Diumenge rodó (2-4)

El Mallorca afrontava el duel contra el Recreativo de Huelva amb tranquil·litat, sense cap tipus de pressió. Mateu Alemany, que anuncià la setmana passada la seva intenció d’exercir l’opció de compra i adquirir la Societat Anònima Esportiva abans del 30 de juny, encapçalà l’expedició a Huelva. El president comprarà el club vermell, tot i que fa falta saber encara com quedarà l’accionariat de l’entitat la temporada pròxima. Estarà format per empresaris mallorquins? Hi quedarà Alemany com a màxim accionista? Just com a president? Abandonarà el club? Vendrà les accions a l’anglès Freddy Sheperd? Són encara moltes les incògnites, però és clar que ja sabem que el Mallorca és i serà de Primera Divisió.

El conjunt andalús, ben al contrari, havia de menester els punts per mantenir intactes les seves opcions de permanència.  Així, des del primer minut fou evident que el Mallorca és millor equip. El conjunt de Manzano deixà sentenciat el matx en el primer quart d’hora. Una gran assistència d’Aduriz fou aprofitada per Jurado que, completament sol davant Riesgo, inaugurà el marcador. I poc després, Arango, de cap i sense oposició, feia el segon gol. Tan sols s’havien disputat quinze minuts de joc, però el Mallorca guanyava amb solvència, sense dificultats. El Recreativo acusava la responsabilitat i encadenava imprecisions. Les errades dels andalusos eren contínues, i de res no els servia tenir un major control de l’esfèric. El Nuevo Colombino no s’arribà a omplir, però l’ambient era excepcional. L’afició del Recre va rebre d’ungles Velasco Carballo, després que en la darrera jornada l’actuació de l’àrbitre fos determinant perquè l’equip perdés a Vila-real. L’afició reclamà amb insistència un possible penal de David Navarro per haver tocat la pilota amb la mà, però l’àrbitre deixà que el joc continuàs.

El Recreativo atacava, tenia més l’esfèric, però el Mallorca no passava per gaire dificultats i, fins i tot, creava perill al contracop. Lucas Alcaraz se la jugà des del primer moment a la represa. Féu entrar el davanter Ersen Martin i reorganitzà l’equip per disposar així de més profunditat. Dos minuts després que s’hagués iniciat el segon temps, Sisi aprofità una indecisió d’Aouate i de Nunes per reduir l’avantatge dels homes de Manzano. El Mallorca estava adormit, excessivament confiat, entabanat, i el domini del Recre era absolut. L’equip de Manzano estava tancat a la seva pròpia parcel·la i tenia serioses dificultats. Alcaraz continuà apostant pel futbol d’atac i s’arriscà encara més.

Faltava un quart d’hora per al final quan Castro –que havia substituït Varela– aprofità una centrada de Jurado per sentenciar el duel en un pràctic contracop. El Recre, amb peu i mig a Segona, continuà cercant la porteria d’Aouate. El Mallorca es defensava com podia i cercava la sentència definitiva al contracop. Keita, que havia entrat per Aduriz, perdonà una clamorosa oportunitat, i Camuñas donà emoció en marcar (2-3) quan faltaven deu minuts per a la conclusió. Manzano cercà més possessió de pilota i Mario Suárez suplí Arango. A la recta final, Castro fou expulsat per doble amonestació, el Recreativo ho intentà una vegada i una altra, però Keita marcà un altre golarro en el darrer alè.