... i altres herbes

Ben dinat
Em solen agradar les velles tradicions, els costums que perduren en el temps amb independència de futbolistes, tècnics, accionistes i presidents. Ho dic pensant en el dinar de directives que té lloc habitualment abans de cada partit. Hi ha algun equip, com ara el Getafe, que no hi convida els directius rivals i que no acudeix tampoc a l'àpat organitzat per aquests quan és el conjunt madrileny el que es desplaça. El Mallorca és, des de sempre, un club hospitalari que convida a dinar els dits mandataris. Diumenge, evidentment, no en va ser cap excepció i anaren amb els blaugranes al conegut restaurant Tristán de Portals. És un bon símptoma que, tot i les dificultats pecuniàries de la Societat Anònima Esportiva, el Reial Mallorca no perdi el senyoriu i convidi la directiva rival al Tristán. La crisi econòmica no ha d'afectar mai, si és possible, els bons i saludables costums.

La llotja (I)
No em va agradar gens, ni poc ni gaire, veure Francesc Antich a la llotja de Son Moix diumenge. En aquest sentit, m'agradaria lloar l'actitud de Ramon Socias, delegat del Govern a les Illes Balears, que és habitual de la llotja, tant si el rival és dels bons com dels equipets condemnats a lluitar pel descens. Però Antich és un extern a la zona noble de Son Moix que, en tot cas, hauria de fer acte de presència en alguns d'aquells partits que fins i tot els més incondicionals es perden. Antich, per cert, declarà a IB3 TV que era del Mallorca i del Madrid. La veritat és que ja sabia que el president tenia simpatia pel conjunt blanc, però desconeixia del tot que també fos mallorquinista. De fet, sempre havia intuït que, com que el seu pare havia jugat amb l'Atlètic Balears, es decantava més pel conjunt blanc-i-blau. Bé, i en tot cas, que donava suport al Constància, que anys enrere disposava de molts aficionats a Algaida. Idò, no. És del Mallorca i del Madrid.

La llotja (II)
Dit això, també és ver que Antich, com a mínim, demostrà que era ben valent en acudir a la llotja, tot i que Alemany ha insistit durant aquests dies en la falta de col·laboració de les institucions públiques de les Illes Balears. Per cert, el president del Reial Mallorca és segur que va tenir un gran disgust quan va comprovar que alguns mallorquins abandonaven la llotja abans que l'àrbitre assenyalàs el camí dels vestidors.

Ple
Les grades de Son Moix registraren la millor entrada de la temporada per presenciar el partit entre el Reial Mallorca i el FC Barcelona. El ple fou gairebé absolut. Idò bé, en dies tan assenyalats i amb tanta gent a la graderia es poden veure pancartes de tota classe. N'hi ha que intenten donar ànims, altres són de gent que vol aconseguir la camiseta d'algun futbolista i n'hi ha, en fi, que tenen ben present que Etoo assegurà que acabarà la seva vida esportiva al Mallorca. Diumenge, n'hi havia de tot color. Personalment, em va semblar trist comprovar què hi havia una gentada del Barça. Puc entendre que hi hagués més seguidors blaugranes del que és habitual, però tants... Una coseta més, Alemany l'encertà en imposar la insígnia d'or i brillants a Cúper. S'equivocà anys enrere quan el tornà a fitxar. Ahir, senzillament, va fer justícia.