Damiano Cunego brilla a la Pandera

L'italià Damiano Cunego (Lampre) va tornar a brillar als cims amb el triomf en solitari a la serra de la Pandera, darrera etapa amb final en alt de la present edició de la Vuelta. Alejandro Valverde va conservar el mallot or després de passar serioses dificultats i Samuel Sánchez va pujar al tercer esglaó del podi. Es tracta d'una altra demostració del petit príncep ros, que ja va conquerir Aitana i va repetir gesta a la Pandera, fent bona l'escapada del dia. El veronès, com un canó de forma per al Mundial de Mendrisio, va coronar el seu èxit amb 2.23 minuts sobre el danès Jacob Fugsland (Saxo Bank) i 3.09 respecte del campió olímpic en ruta Samuel Sánchez (Euskaltel), que va millorar versions anterior per saltar del grup de favorits i endossar als rivals un grapat de segons que li permeteren enfilar-se al podi.

A un segon de l'asturià, va passar Ezequiel Mosquera, de nou en el paper d'animador. Després a 13 segons d'ambdós, Alejandro Valverde, feú una aparició màgica quan semblava enfonsat. Mentre que Cunego culminava, amb un temps de 4 h 04.23, els 157 quilòmetres que separaven Granada i la Pandera en la catorzena etapa, per darrere hi anava el líder, que es va despenjar quan a tres quilòmetres de meta van començar les hostilitats entre els pesos pesants. La tranquil·litat va salvar Valverde, i qui sap si també li donarà la Vuelta. En principi, no va resistir els cops d'Evans, Basso i Gesink, que van ser els que van posar al descobert les debilitats del líder, però la reacció final li va permetre posar temps als esmentats enemics.

La segona plaça del pòdium és, de moment, per a Gesink, que va atacar però no va rematar la feina, i la tercera per a Samuel, que també va ressuscitar després de passar-ho malament. Ja és tercer a la general i no tira la tovallola, perquè el ciclista de l'Euskaltel sempre aconsegueix els triomfs en el tram final de la Vuelta. La ruta dels 66 milions d'oliveres, que concloïa a l'antiga base militar nord-americana de la Pandera, va tornar a complir amb el guió encunyat d'escapada consentida i baralla reduïda dels grans en els darrers 2 o 3 quilòmetres. La traca es va encendre a 3.000 metres del cim de l'Angliru del sud, que es va cobrir de núvols per rebre la quarta visita de la Vuelta. En concret, quan es van presentar els pendents més durs, fins a un 16 per cent de desnivell, dos atacs van marcar l'etapa en tan sols 200 metres.

Primer, va tensar Ivan Basso, i va seleccionar. Després el va rellevar Evans i va descobrir que Valverde i Samuel anaven justos de forces. Tot seguit, Gesink va aportar la seva fuetada i va posar el líder en clara evidència. En plens conflictes de Valverde, Mosquera va acabar de liar-la amb un dels seus habituals atacs. Samuel hi va reaccionar a temps. L'estava esperant una plaça al podi. Valverde va ressuscitar, no va cegar i va pujar a ritme. Al final com un coet va anar passant els rivals que li havien disparat feia uns minuts el ritme cardíac. Potser s'estava jugant la Vuelta i el murcià, amb la cara negra, com si hagués sortit d'una mina, va treure forces de flaquesa i va salvar els mobles per encarar l'arribada a Madrid amb garanties de victòria.

Valverde: "Tenc la Vuelta en un 70 per cent"

Alejandro Valverde assegurà, després de mantenir i fins i tot augmentar mínimanet el seu avantatge amb els rivals, que "tenc guanyat un setanta per cent en la setmana més dura i la darrera és més cosa d'equip". "Hi ha etapes que són perilloses com la de Navacerrada i Àvila, però crec que l'equip està molt bé i ho tindrem controlat", manifestà. Valverde assenyalà que els cinc corredors que el segueixen en la general (Gesink, Sánchez, Basso, Evans i Mosquera) són "els més perillosos". "No m'he posat nerviós i l'únic que he pensat ha estat agafar el meu ritme i no cegar-me, perquè és un port on et pots quedar clavat", digué.