TW
0
Espanya 1
Iraq 0

ESPANYA: Iker Casillas, Sergio Ramos, Marchena, Gerard Piqué, Capdevila, Xabi Alonso, Xavi, Cazorla, Mata, Fernando Torres i Villa. Silva per Cazorla en el minut 66, Güiza per Villa en el minut 74 i Sergi Busquets per Xavi en el minut 80.

IRAQ: Mohammed Kassid, Salam Shaker, Mohammed Ali, Fareed, Ali Hussein, Bassem Abbas, Muayad Khalid, Nashat Akram, Samer Saeed, Hawar Mulla i Alaa Abdul. Kareem per Samer Saeed en el minut 59, Karrar Khassim per Hawar Mulla en el minut 69 i Mahmoud per Alaa Abdul en el minut 79.

GOL:
1-0: minut 55, Villa.

ÀRBITRE: Matthew Breeze (Austràlia). Amonestà Xabi Alonso i Marchena, per part de la selecció espanyola, i Bassem Abbas per part de l'Iraq.

La selecció espanyla es classificà per a les semifinals de la Copa de les Confederacions gràcies a un cop de cap de David Villa que esfondrà el mur d'una defensiva Iraq i deixà els homes de Del Bosque a les portes de convertir-se en la millor selecció de la història, a un sol partit d'igualar la ratxa de 35 enfrontaments sense perdre del Brasil.

En tota gran competició, una selecció no manté mai la mateixa regularitat. Espanya va tenir el seu dia fluix davant l'Iraq. Allò que abans solia resoldre amb una derrota humiliant ahir ho resolgué sense brillantor, però amb un domini aclaparador. Sense un sol segon de patiment.

Sonava l'himne nacional de l'Iraq quan tres globus pujaren cap al cel amb la bandera d'un país que es reconstrueix, que intenta esborrar les empremtes de la guerra i on el futbol és la via d'escapament per a una generació que té en la Copa Confederacions el seu moment de glòria.

Un savi del futbol vivia el seu gran dia. Bora Milutinovic comparà l'actual Espanya, la dels rècords, amb aquell Brasil de la dècada dels 70. Per futbol, toc i resultats. Davant la "màquina vermella" no li quedava cap altra alternativa que replegar el seu equip: crear un exèrcit defensiu per anul·lar les armes del rival.

Aconseguí que Espanya perdés la seva identitat per moments. Que s'allunyàs de l'alt ritme de joc que devora rivals. Que amb deu homes per darrere la pilota, els espais s'empetitissin fins a la mínima expressió i just xutàs a porta dos cops en el primer acte: un llançament fluix de Cazorla des de la frontal i un cop de cap de Capdevila que aturà Kassid.

La defensa de cinc de l'Iraq va provocar canvis. Del Bosque pensava que obrint el camp amb Cazorla i Juan Mata, els extrems nodririen de pilotes Fernando Torres i David Villa. El seleccionador es va oblidar de l'estat de gràcia de Cesc Fàbregas. Xavi Hernández en va ser el gran perjudicat. Li va faltar un soci en curt.

El ritme baix el va marcar l'Iraq. Espanya no va saber trencar-lo. L'únic gol del partit arribà en el minut 10 de la segona part. Cazorla deixà la banda per fer mal entre línies, a la banda esquerra hi hagué superioritat de Mata i Capdevila i la primera centrada del lateral la convertí Villa en el seu tercer gol del campionat, amb un cop de cap ajustat al pal. Gol, victòria i feina feta.