Un tros d'història sobre la mar

La XXV edició del Trofeu Almiral Comte de Barcelona ja ha acabat al port de Palma. A diferència de la mediàtica Copa del Rei, amb vaixells equiparables als Fórmula 1 del món nàutic, aquesta competició congregà, sense perdre el caràcter esportiu, embarcacions clàssiques d'una bellesa remarcable i ho féu a la vista de tothom i de manera gratuïta. Fins a catorze països van concursar-hi, fent evident la projecció internacional que ha assolit. Si no és estrany veure-hi una peça de la milícia italiana, moltes de les obres d'art no vénen d'enllà del Mediterrani. El patrimoni naval de la Península ha estat, històricament, d'una gran qualitat. En vista que mantenir-lo i dedicar-hi temps és costós i difícil, Joan de Borbó creà la Fundació Hispania, dedicada a la promoció d'esdeveniments que incentivassin el gust per la navegació tradicional.

La Fundació també s'ha encarregat de la restauració de part d'aquest patrimoni, destacant-ne dos vaixells: l'Hispania -d'aquí li ve el nom- i el Giraldilla. L'aliança entre tècnica i estètica del primer, propietat d'Alfons XIII, suscitava l'enveja de ducs i comtes, com el de Medinaceli, que li demanà que, en lloc d'exhibir-ne la superioritat a cada trobada, li'n fabriqués un com el seu per poder competir en igualtat de condicions. Aquest era l'Hispania, el mateix que amb l'esclat de la Guerra Civil Alfons XIII hagué d'abandonar i el mateix que, decennis després, servia de dormitori a un homeless ‘acomodat' en un estuari del canal de la Mànega, a Gran Bretanya. No cal dir la sorpresa de qui, creient aquella joia oblidada, en veié l'emblema mig embrutit. El vaixell encara s'aguantava, però no podia navegar: els alemanys li havien extret les tones de quilla, per fabricar bales amb el ferro.

Joan de Borbó, qui ja no era insensible a això, n'assumí la reparació per mitjà de la fundació, nodrida de subvencions, però sobretot a base de capital privat. Enguany no pot competir, perquè encara és al taller, tractat per algun dels pocs mestres d'aixa en actiu, mans d'orfebre. El Giraldilla sí, però. És el vaixell del comte, fillet petit però senyorial del Giralda, donat a una escola de navegació gallega. Tots els vaixells són història i parlar del trofeu és haver de perdre-s'hi. Parlem d'elegàncies que porten solcant la mar més d'un segle, com el parell de Southern Cross impecables que es deixen fins i tot visitar i el Mercury, datat de 1892. Tanmateix, potser el cas més curiós i emotiu és el protagonitzat per l'illa Ebusitana.

Encara corria per aquí aquests dies el vaixell encarregat de cobrir la ruta comercial Mallorca-Cuba, tres segles enrere. Un dia, el seu armador, en assabentar-se que el darrer contramestre no només era viu sinó que residia a Palma, va decidir atracar l'embarcació davant ca seva. L'home tremolava d'emoció. Va besar el terra literalment i va explicar que son pare també n'havia estat contramestre. Històries com aquestes atraquen a Palma cada estiu. Els amants d'aquests museus ambulants que tants patiments costa conservar hauran d'esperar fins a l'any que ve per veure repetir-se l'estampa.