Des que el Grup Drac presentàs un concurs de creditors el passat 16 de juny del 2008 i es penjàs el cartell d'"Es ven" a la planta noble de Son Moix, fins avui dia la compravenda del Reial Mallorca s'ha convertit en un serial gairebé etern, el desenllaç del qual encara no coneixem. Ha passat gairebé un any i durant tot aquest temps l'aficionat mallorquinista n'ha vistes de tot color, però gairebé tothom es queda amb l'episodi esperpèntic que protagonitzà l'empresari anglès Paul Davidson, conegut popularment com el Llanterner. Davidson féu la seva estel·lar aparició un 21 de juliol i en un temps gairebé rècord arribà a un acord amb Vicenç Grande, segons el qual estava disposat a comprar el paquet accionarial del Mallorca del president del Grup Drac (93%) per uns 42 milions d'euros. Una de les rocambolesques clàusules d'aquest acord preveia la continuïtat de Vicenç Grande a la presidència del Mallorca durant cinc anys més.
En qualsevol cas, la darrera paraula en el procés de compravenda del Mallorca, la tenien els administradors concursals. Només aquests podien donar llum verda a l'operació. Passaven els dies i les setmanes, entre auditories i activitat frenètica de despatxos, però la venda del Mallorca no s'acabava de concretar. Durant aquest temps aparegueren altres pretendents en la cursa per convertir-se en el nou propietari del Mallorca, com l'expresident del Newcastle, el britànic Freddy Shepperd, el magnat rus Miradil Djalalov, l'amo de l'imperi Red Bull, Dietrich Mateschitz i el multimilionari àrab Suleiman Al-Fahim. De tots ells, emperò, l'unic que adquirí un compromís seriós per comprar el Mallorca fou Paul Davidson. Però quan semblava que tot estava tancat, el Llanterner anà donant llargues fins que desaparegué per complet del mapa i ja no es tornà a saber res més d'ell, a excepció que l'havien fet fora del consell d'administració de l'empresa Fluid Leader per la qual treballava. Vicenç Grande quedà amb el cul a l'aire i no li quedà cap altre remei que començar la temporada com a president del Mallorca.
L'afició mallorquinista, ja cansada del serial el xiulà el dia de la presentació de l'equip, però Grande insistia que tot aniria bé i que el Mallorca no tindria cap problema per fer una gran temporada. No fou així. La crisi institucional s'agreujà i contagià la situació esportiva de l'equip. Devers el mes de desembre la situació era insostenible i l'equip avançava a passes de gegant cap al descens. Llavors aparegué Mateu Alemany, assolí el control de les accions de Grande, obtingué la presidència i tot canvià. Ara és Alemany qui cerca comprador.
Una porteria ben coberta
Si alguna demarcació ha estat font constant de notícies en el Reial Mallorca en aquesta temporada que acaba d'abaixar el teló, és la de porter. Pocs equips de Primera Divisió poden pressumir d'haver repartit els minuts de la Lliga de manera tan equitativa entre els seus tres porters com el conjunt de Gregorio Manzano. Miquel Àngel Moyà, Germán Lux i Dudú Aouate han disputat un total de 1.124, 1.057 i 1.337 minuts respectivament durant el torneig. Moyà i Lux eren els dos porters del Mallorca quan la pilota començà a rodar aquesta temporada. El binissalemer, que l' estiu passat va veure frenada la seva sortida del club per fitxar pel València, fou titular indiscutible les primeres jornades de Lliga.
Tot i que presentà molèsties a la planta del peu, el mallorquí es veia obligat a jugar perquè Lux estava lesionat. Però arribà la visita a l'estadi Vicente Calderón en la jornada 9 i Moyà es lesionà de gravetat en un genoll. El binissalemer estaria més de 6 mesos en el dic sec. Llavors tota la responsabilitat fou per a l'argentí. Desgraciadament per a Lux, la seva titularitat coincidí amb una ratxa d'onze partits sense guanyar del Mallorca. El ‘Poroto' era en el punt de mira de les crítiques, moltes d'elles injustes, i la direcció esportiva del club es posà a fer feina per reforçar la porteria en el mercat d'hivern. Fou llavors quan arribà Dudú Aouate procedent del Deportivo de la Corunya.
El porter israelià debutà amb el Mallorca l'11 de gener contra el Reial Madrid en la jornada 18 i des d'aquell dia fou titular indiscutible. Només les lesions el feren sortir de l'onze titular. Primer Lux i després Moyà el varen sustituir. El binissalemer reaparegué en la jornada 35 contra el Sevilla i disputà els quatre darrers partits. En total, Moyà encaixà 20 gols en els 13 partits que jugà, Lux, 24 en 14 i Aouate, 16 en 14. També foren convocats al llarg la temporada els porters del filial Tomeu Nadal i Nauzet, però no arribaren a debutar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.