Riera silencia Turquia (1-2)

TURQUIA: Volkan Demirel, Gokhan Gonul, Emre Asik, Balta, Ibrahim Uzulmez, Tuncay Sanli, Mehmet Aurelio, Emre Belozoglu, Arda Turan, Nihat i Senturk.Karadeniz per Nihat, Sarioglu per Senturk i Sahin per Arda Turan.

ESPANYA: Iker Casillas, Sergio Ramos, Marchena, Piqué, Capdevila, Silva, Senna, Xabi Alonso, Xavi, Riera i Fernando Torres.Cazorla per Senna, Busquets per Silva i Güiza per Fernando Torres.

GOLS:
1-0: minut 26, Senturk.
1-1: minut 63, Xabi Alonso de penal.
1-2: minut 92, Riera.

ÀRBITRE: Michael Riley (anglès). Amonestà amb targeta groga els turcs Uzulmez, Asik, Senturk i Emre, i els espanyols Xavi i Sergio Ramos.

La selecció espanyola es va sobreposar a Turquia i a l’ambient infernal de l’Ali Sami Yen, on pràcticament va segellar el passaport per al Mundial de Sud-àfrica 2010 amb una acció múrria de Dani Güiza devers l’hora, que va donar el triomf i va servir com a agraïment a la confiança de Vicente del Bosque. Era l’encontre més complicat camí del Mundial 2010. La visita a tot un semifinalista de l’Eurocopa, Turquia, que havia preparat un parany a l’Ali Sami Yen, estadi de reduïdes dimensions on l’alè dels incondicionals pretenia frenar la campiona d’Europa. Un escenari que coneixia bé qui va acabar sent el protagonista del partit: Dani Güiza. Espanya va imposar el seu criteri i va rebre un càstig excessiu.

El primer tir a porteria de Turquia va ser un gol. Una centrada des del costat va acabar als peus de Tuncay Sanli, que després de partir en fora de joc, va tocar l’esfèric davant la sortida de Casillas perquè Semih Senturk marcàs a porta buida. Del Bosque tardava a reaccionar, com en el Bernabéu, quan el va salvar un gol a pilota aturada, però Espanya va empatar. Una rematada de cap de Torres es va estavellar a la mà d’Uzulmez i Xabi Alonso de penal i a Istanbul (cal recordar el morbo de la final amb el Liverpool) no va perdonar. Només quedava el recurs del contraatac a Turquia, que es va estampar amb un mur anomenat Piqué. Senturk no va enganxar per mil·límetres un centre en una acció que va servir per encendre de nou a la grada. Van pujar els decibels quan va saltar Güiza al terreny de joc.

Poques vegades un futbolista va aprofitar tant cinc minuts. En la seva primera desmarcada gairebé remata a gol i quan les forces flaquejaven va lluitar una pilota al costat dret, que es va emportar amb el cap, va marxar en velocitat de dos jugadors i va regalar el gol al mallorquí Albert Riera, que arribava amb força de segona línia. Aquesta generació ja és, amb 31 partits seguits sense perdre, la millor de la història d’Espanya.