Alemany i Lafuente

Mateu Alemany deixà la presidència perquè Vicenç Grande, aleshores màxim accionista, ocupàs la poltrona. Alemany assegurà que mai més no tornaria al Reial Mallorca. S'equivocà: tornà a la Societat Anònima Esportiva per salvar l'equip del descens i es convertí en el nou propietari. Ho va fer quasi tot bé. Acabà la Lliga, el Mallorca continuà a Primera... i començaren els errors. El serial de la venda, amb Carlos González com a figura estel·lar, ha minat la imatge del perfecte Alemany. El president, a més, ha aconseguit fer un negoci rodó amb la venda de l'entitat. Comprà per 1,5 milions d'euros el 30 de juny i encara no fa una setmana que es va desfer del seu paquet accionarial per 4.250.000 euros.

És legal. Alemany ha tret la màxima rendibilitat a una inversió certament arriscada, una feina que semblava impossible el passat gener. Una altra cosa és que èticament el president hagi quedat en evidència davant l'afició mallorquinista. Ara tothom ja sap que Alemany ha emprat el Reial Mallorca per fer el millor negoci de la seva vida. Ara és ben segur que Alemany està convençut que mai més no tornarà a vincular-se amb el Mallorca, però tots sabem que poques coses són definitives. I José María Lafuente? Avui serà president i crec fermament que no és una bona notícia per al mallorquinisme. Lafuente, relacionat professionalment a Radiomania, serà una figura gairebé decorativa. El seu poder de decisió serà anecdòtic, però la seva presència pot resultar fatídica per al futur de l'entitat. Pensau que no tots els gerros són iguals. N'hi ha que donen entitat i valor a una casa. D'altres, en canvi, ni tans sols decoren.