... i altres herbes

Polítics
Mateu Alemany cerca la complicitat política pels seus projectes. El president pretén incorporar polítics de tots els partits de l’arc parlamentari al consell assessor. Em diuen que Catalina Cirer seria la persona escollida del Partit Popular. Es tracta d’una elecció ben oportuna, ja que Cirer és sòcia i incondicional del Reial Mallorca de tota la vida. A més a més, la presència de Cirer és tranquil·litzador per als ciutadans, ja que ja demostrà durant la seva etapa com a batlessa de Palma que l’interès general està per sobre el Reial Mallorca. Ahir, a més a més, Cirer fou prou clara i contundent quan l’interrogaren sobre la pretensió del Reial Mallorca de remodelar l’estadi de Son Moix. La cap de l’oposició a l’Ajuntament de Palma donà el seu vistiplau a la remodelació que pretén realitzar Alemany, sempre que no costi ni un sol euro als ciutadans. És a dir, que és ben segur que Son Moix mantindrà la seva actual fisonomia durant uns anys més.

Economia
El professor titulat d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona José Maria Gay de Liébana s’ha fet famós com a autor d’un informe titulat Futbol i finances. Des que es va fer públic l’estudi es prodiguen les seves intervencions públiques. A la penúltima, dilluns en el programa Els Matins de TV3, Gay de Liébana assegurà que el Mallorca corre el perill de baixar a Segona Divisió B. No ho crec. De fet, estic ben convençut que l’entitat que presideix Mateu Alemany en té garantida la seva continuïtat. En principi, fins i tot, Alemany i el seu equip econòmic encapçalat per Pere Terrasa i Guillem Coll, té descartada la possibilitat de presentar concurs de creditors. Per cert, el vicepresident José Miguel García, que des de fa anys s’interesa per les qüestions econòmiques, està avui més pendent d’altres temes. En qualsevol cas, la mala relació de García amb Pere Terrasa ja ha quedat oblidada. Avui, senzillament, no hi ha relació.

I, és clar, no hi ha millor manera per no barallar-se que no parlar. De moment, a l’espera de la reforma de la legislació vigent, els clubs de futbol tenen grans avantatges si presenten concurs de creditors. I els futbolistes en són els grans perjudicats. Ho dic perquè es poden arribar a estalviar el cinquanta per cent de les fitxes dels futbolistes. És per això que els jugadors del Mallorca, per exemple, estaven tan preocupats quan durant la presidència de Vicenç Grande s’especulava amb la possibilitat immediata que la Societat Anònima Esportiva presentàs concurs de creditors. Pot Alemany garantir a la plantilla que el Mallorca no en presentarà cap concurs? Segur que ho ha fet. I si Alemany dóna garanties; jo me’l crec. Manzano també ho fa.

Balears (I)
Ja saben vostès que Bartomeu Cursach garantí fa una dies la supervivència de l’Atlètic Balears a la temporada pròxima. Pactà amb el president blanc-i-blau, Fernando Crespí, la continuïtat de la seva empresa d’intermediació Inverfutbol a l’equip. Idò bé, han de saber que Inverfutbol no ha deixat de treballar pensant en el futur. És clar, així i tot és ben complicat planificar sense saber a quina categoria jugarà l’equip la temporada que ve. Aconseguir la permanència avui ja seria una heroïcitat, però entre la directiva i l’afició s’ha instal·lat la sensació que l’equip continuarà a Segona Divisió B. Serà producte de la compra d’una plaça. Sembla segur que hi haurà tota una sèrie d’equips que no podran afrontar el pagament del seu deute i que seran venuts. Bartomeu Cursach està disposat a comprar i fer possible així que l’Atlètic Balears continuï a la categoria de bronze del futbol espanyol.

Balears (II)
L’Atlètic Balears fa comptes reforçar l’estructura del seu futbol base. Em donen per segur que ja ha efectuat alguna sonada contractació per a la temporada pròxima, però que encara no es pot fer pública. Per què? Senzillament, perquè algun dels implicats està treballant per un altre club. En tot cas, m’asseguren que des de la temporada que ve els equips de fubol base del conjunt blanc-i-blau seran competitius, molt competitius. Ah, i el màxim objectiu del juvenil, que enguany pujarà a Lliga Nacional Juvenil, serà l’ascens a Divisió d’Honor.

Jaume Font (I)
Jaume Font, cap de l’oposició insular i portaveu del Partit Popular al Consell de Mallorca, és un bon amant a l’esport. És aficionat del Reial Madrid i de la UE Poblera, a més un d’incondicional del pàdel. Idò bé, em donen per segur que participa en el torneig intern de pàdel d’un reconegut gimnàs mallorquí –l’Illes Marratxí– i que ostenta el tercer lloc del rànquing. Vull dir, que és un gran jugador.

Jaume Font (II)
Milita en el Partit Popular, però Jaume Font és un polític ben peculiar per moltes i variades raons. Sortia no fa gaire dies de disputar una partida de pàdel amb una botella d’aigua buida i ben esclafadeta. S’aturà al bar per conversar amb un conegut quan la cambrera li va demanar si volia que llançàs la botella. "Reciclau?, li demanà. Li varen respondre que no i Font, aleshores, es va quedar amb l’envàs. "Idò me l’enduré", digué.