... i altres herbes

García Ferreras desmentí aquesta possibilitat els darrers dies. I Mateu Alemany? De moment, no en sabem res. Quina serà la resposta d’Alemany a aquesta oportunitat? El president del Reial Mallorca, ara com ara, està inmers en la lluita perquè el Mallorca aconsegueixi continuar a Primera Divisió. De manera paral·lela ha iniciat les gestions perquè el Mallorca quedi en mans d’un grup d’empresaris mallorquins. Compta, en aquest sentit, amb la col·laboració de Ramon Rosselló i Xavier Cabotà. S’obren així un grapat de possibilitats de futur.

Alemany (II)
Si Mateu Alemany aconsegueix reunir els doblers necessaris perquè un grup d’empresaris d’aquesta terra obtinguin el control accionarial de la Societat Anònima Esportiva, és ben possible que continuï com a president. Per què? Perquè algun empresari ja ha manifestat la intenció de vincular la seva inversió a la continuïtat d’Alemany.

Alemany (III)
Si no pot involucrar-hi empresaris mallorquins i es veu obligat a vendre el club a un inversor peninsular o estranger, Mateux Alemany és quasi segur que no quedaria a l’entitat.

Alemany (IV)
I si Alemany té una oferta del Madrid i un cert compromís amb empresaris d’aquesta terra que han invertit en el Reial Mallorca? Uff! Serà complicat i ja hi ha membres del consell d’administració que m’han dit una cosa i la contrària. Uns es mostren convençuts que Alemany continuarà i d’altres tenen clar que abandonarà l’entitat. N’hi ha que diuen que les gestions iniciades per Alemany per reformar Son Moix són una clara mostra de la seva voluntat de permanència. Altres, en canvi, tenen clar que les gestions són només focs d’artifici per preparar el futur de l’entitat, per poder partir deixant la reforma de Son Moix mig engirgolada.

Alemany (V)
No fa gaire, un bon amic, que coneix bé la planta més noble de Son Moix, em deia que Mateu Alemany abandonarà l’entitat, sempre que s’aconsegueixi la permanència. Em recordava que, tard o d’hora, presidents i entrenadors estan condemnats al fracàs, a la crítica dels aficionats. M’assegurava que no hi ha èxit que mil anys duri i em recordava, en aquest sentit, el cas d’Héctor Cúper, que retornà al club com un mite i l’abandonà per la porta de darrere. Idò.

Son Moix
Els arquitectes Guillem Reynés i Rafel Rigo treballen ja en la possible remodelació de Son Moix. Es tracta, ja ho sabeu, de tomar la tribuna de dos i els dos fons, per acostar les grades al terreny de joc. Idò bé, vaig parlar dies enrere amb un bon amic, instal·lat ara a Cort. Em va assegurar de manera clara, contundent i sense matisos que l’Ajuntament de Palma no pagarà ni un sol euro per reformar Son Moix.

M’arribà a dir que Aina Calvo té molt clar que la reforma de Son Moix no pot costar res de res a Cort. En canvi, l’Ajuntament no s’amaga de reconèixer que té interès a obtenir els terrenys del Lluís Sitjar per fer una mica més gran encara el parc de la Riera. Està disposat a negociar, però serà mal de fer que accepti pagar. Una permuta pot ser la solució, però... Ah, per cert, té cap rellevància que els títols de copropietat del Lluís Sitjar no siguin del Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva, sinó de la Fundació Reial Mallorca? N’hauria de tenir.

A Alcúdia
El pobler Llorenç Serra Ferrer està vinculat al municipi d’Alcúdia des de fa anys. M’asseguren que dissabte es va deixar veure al port en un conegut restaurant. Curiosament, tres restaurants més enllà hi havia l’exfutbolista, també pobler, Miquel Buades, que es fumava un puro de grandària considerable. Em diuen que la mida del cigar era semblant als que habitualment consumeix el secretari tècnic –perdó, director esportiu– del Reial Mallorca, Nando Pons. No m’ho puc creure.

El fracàs
L’Atlètic Balears perdé ahir (2-0) a Oriola i el seu descens és ja un fet sense solució. El president Fernando Crespí i la seva junta directiva, tot i les simpaties que han generat en el món futbolístic, han fracassat en l’intent de mantenir l’equip a la categoria de bronze del futbol espanyol. Formaren un equip mediocre amb Toni Cazorla com a entrenador i amb el pas de les jornades quedà clar que no hi havia qualitat suficient per aconseguir la permanència. L’arribada d’Inverfutbol, l’empresa d’intermediació de futbolistes de Bartomeu Cursach, serví per retornar la il·lusió a l’afició blanc-i-blava. Amb Cursach s’hi produïren importants canvis i Francisco es va fer càrrec de l’equip, s’efectuaren multitud d’incorporacions a la plantilla, però la situació tampoc no varià. Finalment, Paco Soler es va fer càrrec de l’equip, però la seva estada a la banqueta tampoc no ha servit per assegurar la supervivència del club a Segona Divisió B.

El fracàs és una realitat, malgrat que ja sabeu que tot depèn de com es miri la cosa. De fet, a l’Estadi Balear es contempla el futur amb optimisme, després que Cursach s’hagi compromès a continuar col·laborant amb l’Atlètic Balears una temporada més. Inverfutbol confia encara a comprar una Societat Anònima Esportiva i fer possible la continuïtat del Balears a Segona Divisió B, tot i que sembla que la normativa ara ho prohibeix. Personalment, no tenc clar que fos bo que l’Atlètic Balears es mantingués a Segona Divisió B gràcies a la compra d’una Societat Anònima Esporiva. Mai no m’han agradat els ascensos als despatxos.