El darrer enfrontament amb l’Atlètic de Madrid du mals records a l’afició mallorquinista. I és que la visita al Vicente Calderón de dia de 1 de novembre suposà l’inici d’una ratxa negativa en què el Mallorca acumulà onze jornades sense conèixer la victòria. Aquesta situació enfonsà l’equip a la zona de descens. Després de dos mesos i mig sense sumar de tres en tres, el conjunt passà de la vuitena posició que ocupava en la vuitena jornada (després de la victòria a l’Ono Estadi contra l’Espanyol) a la denovena en el final de la primera volta. Amb la recuperació mostrada per l’Atlètic de Madrid les darreres jornades, l’exhibició que realitzà el Kun Agüero en el partit contra el Mallorca torna a envair la memòria dels aficionats. El davanter argentí resolgué el partit amb dues genialitats i marcà els dos gols que serviren als blanc-i-vermells per aconseguir la victòria.
La derrota patida al Manzanares deixà l’equip amb la sensació d’impotència, ja que l’Atlètic de Madrid no havia fet més que el conjunt de Manzano per merèixer el triomf. L’única diferència entre els dos havia estat el gendre de Maradona. A partir de la jornada 9, els homes de manzano sumaren set derrotes més i només aconseguiren empatar tres partits. En la jornada 10, de la mateixa manera que diumenge passat a Montjuïc, el conjunt vermell es deixà remuntar un marcador de 3-1 contra l’Athletic de Bilbao. Tanmateix, allò que realment féu més mal al Mallorca fou perdre els compromisos contra els rivals de la "seva" Lliga, en alguns casos donant-los vida. Contra l’Almeria, el Valladolid, el Recreativo i el Getafe, el Mallorca caigué i mostrà una imatge d’equip desfet que es corresponia amb la situació institucional que travessava el club. Igual que l’Athletic de Bilbao, Màlaga i Sevilla també s’emportaren un punt de l’Ono Estadi en la seva visita a l’Illa.
Reacció
Amb l’arribada de Mateu Alemany a la presidència i després d’haver superat amb poc èxit els "Pirineus" (el Sevilla, el Barça, el Madrid i el Vila-real), va arribar la reacció per part del conjunt illenc. En la primera jornada de la segona volta, el Mallorca va derrotar el València i posà fi a la mala ratxa. El més curiós, però, és que després de la reacció varen tornar a protagontizar dues travelades més que varen enterrar l’equip vermell en la darrera posició de la classificació. Ara, el conjunt mallorquí acumula sis partits sense perdre i Manzano ha trobat la tecla que afina tot el sistema de joc. Només falta que el Kun no tingui un bon vespre.
Bons precedents
Els darrers quatre precedents d’enfrontaments entre el Reial Mallorca i l’Atlètic de Madrid a l’Ono Estadi han estat favorables als locals. Des de la temporada 2004/05, els vermells no coneixen la derrota a casa contra els blanc-i-vermells. La campanya passada els homes de Manzano recuperaren el camí de la victòria després de set jornades sense guanyar. Juan Arango va ser l’autor del gol de la victòria en el minut 21 de partit, un gol solitari que va suposar els tres punts. A diferència d’aquesta temporada, aquell Atlètic va donar una imatge penosa i va ser incapaç de crear ni una sola ocasió de gol.
Diametralment oposada és la situació en la qual es troba actualment el conjunt matalasser. L’Atlètic, tercer conjunt més realitzador de la Lliga, arribarà a l’Illa amb els millors nombres golejadors de la darrera dècada. Amb el davanter uruguaià Diego Forlán com a màxim transformador de l’equip amb 19 dianes, els blanc-i-vermells han sumat gols en els 27 partits disputats fins ara i igualen el registre de la temporada 97-98. En les tres temporades restants, els duels entre els dos equips acabaren en taules. En la 2006/07, cap dels dos conjunts no fou capaç de rompre la igualada inicial en un partit avorrit i sense ocasions de gol.
En la temporada 2005/06, encara amb Héctor Cúper a la banqueta, el Mallorca va aconseguir empatar gràcies a Iuliano. Els madrilenys s’havien posat per davant en el marcador, però dos gols del jugador italià permeteren rapinyar un punt. El darrer precedent positiu per al Mallorca es remunta en la temporada 2004/05. Un altre gol d’Arango, neutralitzat per Colsa, va deixar el definitiu empat a un al marcador. Un dels fets que crida l’atenció és que els quatre precedents es disputaren en la primera volta, a diferència d’aquesta temporada, que el duel arriba a la segona.
L’empat no serveix
Tot i que els precedents són favorables, l’empat és un resultat que no serveix als homes de Manzano en aquests moments. Després de deixar-se empatar un partit que tenien gairebé resolt contra un rival directe per la salvació com l’Espanyol, els tres punts són necessaris amb urgència, si no es vol tornar a la zona de descens. El Mallorca només es troba a tres punts del descens, pel fet que un nou empat tornaria a apropar perillosament l’equip a l’abisme. Manzano ha trobat el seu esquema i els jugadors han respost. Fa sis partits que el Mallorca no coneix la derrota i, si diumenge (21.00) aconsegueix gaunyar els homes d’Abel Resino, haurà fet una passa de gegant cap a la permanència. Després d’haver marcat sis gols i només haver recollit dos punts, arriba el moment de ser contundents.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pero bono quins comentaris mes dolents.Mira que recorda un partit que fa 5 mesos com al principi del catastrofisme.Pero si els mals resultats no eren pels jugadors sino per la inestibilitat del Club.Es increible recorda aixo i no recorda la segona volta i ser positiu.Amb aquest comentari removeu el pessimisme i la por.Tanmateix guanyarem al ATLETIC DE MADRID.I aixo es que el heu de fer .Anima r a tota la gent a que diumenge vagin al camp i fer por al Atletic.Mai s´ahn de recordar coses negatives ja passsades.Es increible.No tornere a lllegir cap comentari del VOSTRE DIARI.Posau de polleguera a tothom.VISCA EL MALLORCA.