... i altres herbes

Manzano (II)
Hi ha un grapat de similituds entre els partits davant el Betis i l’Espanyol. En el disputat a Palma, clar, el Reial Mallorca acabà amb la sensació d’haver salvat un punt, ja que després de perdre de manera clara (0-3) aconseguí empatar amb només onze minuts. A Montjuïc, en canvi, la sensació en acabar era d’haver perdut dos punts, ja que quan faltaven vint minuts per al final el Mallorca guanyava amb solvència (1-3). El conjunt de Manzano, com li havia succeït al Betis una setmana abans, no va saber aguantar el marcador. La diferència substancial és que l’Espanyol va igualar el partit quan només tenia deu futbolistes sobre el camp. El tècnic s’equivocà, perquè hauria d’haver adormit el partit, però segur que no és feina fàcil. El Mallorca ha fet sis gols en només dos partits, però també n’ha encaixat sis. Ja sabeu que els bons resultats passen sempre per mantenir la porteria a zero.

Manzano (III)
El tècnic del Reial Mallorca, Gregorio Manzano, tornà a protagonitzar divendres passat una roda de premsa ben calenta. En aquesta ocasió, entre altres coses, digué que hi ha periodistes que van a les rodes de premsa a "tocar les pilotes". Uff!

Mala forma
Hi ha un grapat de futbolistes del Reial Mallorca que estan ben lluny del seu millor moment. Pens en homes com Nunes i David Navarro, que diumenge completaren un pèssim partit. Aouate també fallà en el primer gol de l’Espanyol, però és prou evident que la seva contractació ha estat ben positiva per a l’equip. Així mateix, una jornada més, i ja en són massa, Fernando Varela deixà clar que es troba ara mateix en un nefast moment de joc.

A Barcelona
Sabeu qui acompanyà el president Mateu Alemany a Montjuïc? Fou el seu amic i membre del consell assessor Guillem Coll, que ja fou membre de la junta directiva del Mallorca amb Miquel Contestí. Coll és amic personal d’Alemany i quan es tracta de qüestions econòmiques és l’home d’absoluta confiança del president. El president fa bé d’anar rotant d’acompanyants en els desplaçaments.

La reforma (I)

Segur que ja s’havia equivocat, i en un grapat d’oportunitats, però no me n’havia temut. Ho dic perquè Mateu Alemany s’ha errat, i molt, en plantejar de nou la reforma de l’estadi de Son Moix. Els arquitectes Guillem Reynés i Rafel Rigo treballen en el projecte per convertir l’Ono Estadi en un camp diferent, amb la graderia molt més a prop del terreny de joc. És per això que projecten suprimir-ne la pista d’atletisme i acostar el camp a la tribuna coberta. Aquesta iniciativa suposaria que s’esbucassin i tornassin a construir la tribuna de sol i els dos fons. És a dir, una doblerada.

I qui ho pagarà això? Mateu Alemany fou clar diumenge a la conclusió del partit contra l’Espanyol: l’Ajuntament de Palma. Per què Alemany treu ara a debat la reforma de Son Moix? No havíem quedat que, ara com ara, no hi havia cap altra gran preocupació que aconseguir la permanència? No havia dit el mateix president que, fins i tot, no parlaria de la compravenda del Reial Mallorca fins que s’aconseguís fermar la continuïtat de l’equip a Primera Divisió? Per què, idò, parla ara del camp de futbol? No ho entenc.

La reforma (II)
Mateu Alemany s’ha equivocat. Defensa la necessitat que el Reial Mallorca disposi d’un estadi de futbol, tipus anglès, amb el públic ben a prop del terreny de joc i sembla oblidar que l’equip fou tercer amb la pista d’atletisme de Son Moix. Però la gran equivocació d’Alemany és plantejar una altra vegada una batalla contra les institucions públiques. Alemany, que no té un pèl de beneit, pretén que l’Ajuntament de Palma en pagui les obres. Idò! Ho heu llegit bé, Alemany reclama ara que Cort tomi la graderia de sol i els dos fons de Son Moix i pagui la reconstrucció de les noves tribunes. Quasi res! Lògicament, Calvo, Cirer, Grosske i Nadal no ho veuen gaire bé. Vull dir que si no hi ha un canvi radical de parer, Son Moix no es reformarà amb doblers de l’Ajuntament de Palma. Només faltaria!

Atlètic Balears

Vaig anar diumenge al matí a veure el partit entre l’Atlètic Balears i el València-Mestalla. Em va sorprendre, en primer lloc, la bona entrada que registrà l’Estadi, ja que més de quatre mil aficionats hi eren presents. Una vegada començat el partit, no em va agradar gens, ni poc ni molt, comprovar que l’equip blanc-i-blau jugava amb un sol davanter –Armada–, tot i que tenia la necessitat imperiosa d’obtenir el triomf. Ja a la segona part arribaren els gols del València-Mestalla i quedà ben clar que l’Atlètic havia pecat de prudent –és un eufemisme per no dir covard–.

La veritat és que el tècnic Paco Soler no va estar gens encertat i s’errà amb un plantejament massa conservador. Una coseta més, em va agradar comprovar, tot i l’estrepitosa derrota, que Paco Soler no es va amagar i donà la cara a la conclusió del matx. Va respondre als periodistes sense emperons i no dubtà a exigir als seus futbolistes professionalitat per continuar lluitant fins al darrer minut del darrer enfrontament.