Era la temporada 1999/2000 i el Mallorca, entrenat per l’amic Fernando Vázquez, jugava la Copa de la UEFA. En el partit d’anada, disputat a Son Moix, el Galatasarai alliçonà el Mallorca i deixà l’eliminatòria sentenciada, ja que vencé amb solvència (1-4). Del partit a Istambul record que tres hores abans de l’inici del partit ja tinguérem dificultats per arribar a l’estadi Ali Sami Yen, a causa que el trànsit era molt intens. A les rodalies del camp, amb prolífica presència policial, s’acaramullaven venedors de tot tipus de productes pels incondicionals. El Mallorca va tenir les seves oportunitats de guanyar, però acabà perdent (2-1) en un duel en el qual Fernando Vázquez deixà a la grada titulars indiscutibles com Miquel Soler, Lauren i Engonga. I convocà dos juvenils: Julián Robles, que fou titular, i Albert Riera, que no jugà. Aleshores, semblava que Robles s’havia de menjar el món i Riera..., però amb el pas del temps... L’ambient a l’Ami Sami Yen era, senzillament, extraordinari, tot i que, més que els càntics dels aficionats turcs, em cridà moltíssim l’atenció comprovar la massiva presència de policies. N’hi havia un futimer!
Quin temps! (II)
Però no era d’aquell partit, ni de Santa Sofia, ni de la festa, ni dels càntics... del que us volia parlar, sinó de com han canviat les coses. Avui per avui, que el Mallorca disputi la Lliga de Campions sembla un somni i, fins i tot, jugar la Copa de la UEFA sembla una quimera. És cert que el Reial Mallorca fa un grapat d’anys –massa– que està més a prop del descens que de les posicions europees. Ara bé, he tingut la sensació en altres temporades, i enguany també, que hi ha equips que han lluitat per disputar la Copa de la UEFA i són més xerecs que el nostre estimat Mallorca. Què ha canviat? L’anàlisi no és fàcil i són molts els factors que hi cal considerar. Des de la secretaria tècnica, la integració dels nouvinguts, l’entrenador... i la sort, que sempre diu la seva. En definitiva, que no em sembla impossible, ni molt manco, tornar a jugar a Europa.
La por (I)
La lesió d’Aouate a San Mamés ha provocat una gran alarma a la planta noble de Son Moix. Són, precisament, els membres de l’establishment del Reial Mallorca els que menys es fien de Germán Lux. En principi, el porter israelià estarà entre vuit i deu dies de baixa, malgrat que els serveis mèdics del Reial Mallorca faran tot el que puguin perquè jugui diumenge. No serà fàcil, però tothom estarà més tranquil, si Aouate se situa sota els pals. Així mateix, s’especulà en el club amb la possibilitat d’avançar el retorn de Miquel Àngel Moyà, però ja està del tot descartada.
La por (II)
Pot ser que Aouate es pugui recuperar, però el més probable és que hagi de ser Lux qui ocupi la porteria. Si, finalment, l’argentí ha de ser titular, no hi seria de més que Manzano fes un esforç i donàs confiança al porter. I que no s’oblidi tampoc de parlar amb la resta de l’equip, especialment amb la defensa, perquè estiguin tranquils.
L’oportunitat
No crec pecar d’optimista, però estic ben convençut que el Reial Mallorca no tindrà gaire dificultats per aconseguir la permanència. De fet, tot fa pensar que en acabar la propera jornada el Mallorca ja s’haurà situat a cinc punts del descens. De fet, l’equip de Manzano just necessita guanyar i que el Recreativo perdi. Considerant que el conjunt de Lucas Alcaraz juga al Camp Nou davant el FC Barcelona sembla senzill deixar l’infern bastant lluny. Clar, és imprescindible vèncer l’Almeria, però el conjunt d’Hugo Sánchez no sembla un rival impossible. Ni molt manco. El Mallorca ja guanyà els andalusos a la Copa del Rei i, a més a més, si miram ambdues plantilles veurem que el conjunt de Manzano té molta més qualitat. N’estic ben segur.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.