L'argentí Juan Martín del Potro, en plena explosió competitiva, es va situar per primera vegada en la seva carrera a la final d'un Grand Slam a costa de les expectatives del mallorquí Rafel Nadal (6-2, 6-2 i 6-2), el tennis del qual va resultar insuficient per allargar encara més les seves aspiracions en l'Obert dels Estats Units. El darrer gran del curs es resisteix al número dos del circuit. Per segon any consecutiu, va quedar a les portes de la final: el 2007, frenat per l'escocès Andy Murray; en aquesta, per l'argentí Juan Martín del Potro. En ambdues ocasions, víctima de l'empenta precipitada de dues raquetes amb una notable reputació ja en el circuit. El joc de Nadal va quedar curt davant de l'empenta del sud-americà, que ja és conscient del potencial que aglutina i està definitivament convençut de les possibilitats. Ha madurat. La seva mentalitat és sòlida. Del Potro té entre cella i cella l'Obert dels Estats Units. No li va tremolar el pols des de l'inici del joc. A més, sempre que va tenir contratemps estirà del seu gran recurs: el servei. Cada vegada que Nadal va amenaçar el seu servei, el tennista de Tandil contrarestava amb un cop incontestable.
És el tercer sud-americà que assoleix una final a Flushing Meadows, rere el peruà Alex Olmedo, que va perdre la de 1959 davant de l'australià Neale Fraser, i el també argentí Guillermo Vilas el 1977, l'únic que va aconseguir el torneig després de batre Jimmy Connors. A més, va obtenir rendibilitat completa del servei, que mai no va perdre. Quan li va entrar el primer, va obtenir el 85 per cent dels punts. Quan va haver de jugar amb el segon, el 78.
Nadal, que va afrontar condicionat pel seu problema abdominal el seu recorregut pel torneig, no va trobar la fórmula de tutejar el sud-americà. Mai no va tenir el domini del joc per moure de banda a banda un adversari enorme, capaç d'arribar amb solucions, cada una de les alternatives que li proposà l'illenc. El mallorquí, que no obstant això recuperarà el número dos del món en acabar el torneig, pateix encara de posada a punt després de la lesió dels genolls.
"L'abdominal m'ha matat des de la primera setmana"
Rafel Nadal va subratllar, sobretot, la "superioritat" del rival, però va revelar que havia estat sempre condicionat per un microtrencament en l'abdominal, que l'ha estat "matant des de la primera setmana" del torneig. "No ho vull usar d'excusa. Està jugant a un nivell superior al que jo estic demostrant i del que estava preparat per jugar ara. La primera setmana, vaig jugar un gran primer set contra ell, a Cincinnati, allà va començar a fer-me mal l'abdominal. Vaig començar a sofrir", va dir Nadal, que va explicar que el seu pas pels torneigs ha patit aquestes malalties i sempre ha estat condicionat. "He pogut fer tres torneigs molt positius en pista dura, però, si som realista, en cap no he estat sense una cosa que no em limitàs. L'abdominal m'ha estat matant des de la primera setmana. Tot i això, tampoc no hauria canviat res d'aquests tres partits que he perdut des de la meva tornada -Del Potro dos i Djokovic a Mont-real-, perquè encara no estava per competir amb ells en aquests moments.• Efe
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pau, "saps", pau. Quan n'hi hagi un que no és del teu parer, ho has de saber respectar sense insultar, home de déu. No li vull llevar cap mèrit a en Nadal, me cau molt simpàtic i jo també voldria que guanyés, però diumenge demostrà que no pot. Si no ho vols veure, idò neteja't ses ulleres. A més, sé què és triomfar: guanyar més euros que ningú per esport i publicitat, i que a damunt el govern te pagui 6 milions d'euros (nostres) per a promocionar ses illes. Si això no és éxit, ja me diràs què és. Se'n riuen de noltros.
La millor cosa que pot fer en Nadal és apujar més el sac per guanyar velocitat de pilota.
cremantdiesel, ets un capdefava integral. Es veu que no saps qué és l'èxit i sí el fracàs.
"Nadie es profeta en su tierra". Quina llàstima.
Ja està ben posat ja: NADAL ÉS ESCLAFAT. En Nadal està acabat, i si vàreu veure l'altra semifinal, Federer-Djokovik, véreu un altra nivell. En Nadal no té nivell per estar en els 6 primers. Va tenir el seu moment de glòria i punt. El seu joc és massa físic, i massa poc tècnic. En Federer, Djokovik, Murray i demés estan a anys llum. Si en Federer sabés perdre com un campió, com un valentino rossi, per exemple, seria un gran jugador, però ser un ploramiques li fa perdre tota vàlua, sota el meu punt de vista.
Més aviat 'ploramiques'.
Quin Federer, el llorica?
FEDERER !!! SEMPRE FEDERER !!!