Repòquer a Montecarlo

A la seva primera final a Montecarlo, el serbi va liderar 3-1 la primera mànega, va guanyar en un èpic esforç el segon per 6-2, però es va erosionar en el tercer i es va resignar al seu destí. Nadal es va apuntar aquest torneig una vegada més, encara que cedint un set, una cosa que no succeïa des de la final de 2006 contra el suís Roger Federer, la primera de les tres que va jugar contra el de Basilea, i va sumar el seu títol 34, el tercer aquest any després d’una gran sessió en pista dura, amb triomfs a l’Obert d’Austràlia i a Indian Wells. "És el jugador més gran sobre terra", havia advertit el britànic Andy Murray, eliminat per Nadal en les semifinals, a qui Djovokic havia advertit: "Si jo hagués cregut que era una missió impossible, no sortiria a la pista i trauria bandera blanca". Les dues sentències es van complir, perquè Nadal va demostrar els seus galons en argila i Novak es va implicar sense desmai.

No obstant això, l’avantatge psicològic de Nadal es va imposar a un extraordinari Djokovic que, malgrat les seves molèsties a l’esquena, per les quals va haver de recórrer a tractament mèdica mitjan segon set, es va mostrar com un rival inassequible al descoratjament, capaç de guanyar una mànega a qui du camí de convertir-se en millor jugador de la història sobre terra. En els seus 15 enfrontaments anteriors (11-4 per al mallorquí), Nadal mai no havia perdut contra el serbi en una final i menys a terra. Fresc era el càstig que Rafa va endossar a Nole en el duel de Copa Davis, d’on el serbi va sortir apallissat i, tot això, va pesar en l’ànim del tennista de Belgrad.

I tot es va posar a prova en el primer joc del tercer set, decisiu sempre, quan Nadal estigué contra les cordes, perquè el seu servei no va ser el millor de la jornada i superà 3 boles de ruptura. Perdre aquest servei hauria estat crucial per al curs del partit. Nadal les va salvar i va enfonsar en la desesperació Djokovic, que en el joc que va venir després el va perdre, i pres per la ira va enviar una bola a la Mediterrània, per la qual cosa va rebre un avís de jutge de cadira, el francès Pascal Maria. A partir d’allà, Djokovic es va llançar a la desesperada però sense recompensa. Van arribar les dobles faltes (va acabar amb tres) i la inseguretat (5-1), i en aquest estat, Nadal sempre exerceix com a botxí.

Nadal: "Ni ho somiava"

El tennista mallorquí Rafel Nadal, pentacampió del Màsters 1.000 de Montecarlo, va reconèixer ahir que vèncer una altra vegada en l’argila del Principat de Mònaco era una cosa "que ni somiava", alhora que va assenyalar que ha viscut una "setmana molt dura, però també molt positiva". "Guanyar aquest cinquè títol em deixa el mateix sabor a la boca que el primer i era una cosa que ni somiava aconseguir. Montecarlo és un dels meus tornejos favorits i si pogués triar entre alguns el posaria entre els primers, sinó el primer", va manifestar el tennista de la localitat mallorquina de Manacor, que amb aquest, va sumar el seu vint-i-tresè trofeu a terra batuda.

A més, Nadal, que va reconèixer que "ha estat una setmana dura, però que ha acabat sent molt positiva", va analitzar el desenvolupament de la final davant el jugador serbi i número 3 del món Novak Djokovic, a qui va vèncer (6-3, 2-6 i 6-1). "Vaig tenir uns alts i baixos en el segon set, però després vaig estar bé", va dir en declaracions Televisió Espanyola tot just haver acabat la final. "En la primera mànega les coses van anar bé, però després es varen complicar molt. Ja en el tercer set vaig tenir sort perquè Djokovic jugava millor que jo i vaig intentar no cometre errors", va comentar el mallorquí.

Finalment, Nadal, que disputarà aquesta setmana que ve el Comte de Godó de Barcelona, va admetre que és "molt important" començar així. "Tot i així, no oblidem que això és només el començament, però és un avanç important per tirar endavant", va acabar, mostrant-se prudent, com sempre, en vista a la resta de la campanya. Amb 27 partits guanyats ja al Principat, Nadal s’ha convertit, més que en el sobirà, en el "tirà de Montecarlo", on no perd des de 2003 contra l’argentí Guillermo Coria en els vuitens de final. Està tan acostumat a guanyar en aquesta pista que sembla que el seu èpic historial a terra monegasca serà encara més dilatat.

De moment, Nadal ha igualat ja els 14 Màsters Sèries de Federer, cosa que el situen a només tres del líder d’aquest apartat, el nord-americà Andre Agassi, tot això tenint en compte que el "monstre" manacorí només té 22 anys. És, a més, el primer jugador que com a número 1 del món guanya aquest torneig des que el txec Ivan Lendl ho va fer el 1998 en derrotar l’argentí Martín Jaite. Montecarlo passa pàgina i deixa pas a Barcelona, a partir d’avui, i després Roma, Madrid i Roland Garros.

Nadal s’enfronta com sempre a un nou rècord, els quatre tornejos guanyats consecutius a la Ciutat Comtal, el "descans" psicològic després a la capital italiana, on amb prou feines defensa punts, ja que va ser allà va perdre el seu darrer partit a terra, en segona ronda, contra Juan Carlos Ferrero. Després, la nova experiència a Madrid, dues setmanes abans de la revàlida terràquia a París, on aspira al cinquè títol al Roland Garros. De moment es manté en el punt més alt. Després d’haver fet la millor temporada en pista dura en la seva carrera, enfila la 36a setmana consecutiva com a 1 del món a la seva terra original.