La festa blaugrana més grossa

Quanta alegria! Crits i renou! Coets! Clàxons! Puyol encara no havia aixecat la Copa i els carrers de Palma s'ompliren a vessar. La Policia Municipal ja havia tallat la circulació a Jaume III i una riuada humana ocupava la parcel·la central del carrer. Tots cap a la font! Les avingudes, desèrtiques minuts abans, eren plenes fins a damunt de cotxes que feien sonar les botzines. El carrer d'Aragó baixava ple de vehicles i la via de cintura era ben a prop del col·lapse. Al passeig marítim també hi havia vehicles que anaven amunt i avall.

Encara no havia agafat la Copa el capità blaugrana Carles Puyol, quan la celebració ja s'havia iniciat pels carrers.
Molta gent duia la camiseta del Barça, tant la blaugrana com la groga, que aquesta temporada ha estat utilitzada com a segon equipament. L'himne i les banderes foren els complements ideals per a aquesta indumentària.
Al passeig de Mallorca els cotxes no podien pràcticament avançar. Igual que a Jaume III, de camí a la plaça de les Tortugues, on molts es banyaren enmig dels bots constants d'alegria per aquest espectacular triomf.
A Santa Margalida la bauxa envaí els aficionats que s'havien congregat davant la pantalla gegant. A l'Escorxador tot eren rialles. A Inca tots botaren de la cadira en xiular l'àrbitre el final.

Els que havien patit durant noranta minuts per una victòria del Barça s'anaren congregant a la plaça de les Tortugues procedents de totes les parts de Palma. Hi havia molt per celebrar. En canvi, a Magaluf, on els aficionats anglesos s'havien reunit a l'espera d'un triomf del Manchester, tot eren cares llargues. Els d'Alex Ferguson havien perdut la final de la Lliga de Campions davant un incommensurable Barcelona. Per a ells, no hi havia res per celebrar. La plaça de les Tortugues, lloc emblèmatic per a celebracions futbolístiques de Palma, fou un bullici de gent com no s'havia vist mai. La festa es perllongà fins a la matinada. L'himne del Barça fou cantat pels assistents, que no deixaren de botar i botar i d'abraçar-se en cap moment de la celebració. S'ha de destacar que el nombre de persones que sortiren als carrers de Palma va ser molt elevat, més del que s'havia pogut veure en altres victòries.

Més gent que mai volgué celebrar aquest triomf històric. L'entuasiasme va omplir tots els cantons, tant de Palma com de pràcticament tots els indrets de Mallorca. El Barça de Pep Guardiola havia estat tota la temporada donant alegries a uns aficionats que varen veure com es culminava de la millor manera possible.

La tensió del partit

Faltaven encara deu minuts per a l'inici del partit i just es podia veure un grapat de persones pel Born. Caminaven més de pressa de l'habitual. Cotxes també se'n veien pocs, molts pocs. Tothom frisava. Els cinemes eren gairebé buits. Els restaurants veien l'eterna crisi una mica més alleugerida. La gent era, majoritàriament, a casa. Això sí, n'hi havia que havia decidit veure el partit a un lloc públic, per compartir l'alegria de la victòria. Començava el duel i els primers minuts eren un patiment per als barcelonistes. Cristiano Ronaldo ho provava, ho tornava a provar, però no encertava. Joan Lladó patia amb els companys d'ERC i Entesa a l'Escorxador en companyia de més de 300 barcelonistes. Els incondicionals congregats davant la pantalla gegant instal·lada a Santa Margalida vivien en silenci l'inici.

Eren molts els indrets de Ciutat on els barcelonistes patien esperant que amb el pas dels minuts tot fos diferent. I, entre la massa de teleespectadors, podien estar segurs que també hi havia més d'un madridista que somiava amb el gol dels blancs -el Manchester anava ahir com el Madrid. I Etoo canviava el signe del partit en el minut 10 amb el primer gol. L'Escorxador clamava d'alegria, Palma embogia i els blaugranes d'arreu de Mallorca s'alçaven joiosos. El narrador d'Antena 3, fins i tot, pretenia fer-nos creure que és del Barça. Joaquim Maria Puyal perdia els papers per moments i els periodistes de la Ser ahir apostaven per l'Espanya més plural. A la Cope, evidentment, sempre estan de part de l'equip espanyol. L'alegria, com quasi tot en aquesta vida, va per barris. Ja es poden imaginar que el gol d'Etoo fou rebut amb desesperació a Magaluf, seu dels aficionats anglesos. Quan el suís Massimo Busacca assenyalà el camí dels vestidors, la parròquia s'aixecà, tots a l'hora, i començaven la coa davant els excusats.

L'inici de la segona part fou ben diferent a allò viscut a la primera. El Barça es va fer l'amo del partit, però el Manchester reaccionava per moments i encara quedava poc menys de mitja hora. Palma estava paralitzada, milers de barcelonistes tenien el cor estret... Però el gol de Messi en el minut 70 va fer esclatar una bomba d'alegria. El Barça era campió. Els coets no tardaren a anunciar la victòria blaugrana. Els clàxons dels cotxes es podien sentir per pràcticament tots els carrers de la ciutat. Tot havia acabat de la millor manera possible.