... i altres herbes

Memòria (II)
Mateu Alemany va formalitzar la compra del Reial Mallorca el 30 de juny per 1,5 milions d'euros. Però fou a mitjan gener quan Alemany en va firmar l'opció de compra. I arribats en aquest punt s'ha de recordar que Alemany no tenia l'obligatorietat de comprar, sinó que estava facultat per no convertir-se en el propietari de la Societat Anònima Esportiva. Vicenç Grande, aleshores, va voler incloure una clàusula per poder igualar la millor oferta que tingués el president Alemany i continuar com a màxim accionista de l'entitat. Alemany manifestà la seva voluntat de fer efectiva l'opció de compra a mitjan abril.

Aleshores, el Mallorca no estava encara matemàticament salvat, però tenia la permanència ben encaminada. Clar, i des que Alemany va manifestar la seva voluntat de fer efectiva l'opció de compra fins que hi fou autoritzat pel jutge passaren un grapat de setmanes, el temps just perquè l'equip s'asseguràs la continuïtat a la màxima categoria del futbol espanyol.

Memòria (III)
Ja he explicat en un grapat d'oportunitats que entenc que Vicenç Grande tingués la sensació el 30 de juny passat, quan formalitzà la venda del Mallorca, d'haver estat espoliat. Ho repetiré: ho entenc. Ara bé, s'ha de saber que Alemany va poder adquirir el Mallorca per 1,5 milions d'euros perquè Vicenç Grande així ho acceptà. L'operació, a més a més, rebé el vistiplau dels administradors concursals -Jorge Sainz de Baranda, Salvador Fornés i Raimundo Zaforteza- i, a més a més, va rebre també la preceptiva aprovació del jutge Víctor Fernández. I heu de saber també que els creditors foren informats de la decisió i ningú no en va dir res.

Dit això, no tindríeu tota la informació si no sabéssiu que els administradors judicials estaven molt interessats que l'operació es realitzàs i que Grande, amb aquest condicionant, era complicat que s'oposàs a la venda. Zaforteza, Fornés i Baranda volien que Grande vengués el Mallorca perquè consideraven que el concurs se'n podia veure seriosament perjudicat.

Retrets (I)
Convé no oblidar mai les acusacions i retrets que s'han fet durant aquests dies Mateu Alemany i Llorenç Serra Ferrer. Així, si llegiu el comunicat del grup d'empresaris, comprovareu que acusen Alemany de no respectar "les condicions oferides i acordades des del principi". Idò. El desacord arriba perquè Serra Ferrer i Gabriel Cerdà entenen que havien arribat a un acord pel qual Alemany cobraria 1,5 milions d'euros pel Mallorca més la feina que efectuà des que arribà a la presidència, i que el grup d'empresaris valorà en 1 milió d'euros.

Alemany, en canvi, defensa que aquest acord mai no es produí. Els empresaris decidiren després incrementar la seva oferta amb 1 milió d'euros més per arribar així fins a un total de 3,5. I els empresaris acusen també Alemany d'haver provocat una "subhasta mediàtica". I així mateix diuen: "Consideram que el nostre club està per sobre dels interessos personals". És a dir, que opinen que Alemany està defensant el seu benefici personal per sobre del del Reial Mallorca. Idò.

Retrets (II)
Mateu Alemany, per part seva, tingué alhora retrets per a Llorenç Serra Ferrer durant la roda de premsa que oferí dimecres. Així, recordà en un grapat d'oportunitats que el tècnic de sa Pobla estava realitzant una feina "professional". Volia dir que cobrava per fer d'intermediari d'aquest grup d'empresaris, encara que fins on he pogut esbrinar m'han confirmat que Serra no ha percebut ni percebrà un sol euro per la feina feta. Alemany manté que mai no arribà a un acord amb Serra Ferrer i assegura que, al cap i a la fi, l'opinió pública és comparar les trajectòries d'un i altre i analitzar qui és de fiar i qui no. Jutjau vosaltres mateixos.

La negociació
Un bon amic, ben instal·lat a la planta més noble de Son Moix, m'assegura que Serra Ferrer arribà a oferir a Mateu Alemany la possibilitat de continuar com a president. Ah, i Pere Terrasa, exdirector general de gestió de l'entitat i ara cosa grossa d'IB3, exerciria de director financer.

Alegria
Em diuen que dins l'organigrama del Reial Mallorca s'instal·là l'alegria quan es va saber que el grup de Serra Ferrer obtindria el control accionarial del club. Clar, un dels més satisfets és Nando Pons, que es troba una mica angoixat, ja que li han dit que Carlos González arriba també amb un director esportiu. Hi ha por que el nou propietari del Reial Mallorca decideixi fer net. És a dir, esbucar les actuals estructures per tornar a començar. I no descarteu que si Alemany continua opti també per començar de zero.

González
No entenc per què Mateu Alemany no anuncià ahir que havia decidit vendre a l'empresari madrileny i madridista Carlos González. El més normal hauria estat que, una vegada descartat el grup de Serra Ferrer, hagués fet públic que havia tancat o confiava a finalitzar les negociacions amb Carlos González ben aviat. Però no ho va fer i assegurà que el madrileny havia renunciat a comprar la Societat Anònima Esportiva, ja que havia fixat dimecres horabaixa com a termini màxim per obtenir una resposta.

En tot cas, Alemany es va desfer en lloances cap a González, que definí com a seriós i solvent. González, per part seva, té motius per estar ben disgustat amb el president, perquè li va dir que estava disposat a vendre l'entitat a Serra per menys doblers dels que ell li oferia. Però així i tot considera Alemany la millor persona del món i un professional brillant. Si no fos perquè Alemany és incapaç d'idear una maniobra tan maquiavèl·lica, pensaria que el president s'ha posat d'acord amb González. Ho podeu descartar. Segur. I pot ser que González sigui una versió de Davidson? De cap manera. Segur.