... i altres herbes

García Quilón
Em diuen que n'hi ha a l'estadi de Son Moix que tenen poques feines. Sembla que un empleat del club, que considera que Manzano i Nando Pons són dos personatges perjudicials per l'entitat, està elaborant una llista amb el nom de tots els futbolistes que representa Manuel García Quilón i que han arribat al Mallorca els darrers anys. Per què? S'ho imagina algú?

El descens
Estic convençut que aquest Mallorca no baixarà de categoria, tot i que cada dia són més els mallorquinistes que m'auguren el més tràgic final de temporada. Ja he escrit en diverses oportunitats que estic ben segur que hi ha un bon grapat d'equips amb pitjor plantilla que la de Gregorio Manzano. Estic pensant, per exemple, amb equips com l'Almeria, l'Sporting de Gijón, el Xerez, el Tenerife... Idò bé, ahir em recordaren una famosa dita del president del Deportivo, Augusto César Lendoiro. El gallec assegurà anys enrere que no baixen a Segona els equips amb pitjor plantilla, sinó els pitjor gestionats. Així es poden justificar, idò, que hagin baixat a Segona Divisió grans equips com el Saragossa, el Betis, el València, l'Atlètic de Madrid... Vius! No vull dir amb això que el Mallorca estigui mal gestionat. De moment, només són sospites. Queda clar?

Tomeu Vidal (I)
El president del Reial Mallorca, Tomeu Vidal, circula per la vida ben content i satisfet. Transpira alegria, confiança i optimisme, producte del seu peculiar caràcter o de la inconsciència. Triïn vostès. Està encantat amb la seva feina. Tot i les enormes dificultats i particularitats del càrrec, és just reconèixer que el desenvolupa amb dignitat -fins i tot amb encert-.

Tomeu Vidal (II)
Idò bé, Tomeu Vidal es preparà amb especial interès les visites institucionals que l'entitat va fer dijous al Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. Idò bé, sembla que tant Francina Armengol com Aina Calvo quedaren encantades amb l'actitud del president del Mallorca. Es tractava, i Vidal ho respectà escrupulosament, d'una audiència de presentació, de benvinguda, amb una breu explicació de les intencions de la propietat envers la Societat Anònima Esportiva. Doncs, Vidal no va tenir cap altra idea que adornar les visites amb cites, molt ben cercades per cert. Així, per exemple, el president recordà les paraules d'Albert Camus: "En un camp de futbol tot es pot complicar moltíssim, sobretot a causa de l'existència de l'equip contrari". El president també recordà que "el futbol és aquell invent anglès en el qual juguen onze contra onze i acostumen a guanyar els alemanys". Atribuí la frase a l'exfutbolista, anglès per cert, Gary Lineker.

I encara en va dir dues més de bones. Recordà les paraules de Sartre, que manifestà que "tot el que sé de sociologia ho vaig aprendre en un camp de futbol". I encara provocà les rialles dels presents quan cità Bill Shankly, que fou mànager del Liverpool, i digué: "Em molesta que la gent cregui que el futbol és cosa de vida o mort. És molt més que això". En definitiva, que Tomeu Vidal, amb quatre dites i el seu bon tarannà , va treure de l'habitual monotonia tant Armengol com Calvo.

El pare
Una de les anècdotes de les visites es registrà al Consell de Mallorca quan Javier Martí Mingarro s'acomiadà de la presidenta Francina Armengol. "Un altre dia parlarem de doblers", li amollà. Armengol desplegà aleshores el seu millor somriure.

El nin
Un altre fet curiós arribà quan a les portes del Consell de Mallorca un director insular demanà a Javier Martí Asensio com li anava. El conseller delegat assegurà que feia deu dies que no dormia. "I què faras quan es perdin quatre partits seguits", li varen comentar. La seva resposta fou extraordinària: "No perdrem quatre partits de manera consecutiva". Amén.

Jorquera
El porter Albert Jorquera es va acomiadar dimecres de l'afició del FC Barcelona en una multitudinària roda de premsa. Digué un grapat de coses atractives, però em cridà poderosament l'atenció comprovar com la plantilla blaugrana quasi al complet hi era present. Albert Jorquera ha estat jugador del Barça durant els darrers 15 anys i, tot i que ha jugat poc en el primer equip, el seu comportament ha estat sempre exemplar. Però, té el Mallorca algun futbolista com Jorquera? Vull dir, té el Mallorca algun jugador de la primera plantilla que disposi del respecte i l'admiració de tots els seus companys, amb independència del rendiment esportiu? Quin futbolista aconseguiria reunir, com va fer el porter blaugrana, tota la plantilla a la sala de premsa? Dissortadament, el Mallorca no té cap jugador com Jorquera. Alguna cosa falla en aquest club que queda sense referents. El portuguès Nunes, amb tot el respecte del món, no pot ser la referència de l'equip, tot i que ningú no li pot negar la seva entrega i estima per l'entitat.

Barça i Madrid
Jorge Valdano criticà dies enrere la manera de celebrar els títols del FC Barcelona. Indicà que el Barça "ho fa des de Catalunya cap endins i el Reial Madrid ho fa mirant des de Espanya cap a fora". I continuà insistint: "Aquí serà complicat que un jugador digui ‘Viva el Real Madrid y viva la comunidad de Madrid". Les desafortunades paraules de Valdano em recordaren un article que Vicent Sanchís publicà fa mesos al diari Avui. S'hi podia llegir, entre altres coses, que "qui acusa els seguidors del Barça o el club de fer política en realitat els acusen de fer nació. Una nació diferent a la dels detractors...". I continuava: "Quan els seguidors del Madrid exhibeixen amb arrogància o amb agressivitat les banderes espanyoles o quan una part de la grada de Mestalla crida Espanya, Espanya cada vegada que l'equip propi fa un gol al Barça, això no és política...". L'article és sensacional. Us en continuaré parlant. Segur.