"Ha perdut la il·lusió. Ha de vendre", digué dies enrere un membre del consell d'administració. El somni de Mateu Alemany esdevé ara un malson. El president mai no ha amagat la seva decisió ferma, clara i decidida de no continuar en el Reial Mallorca més enllà del que sigui estrictament necessari, malgrat que són molts els mallorquinistes que confiaven en la seva continuïtat almanco durant una temporada més. Retornà a l'entitat amb el somni de dotar el club d'estabilitat institucional i d'aconseguir una permanència que semblava aleshores una quimera impossible. Aconseguí el somni, però avui la continuïtat d'Alemany al capdavant de la Societat Anònima Esportiva esdevé un malson. Vol vendre les accions del Reial Mallorca tan aviat com sigui possible, però no està disposat a fer-ho a qualsevol preu.
Mateu Alemany es va comprometre a comprar el Reial Mallorca en retornar a la presidència el mes de gener passat. No tenia cap obligació legal, ocupar la presidència no havia de condicionar la seva decisió, però ja a l'abril formalitzà per escrit el seu compromís moral d'adquirir les accions del Reial Mallorca de Vicenç Grande.
Alemany pensava aleshores a comprar el 30 de juny i vendre tot seguit el paquet majoritari de la Societat Anònima Esportiva. Alemany ha perdut la il·lusió, no té interès a mantenir-se al capdavant de l'entitat i és ben conscient que la seva etapa com a màxim responsable del Reial Mallorca ha finalitzat. Però no és tan senzill. El president, per tancar definitivament aquesta nova etapa com a cap de l'entitat vermella, ha de menester vendre les accions. I ho vol fer, evidentment, per més doblers que els 1,5 milions d'euros que en pagà. Considera que el mercat és sempre qui millor indica el preu, que el president fixa en un mínim de cinc milions d'euros.
Alemany ha reiterat en diferents oportunitats que la seva voluntat és que el Mallorca sigui de mallorquins. I de com més, millor. És per això que, ara com ara, Alemany encara considera l'opció de Serra Ferrer com la més bona, si més no des del punt de vista sentimental. Ara bé, no vol vendre l'entitat per sota del que considera un preu just. A més, Alemany està dolgut amb Serra Ferrer i els empresaris que li donen suport pel comunicat que feren públic la setmana passada. Acusaren el president de no haver respectat les condicions pactades inicialment, d'haver convertit la venda del club en una subhasta mediàtica i de prioritzar els seus interessos personals per sobre dels de l'entitat. Clar, el disgust d'Alemany fou majúscul. Així i tot, però, no pot descartar-se l'acord entre Mateu Alemany i el grup d'empresaris mallorquins que encapçala Serra Ferrer.
Carlos González és la principal opció no mallorquina que maneja Mateu Alemany. L'empresari madrileny i madridista és el propietari del grup informàtic Ecco. Formà part de la candidatura de Lorenzo Sanz que fou humiliada per Florentino Pérez el 2004 i enguany donà suport a Juan Onieva, però la precandidatura es retirà un dia després de presentar-se públicament. Carlos González ha mantingut un comportament que ha irritat Alemany, malgrat que públicament el president sempre ha lloat l'empresari madrileny. Alemany només vendrà a González si no li queda altre remei, si li és impossible arribar a un acord amb la resta de pretendents.
D'altra banda, s'ha de considerar el grup que representa l'advocat Tomeu Vidal, en el qual hi ha també empresaris mallorquins. De moment, no han formalitzat cap oferta i s'han limitat a recollir informació.
Ha passat una setmana que s'intuïa clau per al desenllaç de la venda del club i tot està gairebé igual que al princpi. Ara en comença una altra de les mateixes característiques. La primera plantilla del Mallorca acaba les vacances demà i el principal desig d'Alemany era tenir la venda tancada per aquest dia. Ja veurem què passa en les pròximes hores.
L'afició anima Alemany
Ara que el serial de la venda del Reial Mallorca sembla que es troba en un punt mort, l'afició mallorquinista s'ha començat a mobilitzar per fer sentir la seva veu. Ahir, l'Ono Estadi aparegué adornat amb quatre pancartes que expressaven el seu incondicional suport al president i propietari del club, Mateu Alemany. Escrits a mà, amb lletres negres damunt un fons vermell, els esmentats cartells deien: "Moyà 6 milions, Arango 3,5 milions, Mateu no té preu", "Mateu ets el nostre Obama, you can", "El Mallorca és un sentiment, Alemany el millor president" i "Mateu ets el millor". D'aquesta manera, alguns aficionats del Mallorca volgueren mostrar la seva absoluta confiança en la gestió de l'advocat andritxol en tot el procés de venda de la Societat Anònima Esportiva balear, però també clamaren perquè continuï al capdavant del club.
El mallorquinisme no oblida el gest valent que tingué Mateu Alemany el mes de gener passat, quan decidí retornar a la presidència del Mallorca en un delicadíssim moment tant esportiu com econòmic i institucional, i que sota la seva gestió l'estabilitat tornà al club i l'equip evità el descens a Segona Divisió. Tampoc no oblida que Alemany es comprometé a comprar les accions de Vicenç Grande, arriscant el seu propi patrimoni. Per això, ara que Alemany es troba davant el dilema d'acceptar l'oferta de l'empresari madrileny Carlos González i deixar el club en mans foranes, negociar a la baixa la venda al grup d'empresaris mallorquins encapçalats per Serra Ferrer -que no semblen disposats a pujar la seva oferta inicial de 3,5 milions d'euros- o mantenir-se al davant de la nau un any més, l'afició li fa saber que sap que farà el millor per a la institució.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja ho vaig dir l'altra dia. L'error d'en Mateu va ser no vendre per 3.5 i voler especular per arribar als 5. Greu Error. Ja hauria venut, ell s'ahuria tret un pes de sobre, l'hauria venut a qui la gent vol, i hauria quedat com un heroi sense que ningú li qüestionés ni el que hauria guanyat, ni a qui l'hauria venut. Aquesta vegada l'avarícia va poder més que el seny.