“No vull que la venda del club sigui un serial”

El president del Reial Mallorca, Mateu Alemany, n'és també, a partir d'ahir, el nou propietari després de fer efectiva l'opció de compra que tenia pactada amb el seu predecessor, Vicenç Grande. L'advocat andritxol ha pagat 1,5 milions d'euros pel 93% dels títols de propietat del club, que abans eren en mans de l'empresa Binipuntiró SL, propietat del Grup Drac. L'operació es tancà ahir migdia en poc més de 20 minuts al despatx de la notaria d'Àlvaro Delgado, en presència dels administradors concursals encarregats del concurs voluntari de creditors de Vicenç Grande, amb l'atorgament d'una escriptura pública sobre la venda.

Mateu Alemany insisteix que la seva propietat és "transitòria" i que el fet de convertir-se en l'amo de la Societat Anònima Esportiva balear no l'allunya del primer objectiu que tenia marcat quan decidí acudir al rescat del Reial Mallorca el gener passat: "Posar l'entitat en mans d'una propietat solvent, sòlida i que garanteixi des del punt de vista patrimonial el futur del club". Una altra qüestió que té ben clara el nou màxim accionista és que "la institució no es pot permetre processos de venda llargs i que, a la llarga, es converteixin en un serial". Alemany confessà que hi ha diferents canditats que han mostrat interès per comprar el Mallorca, però assegurà que per ara no ha arribat cap oferta en ferm a les oficines de l'Ono Estadi.

D'aquesta manera, el president del Mallorca definí l'estratègia que cal seguir durant les properes setmanes en els termes següents: "Som en dates en què convé prendre decisions estratègiques. En un termini raonable farem que els qui s'han dirigit al club aquests darrers cinc mesos i els qui hi han vingut per demanar una informació sobre l'economia de l'entitat que ara tenen en el seu poder amb totes les dades absolutament clares, es defineixin en les seves intencions, i sobre aquestes possibilitats nosaltres avaluarem allò que més convingui". El mandatari considera totes les possibilitats, per exemple que finalment no es concreti cap acord de venda en les pròximes setmanes, i si s'arriba a aquest punt assegura que "el procés es tancarà fins l'any que ve" i que continuarà tota la temporada al capdavant de la nau.

"No permetré serials ni un allargament excessiu d'aquest tema en perjudici de l'entitat", afirmà el president mallorquinista, que posa un termini màxim de tres setmanes per resoldre el tema del traspàs de la SAE i evitar que alteri la planificació esportiva de l'equip. "No aturarem la planificació esportiva per esperar un comprador: ja feim feina en aquest sentit i donarem temps als interessats perquè es facin una idea del club". D'altra banda, Alemany es mostrà discret i recordà que la seva filosofia de treball implica "dur les negociacions i tots els temes relacionats amb la possible venda de la manera més privada i confidencial possible". Això sí, reconegué l'existència d'una "expressió d'interès" per part de l'empresari madrileny Carlos González, conegut per haver anat de vicepresident en la candidatura fantasma de Juan Onieva en les passades eleccions presidencials del Madrid. En tot casa, assegurà que no hi ha oberta cap negociació amb ell.

També negà la formalització de cap oferta a càrrec del grup de Serra Ferrer, tot i ser conscient que aquest continua analitzant la informació comptable del club i s'efectuen gestions encaminades a decidir-se a fer o no aquesta passa. D'altra banda, Alemany espera que en un termini molt curt es conegui la identitat o les identitats de les persones que hi ha darrere l'exdirector esportiu del ViveMenorca Sunil Bhardwaj, que fins ara ha actuat com a intermediari d'uns possibles compradors de la Península. Passant a una altra qüestió, el misser andritxol afirmà que respectarà els contractes de l'entrenador, Gregorio Manzano, i del director espotiu, Nando Pons, i que advoca per la seva continuïtat la temporada que ve. No és aquest el cas del director de comunicació i relacions externes, Maties Rebassa, amb qui es vol negociar la resolució del seu contracte.

Alemany també volgué calmar tots els qui veuen motius d'alarma en l'activació del pla de viabilitat dissenyat per Pere Terrassa, basat en una economia de guerra, i recordà que "de plans B i d'economies de guerra n'hi ha haguts sempre al llarg de la història del Mallorca i gairebé cada any hem acabat venent jugadors per equilibrar els comptes; però llavors, amb els nostres recursos hem demostrat que som capaços de fer bons equips". I afegí que "en aquests moments, i això es prioritari, qualsevol pla requereix tenir un bon equip".

Una propietat que es presumeix curta

Des d'ahir, Mateu Alemany és el nou propietari del Reial Mallorca, encara que la seva estada com a nou titular s'hi presumeix curta, perquè continuarà cercant inversors que vulguin comprar el club. El canvi de mans en la gestió no és cap novetat en la nau mallorquinista. Amb la compra del 93 per cent de les accions, que va executar ahir dematí, Alemany es converteix en el sisè propietari de l'entitat des que, l'any 1992, el club passà a ser una Societat Anònima Esportiva. La temporada 1991/92, amb la transformació de l'entitat en SAE, el doctor Miquel Dalmau va encapçalar un grup de mallorquinistes que amb una injecció de 500 milions de pessetes cobriren el capital mínim sol·licitat per a la dita conversió. Amb l'equip a Segona Divisió, no va ser fins al cap de tres anys que la figura del Grupo Zeta, encarnada en Bartomeu Beltran, entrà al club.

Beltran aconseguí el 87,47 per cent de les accions, en el que era la primera passa per al desembarcament del Grupo Zeta i de la família Asensio a l'entitat. La renúncia de Beltran a la presidència va fer que el Mallorca passàs a mans directes dels Asensio, i això suposà que per primera vegada fos controlat per capital de fora de l'Illa. Guillem Reynés va accedir a la presidència i Mateu Alemany es va convertir en l'home de confiança d'Asensio al club. Amb els Asensio al capdavant de l'entitat, l'equip va conquerir la Copa del Rei de l'any 2003, a més d'una Supercopa d'Espanya i de classificar-se per a la Lliga de Campions. Després, es va obrir una fase d'ampliació de capital en la qual l'empresari de l'oci nocturn mallorquí Bartomeu Cursach passà a ser el nou home fort de l'entitat.
La propietat tornava a mans mallorquines amb el control del 40 per cent de les accions i amb Mateu Alemany com a president. El misser andritxol era l'encarregat de fer funcionar el club en el dia a dia. Tanmatiex, mesos després que Cursach adquirís el percentatge esmentat d'accions, les va posar a la venda i foren assumides majoritàriament per membres del consell d'administració, com ara Vicenç Grande i Miquel Vaquer, que passaren a tenir-ne el 27 i el 15 per cent, respectivament. L'adéu d'Alemany, el 2005, provocà nous canvis en l'estructura del club. Grande començà a adquirir la resta de títols, inclosos els que encara conservaven el Grupo Zeta i Francsica March, per comprar finalment els que eren en mans de Miquel Vaquer fins a acaparar el 93 per cent del capital social de l'entitat, el 2006. Dos anys després, aparegué en escena Paul Davidson. Després de l'espectacle que oferí, Grande presentà el concurs voluntari de creditors que acabà amb Mateu Alemany com a propietari.