Pel bon camí (2-0)

Uf! Així, el tècnic del Reial Mallorca alineà Scaloni i Ayoze de laterals –Corrales no entrà a la convocatòria–, mentre que David Navarro i Nunes ocuparen la parcel·la central. A mitjan camp, Cléber Santana se situà devora Pep Lluís Martí amb Varela i amb Arango per les bandes. En atac, Aduriz tornà a ser l’home més avançat, just per davant Jurado. Per la seva banda, Abel Resino introduí novetats en defensa. Així, protegint Leo Franco hi eren Heitinga, Ujfalusi, Pablo i Antonio López. Al centre del camp, el jove Camacho i Raúl García eren els encarregats de distribuir i d’organitzar el joc de l’Atlètic de Madrid. Simao i Maxi es col·locaren a les bandes, amb Forlán i Agüero com a parella atacant.

Com ja és tradicional, el Mallorca començà el partit millor que el rival. A més a més, Abel hagué d’introduir Seitaridis al camp en substitució d’Antonio López, lesional. El tècnic madrileny es va veure obligat a reubicar els seus futbolistes, però el conjunt local era superior i jugava millor. Els blanc-i-vermells eren un equip vulgar, s’havien instal·lat dins la mediocritat i Agüero vivia aïllat en atac, mentre que Forlán s’esforçava sense resultats. En complir-se el minut 23, Adurrz inaugurà el marcador aprofitant una gran assistència d’Arango, en una badada espectacular de la defensa madrilenya. Els homes de Manzano exercien un domini clar, però els faltava el gol de la tranquil·litat. Passada la primera mitja hora, Agüero disposà de la gran oportunitat de l’Atlètic de Madrid. El conjunt d’Abel Resino mostrava símptomes de recuperació i, encara abans del descans, Kuhn xutà massa creuat. Heitinga rematà amb el cap en el darrer alè i la pilota sortí fora, però ell xocà amb David Navarro i s’hagué de retirar commocionat del camp.

Abel s’arriscà en la segona meitat i va fer entrar Sinama Pongolle al terreny de joc en substitució del lesionat Heitinga. El Mallorca era clarament millor que el rival i Arango superà Leo Franco, però l’àrbitre andalús Ramírez Domínguez anul·là el gol per fora de joc. S’equivocà. Amb el pas dels minuts, el conjunt madrileny tenia de cada vegada més la pilota. L’Atlètic havia avançat la línia defensiva i els amfitrions tenien problemes. Maxi Rodríguez envià una rematada al travesser, Banega suplí Camacho i el homes d’Abel acaparaven la possessió de l’esfèrica. Manzano reaccionà, ja que necessitava recuperar la pilota i Mario Suárez substituí Varela.

El domini de l’Atlètic de Madrid s’anà diluint, mentre que el Mallorca, sense fer cap ou de dos vermells, no passava dificultats. Però l’Atlètic té grans individualitats i en qualsevol moment podia empatar. Ambdós equips encadenaven errades, no aconseguien trenar cap jugada ni una i tenien dificultats per fer tres passades consecutives. Castro entrà per ocupar el lloc de Jurado, que fou acomiadat amb una gran ovació. I quan faltava un minut per al final, quan l’Atlètic cercava l’empat, una gran acció de contraatac possibilità que Aduriz fes una gran passada cap a Castro, que superà Leo Franco i sentencià definitivament el partit. El duel acabà amb ovacions. Primer, rebé els aplaudiments de l’afició Aduriz, que fou canviat per Webó. I tot seguit, finalitzà el duel.