Athletic: Iraizoz; Iraola, Ocio, Amorebieta, Koikili; Susaeta, Orbaiz, Javi Martínez, Yeste (Del Olmo, min.77); Ion Vélez (David López, min.70) i Llorente (Toquero, min.59).
Mallorca: Aouate (Lux, min.81); Scaloni, David Navarro, Nunes, Ayoze; Varela (Gonzalo Castro, min.67), Martí, Santana, Arango (Trejo, min.74); Jurado i Aduriz.
Gols: 1-0: minut 4, Yeste de penalt. 1-1: minut 72, Jurado. 2-1: minut 84, Javi Martínez.
Arbitre: Mejuto González. Amonestà els locals Mostró Koikili, Susaeta, Yeste, Ocio, Javi Martínez i Orbaiz, i els vistants Nunes, Jurado i Scaloni.
El Mallorca fa mèrits per guanyar, però surt vençut de San Mamés per un Athletic de Bilbao mediocre, senzill i rudimentari. El conjunt de Manzano fou millor, però pagà amb una derrota injusta la seva falta d’efectivitat. Sense encert en el darrer xut, sense sort... perdre és gairebé segur. El Mallorca, quan falten quatre partits per completar la 29a jornada, continua a tres punts del descens, tot i que l’Osasuna, que ocupa el lloc 18è, té un matx menys. La situació és encara complicada, però jugant així, és segur que l’onze de Manzano no tindrà dificultats.
És veritat que el futbol és imprevisible. I per això és màgic. S’hi pot produir qualsevol resultat, però el més habitual és que el poderós venci el dèbil, que l’equip en un millor moment de forma s’imposi al que acumula ensurts. El Reial Mallorca arribà a San Mamés en el millor moment de la temporada, després d’haver encadenat set partits sense perdre i d’haver sumat 15 dels darrers 21 punts disputats. En canvi, l’Athletic afrontava el duel amb el conjunt illenc amb l’angoixa que sempre suposa tenir el descens a només dos punts –un més a prop que el Mallorca– i després de set partit sense guanyar. Just ha sumat, és clar, dos dels darrers 21 punts. Ara, una vegada que el conjunt biscaí ha confirmat ja la seva presència en la final de la Copa del Rei, la plantilla de Joaquín Caparrós té l’extrema necessitat de centrar-se en la Lliga.
Però encara que les estadístiques podien fer pensar en un triomf dels homes de Manzano, guanyar a Bilbao no és mai una feina fàcil. L’Athletic, sigui quin sigui el resultat final, sempre exhibeix màxima intensitat, lluita i joc directe. Ahir, no n’havia de ser cap excepció.
El tècnic del Mallorca ha trobat ja el millor onze i, com s’havia previst, alineà els mateixos onze que guanyaren en la darrera jornada l’Atlètic de Madrid.
És prou conegut que l’Athletic és especialment perillós durant els primers minuts, però els illencs iniciaren el duel entabanats i Yeste, de penal, inaugurà el marcador abans que es complís el minut 5. Mejuto González assenyalà una rigorosa pena màxima, després d’un xut de Susaeta que tocà Ayoze amb la mà. De res no serviren les protestes mallorquinistes.
El conjunt de Gregorio Manzano havia començat el duel sense una intensitat que és sempre imprescindible. El Mallorca tenia problemes per controlar la pilota davant un Athletic que es limitava a mostrar coratge, il·lusió i empenta.
Els visitants, emperò, no es torbaren a reaccionar. D’aquesta manera, passaren a disposar de la pilota i a acumular-ne la possessió i, de fet, les oportunitats de gol arribaren ben aviat. Aduriz, en tres ocasions, Varela i Arango haurien pogut empatar, però no l’encertaren. Pep Lluís Martí i Cléber assumiren el control del partit. En marcaven el ritme i ordenaven i distribuïen el joc, però faltava el gol. El Mallorca pressionava bé, havia avançat les línies i cercava l’empat amb intensitat. Per la seva banda, l’onze de Caparrós havia cedit l’esfèrica i era dominat, però cercava la porteria d’Aouate al contracop.
La segona part començà sense canvis. El Mallorca era millor, dominava territorialment i, tard o d’hora, havia d’empatar. Manzano volia solucions i féu entrar Castro, que substituí Varela. Els vermells no afluixaven i l’uruguaià demostrà la seva empenta amb dos bons xuts, però la igualació no arribà.
L’Athletic exhibia la seva mediocritat davant un adversari que feia mèrits per anar guanyant, però perdia. Faltaven vint minuts escassos per al final quan Arango efectuà un gran control i cedí la pilota a Jurado, que superà Iraizoz amb un xut col·locat. San Mamés havia emmudit per l’empat del Mallorca, que tenia temps encara per aconseguir la victòria.
El conjunt de Manzano era superior i Aduriz –quin gran partit!– estigué a punt de marcar en connectar un bon cop de cap que Iraola neutralitzà davall els pals amb Iraizoz ja superat. Però tot seguit, en una jugada desgraciada, Martínez aprofità una passada de López per superar Lux. Quina desgràcia! El Mallorca ha estat millor, però surt de San Mamés derrotat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
per un cop estic d'acord amb tu sr periodiste. L'únic punt de discrepància és que no crec surtissin entabanats: crec que l'àrbitre va fer un arbitratge VILLAR, i ens va xiular el penal tot d'una que va poder.