Pep VergerPalma04/06/09 0:00
TW
0

Pere Terrasa
Mateu Alemany i Pere Terrasa mantenen una bona amistat des de fa anys. L'adéu de Pere Terrasa al Reial Mallorca -fitxà per IB3- mai no s'hauria produït si Alemany hagués continuat al club. Ah, i Terrasa mai no hauria acceptat formar part del consell d'administració si el president no fos Alemany. Dit això, la veritat és que la confiança d'un amb l'altre és total. Idò bé, el fet que Pere Terrasa abandonàs l'estadi de Son Moix just després de la copa de cava que oferí el president Mateu Alemany abans del partit davant el Vila-real va provocar que s'obrissin mil i una especulacions.

La rumorologia augmentà després que transcendís que Terrasa tampoc no havia anat diumenge al matx del filial i que dilluns havia excusat la seva presència al sopar celebrat a Camp de Mar entre la plantilla, els tècnics, els membres de consell d'administració i els integrants del consell assessor. Idò bé, us puc ben assegurar que la relació entre Alemany i Terrasa és tan bona com sempre, que no s'ha deteriorat ni poc ni gens. Dit això, sí que és cert que Terrasa considera que tota una sèrie d'empleats foren deslleials amb ell quan abandonà el club. Terrasa no demanà res a ningú, però considera que n'hi hagué que faltaren a la veritat. És per això que evita la convivència més enllà de l'estrictament necessari amb segons quins empleats del club. Ho entenc.

Un club gran

El Reial Mallorca té detalls de gran club. En alguna ocasió, fins i tot, sembla que es tracta d'una entitat ben organitzada i estructurada. Us en posaré un exemple. Disssabte passat, un nin, de nom Jaume Perelló, fill d'un amic i company, es va fer mal a un dit després d'engrunar-se amb la cadira. Va tenir tan mala sort que li hagueren d'arrabassar l'ungla. Idò bé, em diuen que fou atès ràpidament i amb eficàcia. Ah, i que els responsables mèdics traspuaren simpatia, educació i bones maneres, que sempre és important.

La veritat és que la família del nin quedà encantada amb el tracte oferit al seu fill. Idò bé, dimarts passat, el director general de relacions institucionals, Matías Rebassa, telefonà a la família interessant-se per l'estat del nin. Quin detall! Durant la conversa, Rebassa va saber que el nin juga de porter i es va comprometre a enviar una camiseta del club amb el nom de Moyà. M'han de creure si els dic que ahir dimecres l'infant ja lluïa la camiseta. En definitiva, que el Reial Mallorca, tan desafortunat en moltes ocasions, té detalls de club gran. Enhorabona!

Manzano (I)
Gregorio Manzano és un personatge peculiar. En la roda de premsa anterior al duel davant el Vila-real no dubtà a criticar l'entitat per la falta de planificació per a la temporada que ve. I és que les circumstàncies actuals, conegudes per tothom, no permeten cap altra cosa, almanco de moment. Manzano, en tot cas, s'equivocà en publicitar la seva queixa. Ah, per cert, encara som en els primers dies de juny.

Manzano (II)
El tècnic divendres passat en el seu blog feia un molt particular resum esportiu de la temporada. No dubta a dir-hi que la puntuació final de l'equip és de notable alt, malgrat que reconeix que va suspendre en la primera volta. En aquest sentit, sempre he pensat que en el punt mitjà hi ha l'equilibri. Vull dir que el Reial Mallorca no és tan xerec com semblava en el primer tram de campionat ni tan bo com ha aparentat en els darrers 19 partits. En tot cas, és prou evident que Manzano no va estar gens afortunat en la primera volta i que, una temporada més, tingué moltes dificultats per trobar el millor onze.

L'entrenador parla també dels que donaren suport a l'equip en els moments difícils. I arribats en aquest punt, voldria recordar les paraules de Manzano en acabar el partit davant el Betis al Manuel Ruiz de Lopera. El conjunt andalús afrontà el partit com a coer i guanyà sense dificultats. Manzano, a la sala de premsa, recordà que "tenim l'equip que tenim". Clar, i en alguna altra oportunitat durant aquesta temporada ha recordat que "som el Mallorca".

Manzano (III)
Llegir el blog del tècnic del Reial Mallorca m'ha recordat les paraules de Pep Guardiola durant les celebracions del FC Barcelona pel tricampionat. Clar, Guardiola atribuí una i altra vegada tots els mèrits als futbolistes, als ajudants, als col·laboradors, com si la seva feina fos poc important. Manzano, en canvi, recorda com va fer al preparador físic Antoni Servera un càlcul sobre els punts que aconseguiria l'equip en acabar la temporada. Posà, clar, 51, que són els que té el Mallorca després de perdre contra el Vila-real.

Manzano (IV)
Manzano, i aquí encertà, té paraules de record per tots els que iniciaren el projecte i ara ja no hi participen. Així, parla de Vicenç Grande, de Joaquín García, de Víctor Grande, de Pere Terrasa... Molt bé. Ara bé, sempre he considerat que parlar bé del teu superior és poc elegant. Manzano, en canvi, no escatima lloances per a Alemany. Diu, per exemple, que Mateu Alemany ha sabut "reconduir amb criteri, encert, serenitat, ofici i, sobretot, amb diàleg el bé del mallorquinisme...". Sembla que li vol fer la bona.

Marc Janko
El davanter del Red Bull Salzburgo Marc Janko necessitava quatre gols en la darrera jornada per aconseguir la Bota d'Or. No en va marcar ni un i, per tant, el preuat trofeu fou per al futbolista de l'Atlètic de Madrid Diego Forlán. El davanter uruguaià ha aconseguit 32 gols en 34 partits, en una recta final meravellosa, ja que ha marcat en vuit duels de manera consecutiva. Bé, però us explic això únicament perquè ahir dematí em varen fer saber que el propietari del Salzburgo va estar interessat a cedir Janko al Mallorca. Em diuen que el propietari de Red Bull, Dietrich Mateschitz, amb independència del seu interès per comprar el Mallorca, volia que el futbolista jugàs a la Lliga espanyola com a cedit perquè es revaloritzàs. Idò bé, em diuen que foren l'entrenador Gregorio Manzano i el secretari tècnic -perdó, director esportiu- Nando Pons els que rebutjaren la possibilitat que Janko jugàs al Mallorca com a cedit. Idò bé, la realitat és que Marc Janko s'ha revaloritzat. I molt!