Espanya debuta contra el rival més feble

Espanya, campiona de l'Eurocopa 2008, farà els seus primers passos a la Copa Confederacions amb l'objectiu d'ampliar el domini del mapa futbolístic i imposar el seu futbol vistós de toc davant el ventafocs del torneig, Nova Zelanda, la selecció amb més envergadura del campionat. La Copa Confederacions reuneix les millors seleccions de cada part del planeta. Exposa estils de joc radicalment diferents. La jornada d'obertura en serà una mostra, amb la vistositat d'Espanya, campiona d'Europa, davant la rigidesa i força de Nova Zelanda, dominadora d'Oceania.

La vermella arriba a les Confederacions en el millor moment de la seva història. Firmant rècords per cada un dels seus encontres. Sense assaborir la derrota des del 15 de novembre de 2006 (va caure a Cadis davant Romania en partit amistós) i superant registres amb 32 partits invicta i a tres del rècord mundial en poder del Brasil. Espanya va fer el salt de qualitat a l'Eurocopa. A l'hora de la veritat, la selecció no s'atemoreix davant fantasmes del passat gràcies a una generació de futbolistes guanyadors, que traslladen l'amistat a la gespa. Tots els components units provoquen que el Brasil i Itàlia assenyalin un favorit. Traspassin la responsabilitat.

I no estan incòmodes els 23 elegits de Vicente del Bosque amb el nou paper. Amb el bloc que va sorprendre el món a l'Eurocopa, retoc amb sis joves futbolistes, Espanya cercarà la primera Copa Confederacions i en la seva estrena només serveix el triomf, per l'abismal diferència de qualitat amb Nova Zelanda. Les absències en la competició de Marcos Senna -l'àncora de la selecció- i Andrés Iniesta -la fantasia-, canvien la imatge de la medul·lar i obren un ventall de possibilitats al seleccionador. Xabi Alonso assumeix el pes; Xavi Hernández, la creació; Cesc Fàbregas fa el salt i el mallorquí Albert Riera obrirà el camp en la primera cita.

L'onze el completaran Iker Casillas, indiscutible en porteria. Sergio Ramos, Puyol, Albiol i Capdevila en defensa, més la parella de moda en la davantera: Fernando Torres i David Villa. El cansament d'alguns d'internacionals i els continus canvis de temperatura són les principals preocupacions abans de la desitjada estrena per part dels jugadors. Desitjosos de començar a competir. El primer rival que es creua amb ells és Nova Zelanda, que arriba a l'estrena després de protagonitzar un dels millors partits de la seva història. Davant la poderosa Itàlia, en el darrer amistós disputat a quatre dies de la Confederacions, va aconseguir avançar-se tres vegades al marcador, encara que va arribar a cedir per un gol de diferència (4-3).

D'un cop de ploma, els All whites van modificar la mediocre imatge donada davant rivals menors com Tanzània, amb la qual va sortir derrotada, i Botswana, amb qui va firmar taules, per iniciar la competició guiats per un nou líder. A causa de l'absència del capità per lesió, el central Ryan Nielsen (Blackburn Rovers), el golejador Shane Smeltz assumeix el pes. L'únic enfrontament entre Espanya i Nova Zelanda va deixar un resultat d'escàndol. Va ser en el Mundial sub17 del 97, amb un 13-0 per a la vermella, que van viure dos jugadors: Iker Casillas i Ben Sigmund.