La compra (II)
L'empresari madrileny i madridista Carlos González presentà ahir una oferta a Mateu Alemany per comprar el Reial Mallorca. No em preocupa especialment que sigui madrileny, malgrat que és evident que seria desitjable que fos d'aquesta terra. En canvi, consider inexplicable que un incondicional seguidor del Reial Madrid tingui interès per adquirir el nostre estimat Reial Mallorca. Per què? Per quina raó un empresari madrileny i madridista pot voler comprar el Mallorca? No cerqueu estranys interessos. Fou el mateix Carlos González qui ahir ens deixà clar que no tenia interessos urbanístics, ni a la Península ni a Mallorca, i que, a més, no fa comptes de fer negocis en aquesta terra nostra. Us demanareu, idò, per què punyetes vol comprar González el Mallorca? És ben simple. No sigueu malpensats. Ho va dir ben clar: només té interès esportiu. I què vol dir això? Uff! Encara no ho sé, però ja us puc assegurar que no m'agrada.
La compra (III)
Mateu Alemany formalitzà la compra del Reial Mallorca fa només quaranta-vuit hores i ahir ja en va rebre una oferta de compra. Personalment, m'heu de creure si us dic que m'havia il·lusionat la possibilitat que Alemany continuàs com a propietari i president, almenys fins al final de la temporada pròxima, però ara ja veig que serà complicat. Alemany va comprar el Reial Mallorca per 1,5 milions d'euros i sembla clar que Carlos González ho sap. També sembla clar que aquest empresari no oferirà menys doblers dels que Alemany pagà el passat dia 30 i que no n'oferirà gaire més. És just que Alemany guanyi uns doblerets amb la venda de la Societat Anònima Esportiva, malgrat que no tindria lògica que Carlos González es mostràs ara disposat a pagar més de deu milions d'euros. Així, m'heu de creure si us dic que els que asseguren que Alemany es podrà retirar definitivament amb els guanys que obtindrà de la venda del Mallorca estan equivocats. No és cert que González vulgui abonar al voltant de 20 milions d'euros per l'entitat.
La compra (IV)
No hi havia comprador i ara ja n'hi ha. En aquest mateix sentit, també ha canviat molt la percepció de l'economia de l'entitat en pocs dies. El Mallorca no podia fitxar, era ben a prop de la ruïna, els números eren un desastre... però Alemany ja ens ha fet saber que després de les vendes de Miquel Àngel Moyà i Arango la situació és ben diferent. El president vessa ara optimisme. No és gens estrany ja que una Societat Anònima Esportiva amb un deute gegantí, sense capacitat de compra i amb la necessitat de desfer-se dels seus millors actius, és ben complicat que es pugui vendre.
La compra (V)
Un bon amic, còmodament instal·lat a la planta més noble de Son Moix, em va dir que l'empresari Xavier Cabotà era qui havia posat en contacte el president Mateu Alemany i l'empresari Carlos González. Idò bé, no és cert. Vaig parlar amb Cabotà i em va assegurar de manera clara i contundent que no coneixia González de res. Diuen, per cert, que l'empresari madrileny té interessos a Mèxic i, curiosament, Cabotà era ahir en quell estat. És ben segur que es tracta d'una casualitat.
La compra (VI)
A la planta més noble de Son Moix s'ha rebut de manera ben diferent la possibilitat que Carlos González es converteixi en el nou propietari del Reial Mallorca. Entre els més disgustats hi ha el secretari tècnic -perdó, director esportiu- Nando Pons. Per què? Em diuen que està confirmat que Carlos González arribaria a Palma amb un secretari tècnic. O és un director esportiu?
Política esportiva
S'han trencat les relacions entre la Conselleria d'Esports del Govern i l'Institut Municipal d'Esports de l'Ajuntament de Palma? Patiran els ciutadans les batalles polítiques de Mateu Cañellas i Baldomero Oliver? Esperem que no.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
1000 euros ... jo no els tenc! I no crec que hi hagi 5000 mallorquinistes capaços d'aportar ni 100
PEntura l'unica crítica que se li pot fer a n'en Mateu Alemany, és que ha posat a la venda al Mallorca de la forma més fàcil: montant la paradeta i que passi el qui vulgui. Crec que hagués estat més complicat, però més engrescador, implicar a tothom amb una mena de plataforma ciutadana, que amb adhesions i aportacions de personatges d'aquí per exemple els senyors del consell consultiu, personatges públics, (per exemple en NAdal que cobra 6m de promoció turística) compressim malament fossin aportacions simbòliques, i assolir la xifra que fes viable el Mallorca. per exemple Amb 5000 mallorquinistes de 1000 euros ja tindríem 5m.