... i altres herbes

Currículum
El secretari tècnic –perdó, director esportiu– té un currículum esportiu que fa complicada la seva continuïtat en el Reial Mallorca si, finalment, es concreta la venda. I ara, molt més. De fet, no m’estranyaria gens ni mica que Mateu Alemany intentàs rescindir el contracte que uneix Pons amb l’entitat vermella. Es perllonga, ja ho saben, fins al 2094. Ho era, el 2014? Pons, entre altres mèrits, aconseguí descendir el filial a Segona Divisió B, i això que disposava de Leo Franco, Àlvaro Novo, Pep Lluís Martí, Diego Tristán i Albert Luque, entre altres efectius, a la plantilla.

Al jutjat
Totes les gratificacions pactades i pagades que s’han detectat a la comptabilitat del Reial Mallorca són absolutament legals. És a dir, que no hi ha raó per acudir al jutjat a presentar cap denúncia contra l’anterior equip gestor. Ara bé, em diuen que algun accionista de l’entitat durant la presidència de Vicenç Grande ha meditat sobre la possibilitat d’acudir als tribunals de Justícia perquè, segons sembla, ningú no informà de cap gratificació ni res de semblant. Ara bé, que ningú no oblidi que Grande, a més del màxim accionista, era també el conseller delegat de l’entitat. Els beneficiaris de la generositat de Grande haurien d’estar ben preocupats si el Reial Mallorca entràs en un concurs de creditors.

Setmanes enrere, als administradors judicials del concurs de creditors de les empreses de Vicenç Grande –Raimundo Zaforteza, Sainz de Varanda i Salvador Fornés– els formularen una curiosa pregunta. M’han de creure si els dic que els demanaren si es podien fer tornar enrere els pagaments efectuats en forma de gratificacions. La llei és clara. Només hi pot haver marxa enrere en les operacions realitzades durant els dos darrers anys que perjudiquin la massa concursal. El Reial Mallorca no està en concurs de creditors i, per tant, Pons pot alenar tranquil. Almanco de moment.

Vaquer
L’exvicepresident Miquel Vaquer, ara membre del consell d’administració, encara no ha cobrat les accions del Mallorca que vengué a Vicenç Grande. Vaquer reconeixia ahir a una emissora d’aquesta terra que consultarà amb els advocats de la seva empresa la possibilitat d’acudir als tribunals de justícia. Vaquer, com molts mallorquinistes de seny, considera absolutament desproporcionades les gratificacions percebudes per Nando Pons, Toni Planes i Pep Calvo.

Hisenda
És prou conegut que el Reial Mallorca té un quantiós deute amb l’Agència Tributària. Em diuen, precisament, que des d’Hisenda reclamaren setmanes enrere una carretada de papers. Hauran trobat l’Havana? O ara es diu d’una altra manera?

Preocupats
Que s’hagi sabut que Nando Pons rep quantioses gratificacions és una interioritat del club que a Mateu Alemany li agradaria no haver vist mai publicada. Ara bé, Alemany no està tan preocupat pel que ja ha sortit a la llum com pel fet que s’hagi filtrat una intimitat del club. Els puc assegurar que si el president descobreix qui ha revelat algun dels secrets, serà ràpidament acomiadat. O rellevat com a membre del consell d’administració. En aquest sentit, m’agradaria col·laborar amb Mateu Alemany, però no ho faré. Just li recordaré que, per saber qui ha contat alguna cosa, el més senzill és sempre comprovar qui hi surt beneficiat.

O qui odia el gran perjudicat. Triïn vostès. Una coseta més: ja es poden imaginar que Grande no n’està gens content. Això sí, m’assegura un bon amic seu que l’expresident té decidit no dir-ne ni pruna, d’aquesta qüestió. Almanco en un grapat d’anys. Ah, Grande tampoc no entrarà en el joc d’anar escampant la merda. De fet, els puc assegurar que, quan Grande entrà al club, es va trobar amb un grapat de situacions curioses i que mai no ha revelat, per a sort de molts i desgràcia de la veritat.

Enemistats
En el Reial Mallorca, tant ara com abans, hi ha hagut amistats incondicionals, però també enemistats gairebé inexplicables. Ja saben vostès que l’ara vicepresident, José Miguel García, no pot ni sentir el nom de Vicenç Grande. Eren amics però, per alguna raó que avui desconec, són ara grans enemics. I García va ser qui va provocar la sortida del club de Pere Terrassa, aleshores director general de gestió i ara membre del consell d’administració. Terrassa digué que partia, però s’endugué 290.000 euros. Així, idò, sembla que Terrassa va ser acomiadat. I també és ben cert que hi hagué dificultats entre Terrassa, nomenat per Grande director general, i Maties Rebassa, director –sense general– de relacions externes. I els podria parlar igualment de diferències entre accionistes, de disputes, d’enveges, de malentesos i de misèries, però per a avui ja n’hi ha prou.

Bona notícia
Però no tot són males notícies. També n’hi ha de bones. Ahir, per exemple, em varen assegurar que un club de Primera Divisió farà ben aviat una oferta pel porter del Reial Mallorca Miquel Àngel Moyà. Serà tan bona, que l’entitat no tindrà més remei que acceptar-la. A mi, personalment, em sabrà greu. No voldria de cap de les maneres perjudicar l’amic de Binissalem, però m’agradaria que continuàs en aquesta terra nostra; vull dir, que m’agradaria que el club vermell fos capaç de generar prou recursos econòmics per disposar d’un equip bo any rere any, sense necessitat de vendre. M’agradaria que el Mallorca pogués pagar tant com el Vila-real, per exemple.