TW
0

La primera volta
Ja sabeu que el Reial Mallorca acabà la primera volta amb catorze punts. Manzano recorda sempre que li demanen sobre la qüestió que era ben complicat treballar amb la crisi institucional que patia l’entitat. Es refereix als constants rumors de venda, de relleus a la presidència... I té raó, malgrat que justificar els mals resultats únicament amb la crisi institucional em sembla equivocat. Dimarts, curiosament, Cléber Santana fou interrogat sobre la metamorfosi experimentada per l’equip. Llegiu, per favor, les paraules del migcampista cedit per l’Atlètic de Madrid: "A la primera volta no teníem un equip format, un onze titular que hagués disputat set o vuit partits. Alternàvem molt, en la primera volta, jugava Jurado i Mario, Mario i jo, Pep i Mario.

Ara, ja tenim l’equip format i crec que és important per al conjunt i per a la confiança de tota la plantilla". Ni una paraula de la crisi institucional, no explicà l’angoixa del vestidor amb tota la rumorologia que sorgia, ni al·ludí al malestar que els provocava la presència de Grande, ni el malson que suposava la possibilitat que el Reial Mallorca hagués de presentar concurs de creditors... Cléber Santana justificà la metamorfosi parlant només de qüestions esportives. Ja us puc dir que el migcampista no ha escoltat els arguments de Manzano. Uff! I amb això no vull dir que la crisi institucional no afectàs, que ho va fer. Ara bé, us puc garantir que ningú no hauria protestat, ni tret un sol mocador, si el Mallorca hagués encadenat triomfs. Segur.

Finançament
El Reial Mallorca aconseguí el juliol del 2006 una nova via de finançament en firmar, amb l’anuència de l’Ajuntament de Palma, un acord perquè Son Moix passàs a denominar-se Ono Estadi. Fou un acord pioner a l’Estat espanyol, rubricat per quatre temporades –acaba al final de la pròxima campanya– i que haurà suposat pel Reial Mallorca uns ingressos de quatre milions d’euros. Una altra via d’ingressos, dels anomenats atípics i cada dia més habituals, és la publicitat a les camisetes. Idò bé, ja sabeu que l’arribada de Mateu Alemany va fer possible que Viajes Iberia torni aparèixer a les camisetes de l’equip. Per cert, des de la planta noble de Son Moix em digueren ahir que Viajes Iberia ja manifestà a Vicenç Grande la seva predisposició a continuar patrocinant l’equip, però li sol·licitaren una rebaixa respecte del preu de la campanya anterior.

Grande no ho acceptà i el Mallorca quedà sense res. Alemany, amb bon criteri, molta paciència i exhibint la seva solvència personal, aconseguí que Viajes Iberia tornàs a lluir a les camisetes. Però no us volia parlar avui del contracte amb Ono ni del patrocini de Viajes Iberia, sinó de les vies de finançament del Reial Mallorca. La gestió d’Alemany es caracteritzà durant els darrers anys per equilibrar els pressupost de la Societat Anònima Esportiva amb traspassos. Així, l’entitat no tenia altre remei que vendre cada temporada els seus millors actius. I no sempre era suficient, ja que en diferents ocasions s’hagué de recórrer a ampliar el capital social de l’entitat. Idò bé, Alemany és conscient que l’actual conjuntura econòmica no afavoreix aquesta dinàmica i és per això que treballa per assolir una via de finançament estable i definitiva. Es tracta d’aconseguir que el Mallorca no hagi de vendre any rere any per equilibrar el seu pressupost. El futur de Son Moix i del mític Lluís Sitjar tindran un important paper en el futur. Ja en parlarem.

Del Mallorca (I)
Bartomeu Beltran, fa ja un bon grapat d’anys –com passa el temps!–, contribuí de manera important a la recuperació de l’afició del Reial Mallorca. Aconseguí, que no és bo de fer, que començàs a fer-se habitual veure nins amb la camiseta del Reial Mallorca, féu reviscolar les penyes i donà una important empenta social a l’entitat. A poc a poc, s’ha anat incrementant el nombre de mallorquins que es consideren mallorquinistes. No n’estic ben segur, però crec que avui ja es pot dir que el Reial Mallorca és l’equip amb més seguidors en aquesta terra, per davant FC Barcelona i Reial Madrid.

Del Mallorca (II)
He dit, i ho tornaré a repetir, que no estic segur que el Mallorca sigui el club de futbol amb més seguidors a les Illes Balears. Per què? A les audiències de televisió, per exemple, hi tenim alguna pista. Anem a pams. Dissabte dia 4 d’abril es va poder veure a les Illes Balears l’Athletic de Bilbao-Mallorca. Fou a les 20.00 hores i en exclusiva per IB3 TV. El resultat fou un bon 13,8 per cent de share, amb un total de 42.000 espectadors. A la mateixa hora, La Sexta oferí el duel entre el Valladolid i el Barcelona amb un share del 29,3 per cent i 88.000 espectadors. Ho heu llegit bé. Varen mirar el partit del Barça més del doble de les persones que connectaren amb el transcendental Athletic de Bilbao-Mallorca. Idò. I encara una dada més: el mateix dia, però a les 22.00 hores, es va poder veure per IB3 TV i La Sexta el Màlaga-Reial Madrid. En total, veieren el duel entre andalusos i madrilenys 124.000 persones. Idò. Uff!

Del Mallorca (III)
El cap de setmana passat, IB3 i La Sexta oferiren dissabte dos partits de Primera Divisió. El Barcelona-Recreativo de Huelva el veieren un total de 109.000 espectadors, mentre que el duel entre el Vila-real i el Màlaga fou vist per 57.000 persones. I diumenge, segur que ho recordau, es va poder veure el Mallorca-Almeria, que seguiren en exclusiva per IB3 Televisió 41.000 espectadors (13,1 per cent). En canvi, el partit entre el Sevilla i el Getafe, ofert pel nostre canal autonòmic i per La Sexta, el presenciaren un total de 74.000 espectadors. No ho entenc de cap manera: a les Illes Balears es va veure més el Sevilla-Getafe que el Mallorca-Almeria. Quines coses més estranyes!

At. Balears
En algun moment ha arribat a semblar que la directiva de l’Atlètic Balears, i molt especialment la gent d’Inverfutbol –l’empresa de Bartomeu Cursach–, descartava ja la permanència esportiva de l’equip i confiava només en la possibilitat de comprar-ne la continuïtat a la categoria de bronze del futbol espanyol. Ara per ara, la cosa ha canviat. L’entrenador Paco Soler intenta conscienciar la plantilla de l’extrema importància que té quedar tan amunt com sigui possible de la classificació. Per què? Perquè no seria gens estrany que algun equip –i per ventura més d’un– renunciàs a jugar a Segona Divisió B la temporada pròxima. Ah, per cert, la directiva blanc-i-blava treballa, i molt, per fer créixer socialment l’equip. Em diuen que fan bona feina. Ho veurem.