De fet, no tinc gaire clar si s’hauria pogut escoltar un sol xiulet a Son Moix en cas que els resultats esportius haguessin estat bons. No tinc tampoc gaire clar si Vicenç Grande s’hauria vist obligat a presentar la dimissió en cas que els resultats esportius haguessin estat bons. En definitiva, que amagar la mala ratxa i les errades pròpies de manera quasi permanent en la crisi institucional em sembla una actitud poc encertada i amb això no vull culpabilitzar únicament Manzano dels mals resultats de la primera volta, ja que estic ben segur que el fet que Vicenç Grande ocupàs la presidència afectà la plantilla. Ara bé, què fou primer l’ou o la gallina? Què arribà primer, la crisi institucional o l’esportiva? Hi hauria hagut crisi a la llotja amb resultats excel·lents? Uf! No ho sé.
Manzano (II)
Vicenç Grande i la resta d’ocupants de la planta més noble de Son Moix, fins i tot els que més celebraren l’adéu de l’expresident i l’arribada de Mateu Alemany, també pensaren en un moment o d’altre que amb bons resultats la crisi institucional quedaria en no-res. No ho tinc clar, però estic ben convençut que s’arribà a pensar en la destitució del tècnic. De fet, algun excol·laborador de Grande que ara parla pestes de l’expresident pensava que amb la destitució de Manzano s’aconseguiria solucionar la crisi esportiva, desviar el focus d’atenció de l’opinió pública cap a la banqueta i minimitzar la situació institucional de l’entitat. Arribats a aquest punt, m’heu de creure si vos dic que els administradors judicials de Binipuntiró, l’empresa de Vicenç Grande que encara ara ostenta més del 93 per cent de les accions del Reial Mallorca, treballaren molt en favor d’allò que consideraren millor per a les empreses concursades. Jorge Sainz de Baranda, Salvador Fornés i Raimundo Zaforteza s’hi implicaren molt –per ventura massa– i foren determinants perquè Mateu Alemany tornàs a la Societat Anònima Esportiva.
Manzano (III)
En tot cas, no voldria de cap de les maneres llevar mèrit a la feina que està fent ara Gregorio Manzano. Que quedi ben clar! Dit això, estic convençut que el millor per al Reial Mallorca i per al mateix Manzano és donar per finalitzada la seva estada en aquesta terra nostra. El tècnic té encara un any més de contracte, però el seu cicle s’ha acabat. Ah, i que quedi clar que és només una sensació, crec que el mateix Manzano se n’ha adonat que el millor que pot fer en acabar l’actual campanya és partir. Tant el tècnic com el club poden fer servir una clàusula per no complir amb el contracte que perllonga l’estada del tècnic una temporada més. Seria intel·ligent que ni Manzano ni el Mallorca no la fessin servir i, senzillament, donassin per acabada la seva relació.
Manzano (IV)
Tard o d’hora, Llorenç Serra Ferrer tornarà al Reial Mallorca. És qüestió de temps i oportunitat. Ho pot fer com a entrenador, com a director esportiu o, fins i tot, en algun càrrec directiu. Ara per ara, en tot cas, encara no ha arribat l’hora de veure Serra Ferrer als despatxos. Manzano ho sap i no li agrada.
Manzano (V)
Gregorio Manzano està d’enhorabona, ja que diumenge passat complí el seu partit número 300 a Primera Divisió. Idò! L’entrenador de Jaén, habitant de Valladolid i amb residència temporal a Palma, és ja un veterà entre els tècnics. Diumenge passat em va deixar astorat quan assegurà al programa Joc i Gols d’IB3 Televisió que li agrada el futbol d’atac. Personalment, vos he de confessar que em tenia ben enganat, ja que en aquesta segona etapa al capdavant del Mallorca exhibeix un futbol que jo definiria com a primitiu. Manzano argumentà que intenta treure el millor rendiment dels jugadors que té. Ara ho està aconseguint, però hem patit tant enguany...
Bestard
La revista de la Reial Federació Espanyola de Futbol entrevistà en el seu número de març Miquel Bestard. El president de la Balear, barallat no fa tant amb Àngel Maria Villar, torna a ser ara un dels seus incondicionals. En Mateu Alemany, que tampoc no fa tant aspirava a presidir la Federació Espanyola, encara no ho entén, però ni tan sols hi vol pensar. Bé idò, a l’entrevista que li fa Luis Arnáiz a la revista Bestard no té cap problema per reconèixer que "sempre ha estat del FC Barcelona". Així, clar, Bestard no mostra cap tipus de preferència per un o equip o d’altre de les nostres Illes. En Bestard és del Barça. Idò!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No em vaig amagar. Gregorio Manzano volia que el programa es gravàs a les 20.30 quan habitualment es grava una hora més tard. És per això que no hi vaig poder anar. Vostè, no em coneix, però vos puc ben assegurar que no tenc por a Manzano. Només s'amaguen els covards i els mentiders. No som ni una cosa ni l'altre.
Te vares amagar com una rata de vaixell diumenge al programa de joc i gols.Darrera una ploma i un paper, on ningut et pugi rebatir les teves inconexes, partidistes i mal intencionades opinions, ets molt valent però a l'hora de la veritat ets uns covart. Esperam que en Manzano continui molts d'anys mes en el club perquè ell i en Cuper son els millors que han tingut el nostre estimat clu.