... i altres herbes

Una brega
La confrontació d’idees, de projectes, d’opinions... sempre és positiva. Quan la controvèrsia es converteix en una lluita de personalismes arriba el desencís, el desastre. Escric aquestes línies i ara ja no record si vos volia parlar de la crisi d’Unió Mallorquina o del Reial Mallorca, de la disputa entre Miquel Nadal i Miquel Àngel Grimalt o de les diferències entre Vicenç Grande i Mateu Alemany o Pere Terrasa i Maties Rebassa... Tant a Unió Mallorquina com al Reial Mallorca sembla que hi sobren els personalismes i hi falta un projecte clar de futur.

L’objectiu (II)
Mateu Alemany, una vegada aconseguida la permanència, té molt clar quin és l’objectiu. L’ara president s’ha proposat donar estabilitat a la Societat Anònima Esportiva amb la millor venda possible. En aquest mateix sentit, m’han de creure si vos dic que altres membres del consell d’administració com el mateix vicepresident José Miguel García o Pere Terrasa treballen també per aconseguir vendre el club. Ah, i podeu estar ben segurs que el president del consell assessor, Xavier Cabotà, també lluita per trobar el millor comprador.

L’objectiu (II)
Mateu Alemany també contempla la possibilitat que no surti comprador i que hagin de ser un grup d’empresaris mallorquins qui afrontin el futur immediat de la Societat Anònima Esportiva. En aquest cas, el Reial Mallorca, una vegada més, hauria d’arriscar, i molt, per aconseguir la permanència. Es veuria obligat a vendre els seus millors futbolistes i a incorporar jugadors que hagin finalitzat el seu contracte –sense cost de traspàs. En cap dels casos, com la temporada passada, es podria afrontar el pagament d’un home com Aritz Aduriz. Ara bé, Alemany, també en aquest cas, està absolutament decidit a abandonar el Reial Mallorca.

L’objectiu (III)
M’heu de permetre que vos exposi una teoria que em va explicar fa dies un membre del consell assessor, que assegura que coneix Mateu Alemany com si fos fill seu. Em va dir una vegada i una altra que Alemany ja té el Mallorca venut. I ben venut. Considera del tot impossible que el president de la Societat Anònima Esportiva anunciàs que faria efectiva la compra de l’entitat per un milió i mig d’euros si no en tingués la venda assegurada. Què vos sembla? Jo no ho crec.

Investigació
Mateu Alemany es va reunir dimarts dematí amb el seu vicepresident, José Miguel García. Ahir, sembla que es tornaren a veure. Alemany ha iniciat una investigació interna per saber qui ha filtrat informació a la premsa, qui ha fet saber que Grande pagà gratificacions a Nando Pons. A la planta més noble de Son Moix són molts els que pensen que ha estat, precisament, el vicepresident José Miguel García. Altres teories apunten cap a Pere Terrasa, malgrat que, personalment, estic convençut que l’exdirector general de gestió del club mai no faria res que pogués perjudicar l’entitat. N’hi ha que diuen, fins i tot, que pot haver estat Vicenç Grande. Personalment, vos diria una vegada més que penseu qui en surt beneficiat amb la notícia. Ah, i si no ho teniu clar, feu una llista de les persones que desitgen més mal als grans perjudicats.

Un secret
M’heu de permetre que no destapi noms, però vospuc assegurar que hi ha, almanco, una persona més que ha rebut gratificacions de Vicenç Grande. N’estic ben segur.

Un tros de pa
No el vaig escoltar, però em diuen que Nando Pons va fer declaracions ahir a la Cadena Ser. El company que m’ho va dir m’assegurà que després d’escoltar Pons va estar ben a prop de dirigir-se cap a Son Moix i proposar a Mateu Alemany que faci una col·lecta entre l’afició per agrair al secretari tècnic –perdó, director esportiu– la seva bona feina. No gaire després, em va cridar un conseller indignat amb Vicenç Grande i Nando Pons i em fugiren de cop les ganes de fer la meva aportació a l’economia de Pons. L’home estava encès, tremendament disgustat i m’ho demostrà amb uns crits que m’obligaven a allunyar el telèfon de l’orella. Li vaig haver d’explicar que jo no en tenia cap culpa. "Premiar amb un milió d’euros un empleat" és una animalada", em digué, entre altres qüestions.

Projecte
Mateu Alemany ens va fer saber ahir que el Reial Mallorca ja té l’esborrany del projecte de reforma de l’estadi de Son Moix. La seva idea és que ben aviat pugui reunir-se amb la batlessa de Palma, Aina Calvo, per exposar-li la seva idea. Evidentment, l’actual conjuntura econòmica no afavoreix les aspiracions del Mallorca, ja que l’Ajuntament de Palma té altres prioritat. És evident que a Baldomero Oliver, president de l’Institut Municipal d’Esports, li agradaria que Palma fos subseu del Mundial, però també queda clar que abans de reformar Son Moix el regidor d’Unió Mallorquina té altres necessitats molt més urgents.

Espinàs i Cruyff
L’escriptor Josep Maria Espinàs parlava ahir de manera clara de Johan Cruyff en un article publicat a El Periódico. "He tingut l’oportunitat de conèixer bastantes persones que, d’origen estranger, parlen un català molt correcte... "No és una qüestió d’intel·ligència, naturalment, sinó de voluntat... Allò que em costa més entendre és que una figura que fa anys i panys que viu a Catalunya, que está tan lligada al barcelonisme futbolístic, que parla diverses llengües, no digui mai ni una sola paraula en català. Em refereixo a l’antic jugador i entrenador del Barça, el senyor Cruyff".

Son Bibiloni
Certament, tots i cada un dels presidents del consell d’administració del Reial Mallorca que han apostat per la ciutat esportiva de Son Bibiloni estan d’enhorabona. Es tracta, hi ha unanimitat a considerar-ho així, d’una ciutat esportiva modèlica, amb totes les comoditats per fer una bona feina amb el joves futbolistes. És necessari, imprescindible, aconseguir treure un major rèdit de Son Bibiloni.