El conjunt de Pep Guardiola féu història ahir a Roma en derrotar el Manchester United. | Roberto Tedeschi. Efe

TW
0

El millor Barcelona de totes les èpoques va conquerir la seva tercera Champions a costa del Manchester United (2-0) i firmà una temporada de somni, ja que, per primera vegada, un equip de l'Estat espanyol assoleix el triplet: la Lliga, la Copa del Rei i la Copa d'Europa, una fita que fins ara només quatre conjunts havien aconseguit.
En una nit rodona, l'equip de Pep Guardiola fou fidel a si mateix de principi a final i entrà en la història del barcelonisme. Aquest conjunt, hereu del dream team de Johan Cruyff i del conjunt del jogo bonito de Ronaldinho, ha destrossat tots els registres en la seva primera temporada.

Va marcar Etoo, l'ansiós camerunès en la primera part, i Messi, que va rubricar la victòria del seu equip quan faltaven vint minuts per al final. Tot això ho aconseguiren amb un equip fet a casa, amb set jugadors del planter i una defensa de circumstàncies, sense tres titulars fixos. El Barça havia de ser el Barça. No n'hi havia dubtes. Si no tenia defenses, jugaria amb més atacants. El seu futbol és transparent, sempre té gust del que juga: toc, toc i toc. El United començà assetjant Víctor Valdés i Cristiano Ronaldo, hipermotivat, disparant tot el que arribava a les seves botes. Tanmateix, els blaugranes no es desesperaren. El Barça sempre té un pla, al qual d'ha d'acomodar el seu rival quan la pilota és dels catalans, encara que al principi es va patir. Els red devils pressionaren i generaren dubtes en la defensa blaugrana. Un minut, un ensurt. Una falta a cinc metres de la frontal, en el perfil favorit de Cristiano Ronaldo, que Valdés aturà amb problemes.

El Barça estava ofegat, sense pilota no és res. No hi va haver notícies dels de Guardiola en vuit, en nou minuts. La primera vegada que el conjunt català va entrar en joc va marcar. L'exquisit Iniesta aparegué entre línies, generà problemes entre la defensa anglesa. La pilota va arribar a Etoo, un retall sobre Vidic, un fort xut i l'1-0. El Barca va exercir d'equip gran, un gol matiner quan s'havien disputat deu minuts. I el United va acusar el gol. Van aparèixer els dubtes, malgrat que als blaugranes se'ls veia descoordinats en defensa i que Cristiano Ronaldo era un perill constant, però a partir de llavors el Barça va minimitzar la presència del portuguès amb una recepta que no admet resposta: la possessió de la pilota. I així anà creixent el joc dels homes de Guardiola. Cada vegada més va aparèixer Xavi i també Iniesta. Messi se situà entre Ferdinand i Vidic. Guardiola, l'aprenent de bruixot, començava a guanyar la partida al gran mestre, Alex Ferguson.

L'argentí es va moure molt bé entre línies. El "10" podria haver fet el 2-0 en una rematada per sobre del travesser de Van der Saar. El United no tenia respostes davant del futbol del Barça. Quan es va acabar el factor sorpresa dels primers minuts, els anglesos van semblar perduts. Així les coses, amb 1-0 i 45 minuts per davant. Ferguson va decidir trencar la baralla. Va posar a Tévez en joc, un davanter més i la superioritat del Barça en el centre del camp ja va ser incontestable. El United cercava la velocitat dels seus davanters en cedir el pes del partit al Barça i així els va anar. En els primers 10 minuts del segon temps, els blaugranes haurien pogut decidir. Primer Henry, en una jugada en la qual va driblar O'Shea i no va poder decidir, tot sol, davant Van der Saar. Després Messi, que no va arribar per poc a un servei d'Etoo, però sobretot Xavi, que el 53 va rematar al pal esquerre de la meta del United.

Com que el Barça no acabava de decidir, Ferguson hi afegí més pólvora i donà entrada a un altre davanter, el búlgar Dimitar Berbatov, per Park. Rooney, Ronaldo, Rooney i Tévez, el súmmum, quan faltaven 23 minuts per al final. Tanmateix, Messi, que ahir va superar Cristiano Ronaldo en el particular duel d'estrelles, es va encarregar de matar el partit en el minut 70. L'argentí va rematar de cap un centre de Xavi. El Barcelona tenia la seva tercera Champions, el seu primer triplet. Guardiola va guanyar la partida a Ferguson, Messi a Cristiano Ronaldo, i Iniesta i Xavi van il·luminar un triomf per a la història. Quin partidarro!