El triomf més mediocre (2-0)

Notícies relacionades

Manzano enreda

Més notícies relacionades

Guanyar sempre és bo, però aquesta victòria no il·lusiona. El Reial Mallorca superà el Xerez (2-0) i sumà els tres primers punts de la temporada, però mostrà un extens catàleg de mancances. L'onze inicial vermell fou sorprenent. Aouate, és clar, ocupà la porteria. Al lateral dret -quina sorpresa!- es col·locà Ramis, mentre que Ayoze es posicionà a l'esquerra. Queda així clar que Corrales no disposa de la confiança del tècnic i que enguany jugarà poc, molt poc. Nunes i Ruben ocuparen el centre de la defensa. En el centre del camp, Mario Suárez i Martí foren els encarregats de moure l'equip amb Castro a la dreta i el solleric Tuni a l'esquerra. En atac, el davanter escollit per acompanyar l'indiscutible Adúriz va ser l'algaidí Víctor. El conjunt andalús, de fet, dominà territorialment, tot i que de manera intermitent, durant els primers minuts. Ben aviat quedà clar que el Mallorca oferia multitud de facilitats en defensa i que els homes de Ziganda vessen il·lusió però els falta qualitat.

Així i tot, els andalusos disposaren de dues clares oportunitats, però Abel González i Maldonado no encertaren. El Xerez no arribà a Palma amb la intenció de mantenir el zero a zero inicial, sinó que cercà el triomf. Encalçà la pilota. Volia controlar l'esfèric i per moments ho aconseguí. El Mallorca era un equip mediocre instal·lat en el conformisme, sense idees ni il·lusió. Víctor, poc abans que es complís la primera mitja hora de partit, disposà d'una bona ocasió, però el cronòmetre continuà avançant sense alteracions en el marcador. Leandro, encara en el primer temps, va veure la segona targeta admonitòria i hagué d'abandonar el terreny de joc. El Xerez estava llest. Era qüestió de temps. El Mallorca fou l'amo i senyor de la segona part, des del primer minut. Castro, Adúriz, una altra vegada l'uruguaià... no encertaren. El conjunt de Manzano no estava fi, però el Xerez, a més d'inofensiu, es mostrava innocent i inexpert.

Fou en el minut 56 quan Adúriz aprofità una centrada de Tuni per inaugurar el marcador. El gol feia justícia aleshores a la superioritat mallorquinista, però un minut després l'equip de Ziganda disposà d'una clamorosa oportuntitat amb un xut d'Abel Gómez, a boca de canó, que Aouate -molt bé- aconseguí neutralitzar. Tres minuts després, un tir de Tuni, que tocà Francis, es convertí en la sentència definitiva. El partit estava decidit. Manzano oferí minuts a Keita, Webó i Corrales. El Xerez tingué encara alguna esporàdica ocasió. Amb tot, el marcador ja no es va moure més. El Mallorca sumà així un important triomf per donar la benvinguda a la nova temporada. El conjunt de Manzano, tot i la victòria, no va fer un bon partit. Es mostrà massa insegur en la defensa -el Xerez va crear un bon grapat d'oportunitats. A més, li va faltar imaginació i verticalitat en el centre del camp. El conjunt andalús haurà de millorar molt per aconseguir salvar la categoria.

El pitjor del partit, però, no ho varen poder veure els assistents a Son Moix, ja que arribà quan el català Javier Estrada assenyalà el camí dels vestidors i Manzano es dirigí a la sala de premsa. Fou aleshores quan el tècnic reconegué que no està content amb la seva plantilla i que confia d'incorporar-hi encara dos jugadors més. Així mateix, assegurà que el Mallorca lluitarà per aconseguir la permanència. Quina manca d'ambició! A més, quedà clara la falta de coordinació entre la propietat i el tècnic, ja que el conseller delegat anuncià la contractació -quan falta encara la revisió mèdica- de Pezzolano i l'entrenador indicà que no tenia coneixement que s'hagués tancat l'operació. Manzano s'ha convertit en el pitjor enemic de l'entitat, en un sortidor d'inestabilitat. Ahir recordà que ja en una ocasió li donaren un fitxatge per fet i, finalment, no s'ha produït -es referia a Borja Valero. Fou la pitjor notícia de l'horabaixa: continua el duel entre Manzano i la propietat.