Pep VergerPalma29/07/09 0:00
TW
0

Alemany
El Reial Mallorca continua en mans de Mateu Alemany. És una bona notícia. N'estic segur. Però també us he de dir que avui estic preocupat, perquè Mateu Alemany fa massa temps que ha perdut la il·lusió. I, per sort o per desgràcia, hi ha feines per a les quals disposar d'una substancial dosi d'il·lusió és determinant. Alemany no vol continuar com a màxim accionista i president del Reial Mallorca i només les circumstàncies l'obliguen a perllongar la seva estada a la Societat Anònima Esportiva. El cercle més íntim d'Alemany és conscient que és ara prioritari recuperar-lo, intentar que torni a transpirar mallorquinisme pels quatre costats. Les actuals circumstàncies no són les millors, però el consell d'administració, el tècnic, la plantilla, l'afició, la premsa i, molt especialment, les amistats i la família han d'injectar ànims i confiança a Alemany. El president del Mallorca no pot estar desil·lusionat, oiat, amb ganes de partir. El Mallorca necessita el millor Alemany.

Compradors
Mateu Alemany, una vegada més, té ara l'objectiu prioritari d'estabilitzar l'entitat. Segur que ho farà. Ja ho aconseguí la temporada passada i en circumstàncies molt més complicades. Ara bé, el president també té clar que manté la porta oberta a tots els possibles compradors. Ja sabeu que Alemany sempre ha manifestat la seva voluntat que els futurs propietaris siguin mallorquins, malgrat que prioritza, evidentment, la seva seriositat i solvència. En definitiva, que ningú no s'ha d'estranyar que continuïn les negociacions amb el grup d'empresaris madrilenys que representa l'advocat Tomeu Vidal.

Serra Ferrer
La relació personal entre Llorenç Serra Ferrer i Mateu Alemany és avui inexistent. Llorenç encara està disgustat perquè considera que Alemany faltà a la seva paraula. I Mateu recorda perfectament les dures acusacions que li va fer el grup de Serra Ferrer en un comunicat públic. Però la realitat que tothom coneix és que el grup de Serra Ferrer realitzà una oferta de compra de 3,5 milions d'euros, que Alemany rebutjà perquè en tenia una de superior. Només una coseta: si el grup de Serra Ferrer no compra, finalment, el Reial Mallorca, que no sigui per falta de comunicació, per l'orgull de dos bons mallorquinistes. Alemany i Serra Ferrer, Serrer Ferrer i Alemany han de conversar i recomençar les negociacions. El Reial Mallorca s'ho mereix.

Retratats
La llista de mallorquinistes que han quedat retratats, mostrant les vergonyes, amb l'afer González és ben llarga. Han sortit a la llum les misèries més humanes, les ambicions sempre dissimulades, l'afany de protagonisme, la voluntat de permanència, la falta de solidaritat, l'egoisme... Ha quedat retratat, en primer lloc, el mateix president Mateu Alemany per haver acceptat per una qüestió pecuniària -per doblers- l'oferta del grup de Serra Ferrer, per haver escollit la millor oferta econòmica -aleshores representada per González- per davant la més seriosa -encapçalada pel tècnic de sa Pobla-. Però Alemany, finalment, es va adonar del desastre que hauria suposat deixar el Mallorca en mans de González i sospit que va fer un gran alè quan aquest es va negar a pagar els cinc milions d'euros pactats. I ha quedat retratat l'encara secretari tècnic -perdó, director esportiu- Fernando Pons. És l'únic que té el trist honor de poder mostrar una fotografia vora Carlos González. Pons escoltà el madrileny, però tot i que li assenyalà que no interessaven Webó i Corrales, no presentà la dimissió.

Ben al contrari, es mostrà encantat, ja que li garantí la continuïtat. És ben segur que s'acomiadà de González fent capades, les mateixes que tan bons resultats li donaren amb l'expresident Vicenç Grande i el seu fill Víctor. I ara, a més a més, també sabem com es va produir, i a instàncies de qui, la cimera entre González i el director esportiu. Fernando Pons ha fet el ridícul. Mateu Alemany li ho ha consentit. Però ara el president hauria de rectificar i destituir de manera immediata aquest home. El Mallorca no s'ho mereix. Aquesta entitat, amb quasi cent anys d'història, no pot perdre el senyoriu per culpa d'un esperpèntic mallorquinista -Nando Pons-. El secretari tècnic -perdó, director esportiu- ha demostrat que és un mercenari disposat a estar al costat de qui més li convingui en cada moment. I Gregorio Manzano? El tècnic ha quedat en evidència davant la plantilla. Manzano no va sortir en defensa dels seus futolistes -Webó i Corrales- quan González va dir que no hi comptava. I Joan Buades? Abans de res, m'agradaria recordar que l'advocat mai no confirmà públicament que estava disposat a ser president del Mallorca. Afany de protagonisme, popularitat, reconeixement públic, doblers, mallorquinisme... mai no entendré per què Buades estava disposat a ser president amb González de propietari. I ara? Què pensa ara que sap que González no volia els mallorquins del consell d'administració? Està empegueït? Continuarà al consell d'administració? Segur que ho fa.

El futur
Aplicar amb rigorositat el pla de viabilitat dissenyat per Pere Terrasa. És a dir, incorporar futbolistes lliures o amb un cost ínfim i que no vulguin cobrar grans quantitats. És a dir, habitualment mediocritats. Ara bé, ja sabeu que el pla de viabilitat i les esperances de Mateu Alemany i del consell d'administració es fonamenten sobre el fet cert i segur que hi ha un bon grapat d'equips de Primera Divisió que ja són avui pitjors que el Reial Mallorca. Em referesc, per exemple, a Sporting de Gijón, Xerez, Tenerife, Valladolid i Almeria. Així i tot, baixar no és impossible, però és ben complicat.

Economia
El Mallorca necessita obligatòriament equilibrar els comptes, ja que l'actual propietat no té múscul financer i no podria de cap de les maneres afrontar una ampliació de capital, obligatòria si les pèrdues fossin quantioses. Ara bé, ningú no pot oblidar que l'entitat vermella ha de tenir dins la caixa molts doblers o, com a mínim, molt de paper per negociar. Em referesc als doblers ingressats per Jonás Gutiérrez i a les vendes de Moyà i Arango. I ara, a més, cobrarà pel traspàs d'Etoo a l'Inter. I també s'ha de pensar en els doblers de la campanya d'abonats, que habitualment avança la Caixa, i amb el suport incondicional d'IB3, que paga molt a la Societat Anònima Esportiva, i...