... i altres herbes

La Diada (I)
Catalunya celebrà divendres la Diada Nacional. L'Onze de Setembre, una vegada més, acollí la participació de nombroses personalitats del món de l'esport. Enguany, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, en fou el gran protagonista, ja que encapçalà una manifestació independentista. Reclamà la "independència", cridà "som una nació" i explicà que "la llibertat d'expressió és un dret i tenc dret a manifestar-me i a expressar la meva consciència nacional en un moment en el qual s'intenten diluir els drets i la cultura de Catalunya". Laporta, no n'hi ha dubte, és un home compromès i de fermes conviccions.

La Diada (II)
I fou divendres quan el teatre Principal de Palma acollí un recital extraordinari de Raimon amb motiu de la Diada de Mallorca, que com sabeu se celebra cada any -des de no fa gaire- el dotze de setembre. Segur que encara n'hi ha que recorden quan la Diada de Mallorca, tot i que fos oficiosament -sense suport ni reconeixement institucional- era el 31 de desembre. I per molts encara ho és. Idò bé, Raimon és un mestre, un intel·lectual, un heroi. El cantant de Xàtiva, un mite de la lluita antifranquista, entonà un bon grapat de cançons de tota la vida i demostrà que no s'ha aturat de treballar amb noves composicions.

El Principal vessà aplaudiments i brollaren les emocions davant un públic entregat i ben madur -joves, n'hi havia pocs-. Raimon, bregat en mil batalles contra la dictadura i a favor de la llibertat, quasi res no va dir de les lluites d'avui, de les misèries d'aquests temps, de les reivindicacions dels joves, del menyspreu a la llengua, de les ofenses quasi diàries a la nostra cultura... No hi hagué crits, ni estelades, ni grisos. Segur que pensà que no era el dia més avinent. Ni el millor lloc. Però ningú no pot posar en dubte que és un home compromès.

La Diada (III)
La realitat, en tot cas, és que aquesta societat nostra no té gaire referents. No hi ha qui canti avui contra els excessos dels nostres responsables polítics, no tenim qui brami clar i fort contra els atacs a la nostra llengua, qui es planti valent davant el violent arraconament que pateix la nostra cultura, qui s'alci davant els avanços -els legals i els que no ho són- del ciment, ni qui s'encadeni -tot i que sigui virtualment- davant els excessos o la inactivitat dels polítics... Avui no tenim Raimons. I ens fan molta falta.

La Diada (IV)
Un dia després, també al teatre Principal, tingué lloc l'acte central i institucional de la Diada de Mallorca. Hi era Tomeu Vidal, president del nostre estimat Reial Mallorca. Vidal, tot i la seva militància popular, té ben clars un grapat de conceptes bàsics que mai ningú no s'havia atrevit a discutir. Em referesc, per exemple, a la unitat de la llengua o a la necessitat d'impulsar l'us del català. Vidal, que fou conseller d'Educació i Cultura, considera que el Decret de Mínims és encara avui una eina imprescindible. Personalment, em sembla inadmissible que pugui ser legal impartir només el 50 per cent de l'ensenyament en la nostra llengua, però... José Ramón Bauzá s'estrenà com a nou president del Partit Popular a l'acte institucional. L'encara batle de Marratxí, un dels pocs homes que té l'habilitat de saber dir una frase en castellà i una altra en la nostra llengua, hi anà acompanyat dels seus, els mateixos que en privat reclamen un congrés extraordinari amb urgència.

L'acte, ja ho sabeu, tingué un caire ben esportista. Fou distingit amb la Medalla d'Or del Consell el periodista esportiu Miquel Vidal. A més, reberen el premi Jaume II Jesús Collado, Esther Morales, Xavier Torres i Alejandro Sánchez, medallistes als Jocs Paralímpics de Pequín, a més del futbolista manacorí Albert Riera. L'esdeveniment finalitzà amb un recital del compromès Paco Ibáñez. Abans, la presidenta del Consell, Francina Armengol, clamà contra la corrupció i reclamà als partits polítics que creguin en la "regeneració ètica" i siguin "implacables". Clar, Jaume Font, que seria avui el líder del Partit Popular balear si no estigués imputat en el cas Pla Territorial, recordà, just acabar, que Armengol se sustenta gràcies al vot de presumptes corruptes. Font, bon aficionat al futbol i gran jugador de pàdel -és el número 3 del rànquing del Gimnàs Illes-, parla el mateix llenguatge que Antoni Pastor, ara batle de Manacor i exfutbolista del primer equip del Mallorca. Un i altre, malgrat que avui pugui semblar tot el contrari, és mal de fer que puguin fer costat al madrileny José Ramón Bauzá -va néixer a la capital de l'Estat i ha estat digitat per Gènova.

‘A contracop'
Jaume Matas encertà en constituir IB3. I s'ha de dir de manera clara i ben fort, tot i que ara només està de moda dir-ne pestes, de l'expresident. Una altra cosa és la gestió posterior i l'ús que li donà. Però podeu estar ben segurs que si no fos per la valentia o la inconsciència de Matas -ho podeu anomenar com vulgueu-, no tendríem encara ara televisió autonòmica. Però IB3 no és just televisió. Els ciutadans de les Illes Balears disposam també d'una ràdio autonòmica (106.8) que ha donat algun disgust als demòcrates d'aquesta terra per les seves pràctiques antisindicals. Però avui no us volia parlar de tots els bons amics i excel·lents professionals que treballen a IB3 Ràdio.

Avui, el panorama radiofònic de les Illes Balears serà una mica més ric, ja que es cobrirà un dels grans forats negres pendents. Les Illes Balears no disposaven fins ara d'un programa nocturn d'informació esportiva. Avui neix A contracop, que presentarà el jove i decidit periodista Jaume Ginard. Comença a les dotze de la nit i té una durada d'una hora. I en el dia del debut visitarà els estudis d'IB3 Ràdio el tècnic del Reial Mallorca, Gregorio Manzano. Jaume Ginard intentarà donar un paper protagonista a l'oient, que podrà intervenir en el programa per telèfon o via correu electrònic. No us ho perdeu, segur que valdrà la pena. Es podrà escoltar al 106.8. Sort!