“Guanyar un Gran Premi no et salva la vida”

Tres dies després de la seva segona victòria al Gran Premi Nacional a les regnes de Silver Mixó, Antoni Frontera continua amb la seva rutina a les quadres de Son Pardo. De fet, amb 23 cavalls sota la seva disciplina no val a badar.
Tres dies després del triomf en el Gran Premi Nacional, com vos sentiu?
No canvia res, tot segueix el seu curs. La setmana que ve hi torna a haver corregudes i s'hi han de preparar. És vera que hi ha diferència de guanyar-lo a no fer-ho. Entrar dins els tres primers en el Gran Premi és una mostra que tot l'esforç que s'ha fet ha servit per a alguna cosa. Dónes un rendiment a la feina feta. Per exemple, Shakir Star ha treballat tant com nosaltres, amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes, però la sort va fer que no fos ell el vencedor de la cursa.

El que canvia més és la satisfacció de veure que la feina ha donat profit?
Amb els cavalls, la meitat de les vegades va bé i l'altra meitat malament. Ha de ser molt bo un cavall perquè sempre et surti tot bé.

És la segona victòria que aconseguiu al Gran Premi. Un s'acostuma a èxits d'aquest tipus?
Més que avesat a vèncer, estic avesat a perdre. Això és perquè l'he guanyat dos pics, però l'he corregut moltes vegades. T'has d'acostumar més a no tenir èxit. Quan guanyes tot va bé i és quan perds que has d'aprendre a afrontar-ho. Tant si guanyes com si perds, allò que has de saber és que l'endemà s'ha de tornar a entrenar.

Per què en les declaracions que féreu en acabar el Gran Premi semblàveu estar més content pels propietaris que per vós mateix?
Guanyar un Gran Premi no et salva la vida, l'endemà has de tornar a fer feina. Allò cert és que els propietaris dels cavalls de curses fan un esforç molt gran per mantenir-los i arribar a endur-se un Gran Premi, que és el somni de tothom. Quan els veus que pugen a la pista i et fan una aferrada quedes ben satisfet. Veure que has fet una cosa per a aquella gent és molt gratificant.

Amb quants propietaris treballau? És bona de dur la relació amb ells?
No és bo de dur perquè intentes quedar bé amb tothom, però a l'hora de la veritat la meva obligació és decantar-me per aquell cavall que estigui en millors condicions. Si no ho fes, sempre hi hauria parts i quarts i això és el que no vull. De vegades et pots equivocar i pot passar que no guanyi aquell que penses que és millor. De fet, en el Gran Premi de Mira Prim, jo l'entrenava, i també preparava Max Fortuna. Creia que Max hi estava més preparat i el vaig menar, però al final va vèncer Mira Prim. Els propietaris veuen això i ho entenen.

Què creis que ha de tenir un cavall campió?
Voler patir, ha de ser patidor. No ens hem d'enganar: quan arriben a la darrera volta, els cavalls no arriben plens de força, sinó cansats. Hi ha molta diferència entre un animal que vulgui patir i un altre que, encara que tingui totes les condicions i facultats del món, quan arriba l'hora de la veritat és un covard.

Com definiríeu el Gran Premi? Es va comentar que s'havia fet poca via...
Crec que tot això és condicionat per la pista, que era molt feixuga. De fet, ningú no va envestir. Quan havíem fet 500 metres de correguda tothom era en el seu lloc i ningú no es va moure, tothom va esperar al final. Sí, em vaig posar allà davant i vaig fixar el ritme que volia fins a la darrera volta. Pensa que, si jo faig la darrera a 1.16, els altres l'han de fer més aviat per poder avançar-me.

Participareu en el Gran Premi de Manacor?
Sí que hi participaré, tot i que ara no corr gaire a Manacor. L'he canviat per França. Si vols viure d'això, els cavalls han de guanyar. Si els animals no aconsegueixen doblers, les pensions que cobram només ens permeten mantenir les quadres. A més a més, s'ha de competir amb la intenció que els cavalls guanyin doblers i l'única manera és que corrin les curses bones d'aquí i, si pots, sortir a fora, sens dubte.

Aquest és el gran debat. Com finançam el trot?
Tot depèn d'allò mateix, que els cavalls guanyin més doblers, ja que tot és una roda. Allò clar és que per començar hi ha d'haver fons per invertir.

Com començam la roda?
Això és difícil. L'únic lloc on funciona és a França. A Itàlia també varen tenir problemes. Varen estar dos o tres mesos sense córrer perquè no tenien finançament. Crec que ha de ser sufragat per alguna entitat. Estam finançats pel Consell de Mallorca i va bé, però va bé en aquest nivell. Vénen molts estrangers i veuen tot el que feim i els premis que guanyam i ens diuen que estam bojos. Tenim els cavalls i són bons. Allò que ens falta és poder anar fent passes.