TW
0
Chelsea 1
FC Barcelona 1

CHELSEA: Cech, Bosingwa, Alex, Terry, Ashley Cole, Essien, Lampard, Ballack, Malouda, Anelka i Drogba.Belletti per Drogba.

FC BARCELONA: Valdés, Alves, Touré, Piqué, Abidal, Sergi Busquets, Xavi, Keita, Iniesta, Etoo i Messi. Bojan per Busquets, Gudjohnsen per Iniesta i Sylvinho per Etoo.

GOLS:
1-0: minut 9, Essien.
1-1: minut 93, Iniesta

ÀRBITRE: Tom Henning (Noruega). Amonestà Alves, Essien, Alex, Etoo i Drogba. Expulsà el blaugrana Abidal amb vermella directa en el minut 66.

El Barça serà a la final de Roma. Iniesta comprà per al seu equip un bitllet per a la Ciutat Eterna en el descompte, quan els blaugranes jugaven amb un home menys, i empatà 1-1 un partit que tenien gairebé perdut.

Fins llavors, el Barcelona havia estat sotmès al joc, més físic, del Chelsea. Iniesta fou l’home més perillós dels visitants durant tot el matx. I fou ell qui, en el minut 93, gràcies a una passada de Messi, llançà un xut potent que entrà per l’escaire i donà un lloc en la final als homes de Pep Guardiola.

Hi havia molta expectació per veure si el Chelsea s’atreviria a repetir, davant la seva afició, el plantejament ultradefensiu que exhibí al Camp Nou. I ho va fer.

Al Barça no se li pogué retreure res. L’equip de Guardiola mata quan se li juga de tu a tu. Així ho comprovà el Reial Madrid. Hiddink en prengué bona nota i tornà a renunciar a la pilota. El seu equip esperava darrere per cercar qualque contraatac letal.

El Chelsea va aconseguir marcar en la primera oportunitat que va tenir. Un xut d’Essien des de la part frontal de l’àrea en el minut 9 es ficà per l’escaire dret de Valdés.

El partit acabava de començar i el conjunt anglès ja el tenia just allà on volia: el marcador a favor, el rival obligat a bolcar-se en atac i un munt d’espais per sentenciar l’eliminatòria a la contra.

Per la seva banda, el Barça tocava i tocava, amb intercanvis constants de posició entre Messi, Iniesta i Etoo. Però Drogba estigué a punt de marcar el segon del Chelsea, primer en un u a u amb Valdés i, després, en un llançament de falta que el porter blaugrana aconseguí desviar amb el genoll.

Lampard també disposà d’una bona ocasió en un servei de córner. El Barcelona sofria en excés amb les pilotes aèries, encara que Guardiola havia decidit suplir la baixa de Puyol i la Márquez situant Touré com a parella de Piqué, precisament per guanyar presència en el joc per alt.

La previsible tàctica dels blues va tenir continuïtt després de la represa. Els catalans imprimiren més ritme al partit, però el Chelsea posà més ímpetu encara en la interrupció constant del joc.

Per molt que ho provàs el Barça, no hi havia manera de perforar el mur blau. En canvi, Drogba tornà a protagonitzar un u contra u amb Valdés i Lampard ho provà de nou amb un xut creuat.

Amb Henry lesionat, Etoo desaparegut i Messi desactivat, l’atac blaugrana ho fiava tot a la inspiració d’Iniesta.

El col·legiat Tom Henning rematà el conjunt visitant amb l’expulsió d’Abidal per una caiguda teatral d’Anelka quan faltaven 25 minuts per acabar el partit. Ni llavors i tot no va tenir manies el Chelsea a deixar que l’equip rival dugués la iniciativa del joc.

Henning aplicà la llei de la compensació quan no assenyalà unes mans clares de Piqué dins l’àrea i deixà, així, que el Barcelona continuàs viu fins al final.

Tan viu que, en la darrera arribada, en la darrera aproximació a la porteria de Cech, en el darrer alè del partit, Iniesta deixà mut Stamford Bridge amb un gol de traca i mocador que feia justícia i que duia el Barcelona a la final de la Lliga de Campions. A Roma, els espera el Manchester United. El Chelsea ja és història en el camí del FCBarcelona per la màxima competició europea. 

Guardiola: “Som on som per força i talent”

El tècnic del FC Barcelona, Josep Guardiola, atribuí a la “força i el talent” el fet d’haver arribat a la final de la Lliga de Campions, que jugaran a Roma el pròxim 27 de maig amb el Manchester United, i felicità els seus jugadors per haver-se entregar-se al màxim.

“Ha estat tan inesperat, que encara no sé què pensar-ne. Estic molt content per ells, perquè hem jugat i insistit a anar cap endavant. El Chelsea és un equip que amb 11 contra 11 et mata a la contra: imagina’t contra 10. Hi hem insistit, hem tret Bojan, hem volgut atacar i hem tingut sort. La força i el talent fan això. Jugar una final contra un Manchester tan fort serà molt bonic”, manifestà.

El tècnic blaugrana assegurà que la festa l’havien tinguda “al camp més que al vestidor”, i celebrà haver complit el “somni” d’arribar a Roma. “Amb el seu plantejament tàctic no hem pogut fer el nostre joc, però al final serem allà, a Roma, per menjar pasta”, ironitzà Pep Guardiola sense amagar la seva alegria.

Iniesta: “Fins que l’àrbitre no xiula, s’hi ha de creure”

El migcampista del FC Barcelona Andrés Iniesta, heroi de la semifinal de la Lliga de Campions amb el gol en el darrer minut, que donà el passaport al Barcelona per a la semifinal de Roma, certificà després del partit que, “fins que l’àrbitre no xiula, sempre s’hi ha de creure”. “Això és futbol i qualsevol cosa és possible”, recalcà el jugador blaugrana.

“Els moments com aquests ni se somien, però quan arriben són realment molt especials”, afirmà el jugador manxec després d’assegurar que la final és un premi per la feina ben feta de l’equip. “Ho mereixíem per l’esforç que ha fet el conjunt tota la temporada. Quan es treballa bé i amb constància, s’aconsegueix la merescuda recompensa”, explicà el jugador.

Iniesta va valorar la tasca del Chelsea, que va fer mèrits per obtenir un resultat millor. “Admir el Chelsea, que ha arribat a les semifinals de la Lliga de Campions en els darrers cinc anys. Però nosaltres hem lluitat de valent i ja som aquí. Tots ho mereixem”, digué el migcampista.

Repassant la jugada del gol, Iniesta va reconèixer que “en cas d’haver estat en el minut 5, l’hauria enviat a la grada”. “He xutat la pilota amb tota la meva ànima i ha entrat per l’únic lloc possible”, recordà el manxec, qui definí el gol com “un moment de bogeria”.

“Ha estat molt emocionant. Llàstima de l’encert que han tingut a l’inici del partit, perquè ens ha obligat a anar a remolc i a cercar el gol desesperadament”, matisà Iniesta, que va tenir un record especial per a “la gent que ha vingut a donar-nos ànims i la que ha sofert des de casa mirant el partit”.