...i altres herbes

Nervis

És època de nervis a la planta més noble de Son Moix. El fet que el director de gestió, Ernesto Chaves, estigui estudiant la possibilitat de ficar les tisores a diferents departaments de l'entitat ha aixecat una onada d'intranquil·litat. De moment, tots i cada un dels empleats del Reial Mallorca haurà de presentar un manual de càrrega explicant al responsable de la gestió diària de l'entitat quina és la seva feina. Mai no és agradable sentir-se qüestionat. És fàcil pensar que els treballadors més aptes no tenen per què estar nerviosos, però m'han de creure si els dic que això no és així. Per què? Perquè hi ha especialistes en la subsistència. Vull dir que hi ha elements, que quasi tothom reconeix com a inútils, que s'han especialitzat a sobreviure. De fet, tot i que just sigui pel seu llarg contracte -fins al 2014- ningú no es planteja que Nando Pons pugui ser un dels acomiadats. No seria estrany que, per salvar el lloc de feina d'algun treballador, el veterà mallorquinista Antoni Planas fos convidat a abandonar. Ho entendria, sempre que Tatxa no hagi de renunciar a un sol euro de la seva ben guanyada jubilació. Ningú no s'ha plantejat la possibilitat de matar la Fundació Reial Mallorca. Ben al contrari, el president Bartomeu Vidal està absolutament convençut de la seva importància. Ara bé, hi ha també coincidència a assenyalar que en les actuals circumstàncies s'ha de limitar al màxim la despesa improductiva i, fins i tot, aquella que no suposa un rendiment immediat. Ara no és temps de sembrar per recollir més endavant. Queda clar?

Bon vent

Raquel Ortega , fins ara directora financera del Reial Mallorca, s'acomiadà divendres dels seus companys de feina. És complicat, però només hi deixa amics i la sensació que se'n va en el millor moment, just abans del caos. L'ambient a la planta més noble de Son Moix és molt estrany i els comentaris i les especulacions en són una constant. Raquel es va acomiadar de la millor manera: amb un bon àgape. Ara bé, a l'hora de valorar l'adéu hi ha unanimitat a considerar molt greu el fet que no es poguessin trobar panades. Ni una. En canvi, em diuen que les croquetes eren delicioses. Per cert, el director de gestió, Ernesto Chaves, s'incorporà una mica tard a l'acte.

Assenyalat

Mai no m'han agradat els excessos, els blancs o negres, les posicions més radicals allunyades del diàleg. De fet, som un gran defensor dels matisos, dels grisos, de les tonalitats... Entenc que una inmensa majoria de treballadors del Reial Mallorca desitgin la pitjor de les sorts al secretari tècnic -perdó, director esportiu- Fernando Pons. Puc comprendre, fins i tot, que l'assenyalin com el culpable de la situació de l'entitat. I, probablement, si Pons fos una mica més empegueïdor, mai no hauria cobrat una gratificació tan substanciosa ni ara existiria la creença que els treballadors del Mallorca cobren sous de ministre -com a mínim-. Ara bé, culpabilitzar el director esportiu, renovat fins al 2094 -perdó, és el 2014-, de tot el que passa és injust. Pons no és un dimoni amb coa i banyes. Evidentment, Chaves estudia també retallar el departament esportiu i sembla que en aquest cas la darrera paraula estarà, per sort o per desgràcia, en mans de Pons.