TW
0

El debut
Una bona plantilla pot maquillar les mancances d'un entrenador mediocre i algú, fins i tot, es pot imaginar que es tracta d'un tècnic amb els mínims coneixements necessaris per entrenar a Primera Divisió. Però si la plantilla falla... Ja sabeu que som extremadament crític amb la feina de Manzano, però he de reconèixer que, tal com ha dit el tècnic en més d'una oportunitat, a aquest Mallorca li falta imaginació, capacitat de creació, un cervell, un home que pugui fer la darrera passada... I és prou evident que ha de millorar molt en defensa. El Xerez, un equipet que abans de començar ja em sembla condemnat al descens, creà un grapat d'oportunitats. Els andalusos no marcaren perquè els falta qualitat i Aouate és un extraordinari porter. Hem de saber encara quin pot ser el rendiment de Julio Àlvarez, descartat per Hugo Sánchez a l'Almeria, però vos he de reconèixer que no tenc gaire esperança en el rendiment del migcampista, que coincidí amb Manzano al Racing fa ja mil i una temporades. I del fitxatge provinent del Liverpool? Sí, Pezzolano jugava en el Liverpool, però de l'Uruguai. Es tracta, clar, d'un meló sense encetar. És una gran incògnita.

Mallorquins
Desconec l'estadística, però tenc la sensació que la presència de Manzano a la banqueta del Mallorca és absolutament letal per als més joves mallorquins. Diumenge, el Mallorca no podia disposar de Josemi ni de Varela, i foren quatre els mallorquins que jugaren d'inici -Ramis, Martí, Tuni i Víctor-, però estic segur que serà ben complicat que durant la temporada es repeteixi un onze amb tants futbolistes de la terra. Manzano ha deixat clar el seu menyspreu per la pedrera vermella en reiterades ocasions, però no puc recordar cap ofensa més gran que la de dissabte passat. Convocar desset futbolistes per al primer equip quan hi ha un filial és una vergonya que no hauria de quedar en no-res. No pot ser. Els futbolistes de qualsevol club tenen un codi intern de conducta que no els permet segons quin tipus d'actuacions. Manzano és ben a prop d'acabar amb la paciència de Javier Martí Asensio. Diumenge, a la roda de premsa posterior al partit, tornà a provocar el conseller delegat quan recordà que ja li havien dit una vegada que hi havia un futbolista fitxat i, finalment, no hi estava. Es referia a Borja Valero. I m'heu de creure si vos dic que Manzano pot tenir raó d'estar disgustat. Ara bé, en convertir-se en el principal focus d'inestabilitat, en el primer crític de la propietat, perd tota la raó.

La llotja
La llotja, ben al contrari que l'estadi, registrà una gran entrada. El president Tomeu Vidal va fer un important esforç i aconseguí reunir-hi la batlessa de Palma, Aina Calvo; la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol; el delegat del Govern, Ramon Socias; el conseller d'Esports, Mateu Cañellas... Hi havia també un bon grapat d'amics de Tomeu Vidal que no es volgueren perdre la cita. Estic pensant, per exemple, en el portaveu al Parlament, Francesc Fiol, en la diputada Aina Castillo, el regidor Julio Martínez, l'exbatle i ara senador Joan Fageda, tots ells del PP. I, lògicament, hi havia el consell d'administració en ple, a més dels expresidents Mateu Alemany, Guillem Reynés i Miquel Contestí. I també exmembres del consell d'administració, que volgueren demostrar la seva estima pel Mallorca. Em referesc, per exemple, a Vicent Rotger, Antoni Tugores, Xavier Cabotà, Toni Calafat... Així mateix hi era Antoni Horrach, Fernando Alzamora... Ah, i també Carles Manera, quasi d'incògnit.

Però sempre hi ha algú malintencionat que destaca les absències i resta importància a les presències. En aquesta ocasió, em fan veure que no acudí a Son Moix, per exemple, la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar. Pot ser que no hi estigués convidada? Em diuen, i qui m'ho conta ho sap, que Maria Antònia Munar i Tomeu Vidal no mantenen una bona relació. Ja sabeu que Munar es considerà traïda per Vidal quan Gabriel Cañellas, aleshores president del Govern, la destituí com a consellera de Cultura i Vidal acceptà substituir-la. Ja sabeu que Vidal visità la setmana passada l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. En principi, aquesta setmana està previst acudir al Consolat de Mar. I al Parlament? Vos puc assegurar que no hi ha hora demanada. Per què? No ho sé, però m'ho puc imaginar. Idò. Ah, encara hi ha una altra absència que crida poderosament l'atenció. Em referesc a Joan Buades. Sembla que l'advocat tenia molta il·lusió per ser president i que encara no s'ha recuperat del cop rebut.

Publicitat
El Reial Mallorca lluí diumenge publicitat d'Illes Balears (Ibatur) a la camiseta. No és que el consell d'administració que encapçala Tomeu Vidal hagi arribat a un acord amb l'encara conseller de Turisme, Miquel Nadal, perquè el Mallorca promocioni en aquests moments de crisi les Illes Balears a la camiseta. Dies enrere, des de la mateixa planta noble de Son Moix m'explicaren que fins que no es concreti l'aportació d'un patrocinador es durà Illes Balears. Curiosament, emperò, durant la presentació del migcampista Julio Àlvarez, descartat per Hugo Sánchez a l'Almeria, el nou jugador del Reial Mallorca portava una camiseta sense publicitat. Segur que fou un descuit.

Trot
Antoni Nadal, president de l'Institut de l'Esport Hípic de Mallorca, té quasi preparat el XXIII Campionat d'Europa d'aprenents, que tindrà lloc divendres que ve a l'hipòdrom de Son Pardo. Em diuen que s'hi espera una gran entrada i que és segur que l'espectacle serà bo.

Atlètic Balears
No puc deixar d'esmentar que em diuen meravelles de la junta directiva de l'Atlètic Balears, que encapçala Fernando Crespí. He estat crític amb diferents decisions de la junta, però s'ha de reconèixer que no els falta il·lusió. Em comenten que mai no havia estat tan senzill i econòmic fer-se abonat del conjunt blanc-i-blau. I sembla que la comissió social que s'ha creat treballa de valent perquè tota l'Illa sigui conscient que l'Atlètic Balears és l'equip del poble i el Mallorca just representa les classes dominants i poderoses. Uff!

El cigar
Em diuen que el secretari tècnic -perdó, director esportiu- Fernando Pons acabarà per fer-se seu el control del nin -que així és com l'anomenen a Son Moix- Javier Martí Asensio. No ho crec. Diumenge, veieren el partit junts i Fernando Pons, com és tradicional, es va fumar un cigar de mida considerable. Ara bé, Martí Asensio té absolutament clar quin és el nou paper que hi ha de desenvolupar Pons.