... i altres herbes

Contractes
El diari Cinco días explicava dia 26 de juny passat com són avui dia i com han evolucionat els contractes dels jugadors. En el contracte laboral, que és el que es registra a la Federació Espanyola de Futbol, figura un salari que és comú als futbolistes de la plantilla, de diversos milers d'euros. La part més sucosa dels emoluments és la fitxa, estipulada en un contracte privat. Ambdós pagaments tributen el 43 per cent, menys per als estrangers que paguen el 24%. L'objectiu d'aquesta norma era afavorir l'arribada a Espanya de persones físiques amb un determinat nivell de qualificació. En definitiva, que els milionaris futbolistes de la Lliga espanyola tributaran com si guanyassin 55.000 euros.

De vegades també s'inclou una prima per al futbolista per fitxar pel club -si és que arriba lliure- i s'abona en el primer any de contracte. D'altra banda, és habitual, a més, que existeixi un contracte d'imatge, que tributa el 25% en fer-se mitjançant d'una empresa. "L'explotació de la imatge del jugador pròpiament dita se la sol quedar el club a canvi d'una quantitat, encara que els més mediàtics (com pot ser el cas de Cristiano Ronaldo) s'estimen més mantenir-los a les seves mans, almanco en part.

En negre
Ja fa un grapat de setmanes que vaig llegir un interessant article a Cotizalia.com, firmat per Carlos Sánchez, en el qual parlava de l'ofensiva de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic contra el blanqueig de doblers. El Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), que lluita contra la delinqüència organitzada ha observat que el funcionament del món del futbol el fa vulnerable a l'existència de màfies organitzades o delinqüents econòmics que només pretenen blanquejar el doblers negres obtinguts de manera il·lícita. El GAFI -assenyala la informació- considera que el futbol és un sector "molt atractiu pels delinqüents". Segons el GAFI, "amb el creixement en el nombre de transferències internacionals i de la pujada de la facturació per drets televisius, han augmentat els doblers que es gasten en venda i compra de jugadors". L'article explica que el "gran nombre i varietat de parts interessades facilita l'ocultament de l'activitat fraudulenta, ja que moltes de les transaccions i de les activitats delictives es realitzen a l'estranger".

El GAFI recorda que sovint "hi ha fluxos de doblers que entren i surten dels paradisos fiscals o hi intervenen molts països". "Existeix el risc que els clubs que estan endeutats no facin gaire preguntes quan apareix un nou inversor", diu el grup que lluita contra la delinqüència organitzada. La informació assegura que "ningú no es demana d'on vénen els doblers quan s'inverteix en un club de futbol". Els experts del grup antiblanqueig de capitals recorden que els clubs estan profundament arrelats a les seves ciutats i que això els fa especialment atractius. L'article de Cotizalia.com acabà dient que "en alguns països, molts propietaris han arribat al futbol des de la indústria de la construcció".

Luis Huertas
Hi ha molts aficionats al futbol que segueixen amb intensitat quasi tots els esdeveniments esportius de primer nivell. Tant és que estiguem parlant de la Lliga ACB, d'un partit de l'NBA, dels Jocs Olímpics, d'un duel entre Nadal i Federer, dels mundials d'atletisme... Conec, en canvi, un bon grapat d'incondicionals del bàsquet, apassionats de l'esport de la cistella, que no suporten un partit de futbol sencer. No és el cas, ja s'ho poden imaginar, de Luis Huertas, un home de bàsquet de tota la vida -fou jugador- que ara s'ha reincorporat al consell d'administració del Reial Mallorca en qualitat de secretari.

Francesc Fiol
Puc entendre que Francesc Fiol, ara portaveu del Partit Popular al Parlament, acudís diumenge passat a la llotja de Son Moix. Es tracta, segur que ho saben, de l'home de Maria Antònia García, membre del consell d'administració del Reial Mallorca. Ah, i Fiol és també amic íntim del president, Tomeu Vidal. Ara bé, en cap dels casos no podria entendre que se l'hagués vist aplaudir quan marcà Aduriz. De fet, estic convençut que Fiol desitjava amb totes les forces la derrota del Mallorca. Fiol és incondicional de l'Atlètic Balears. De sempre, de tota la vida. I Fiol és, a més, un home de conviccions fermes. Us assegur que no fa comptes afiliar-se al PSIB-PSOE. Ni donar suport al Reial Mallorca. Segur?

Lafuente
L'advocat José María Lafuente, que ja fou directiu del Reial Mallorca quan Miquel Contestí n'era president, va tenir l'oportunitat de convertir-se en el president del consell d'administració del Reial Mallorca. Idò bé, sembla que Lafuente posà condicions per acceptar la feina. Pretenia que la propietat li donàs amplis poders executius. Així mateix, volia cobrar un bon sou. Ah, i exigí cotxe i xofer. Ja es poden imaginar que l'enviaren a fer punyetes. Fou un encert, perquè Lafuente no em sembla, ni de bon tros, una bona opció per presidir el Mallorca.

Gabriel Escarrer
Gabriel Escarrer és un mallorquinista, però mai no s'ha volgut implicar en la gestió de la Societat Anònima Esportiva. Diu la mitologia, fins i tot, que abans de cada partit s'ha de prendre una pastilleta pels nervis. Idò bé, el Reial Mallorca ha arribat a un acord amb Sol Meliá, que farà publicitat als calçons del primer equip. Em diuen que Javier Martí Mingarro ha sintonitzat perfectament amb el patriarca Escarrer, que s'ha mostrat extremadament generós amb el Mallorca. Tranquils! No estic dient que hagi estat esplèndid amb el patrocini. Ara bé, s'ha disposat a fer les gestions que siguin necessàries per donar una mà a la nova propietat.

Destitució?
Pere Mariano té encara un petit marge de confiança, malgrat que la paciència de la junta directiva és curta. La derrota de l'Atlètic Balears davant el Sant Rafel (2-0) ha provocat que ja arribin els nervis a l'Estadi Balear. Una nova travelada seria letal. Segur.