TW
0

Alemany (I)
Mateu Alemany em sorprèn un dia i un altre. I sempre positivament. Diuen que l’home és l’únic animal que travela dues vegades a la mateixa pedra. Vos puc ben assegurar que no és el cas del president Alemany. Ha après la lliçó de la seva anterior etapa i ara maneja el club de manera ben diferent. Vos ho dic després d’escoltar amb atenció, una vegada i una altra vegada, les paraules d’Alemany quan fou interrogat dimarts sobre la sortida de to de Manzano de divendres passat. "Un excés de tranquil·litat tampoc no és bo", començà dient. Genial. I continuà: "En tot allò que envolta un club de futbol és normal l’existència d’un factor que implica una certa polèmica, discussió, opinions diferents i divergències periodístiques...". Sensació. I, a més a més, té tota la raó del món.

I per acabar amb la qüestió digué: "L’entrenador pot expressar una opinió o un sentiment en una determinada anàlisi general d’un partit i s’ha de respectar, de la mateixa manera que des del club respectam les valoracions que fan tots els mitjans de comunicació". Brillant. Si Manzano s’esperava una defensa encesa del president dels seus postulats, de la seva feina, de les seves opinions... es va endur una sorpresa majúscula. Alemany va fer just una declaració clara i llampant de la llibertat d’expressió. Evidentment, jo també hi estic absolutament d’acord. Totes les opinions són respectables. I la de Manzano, òbviament, també.

Alemany (II)
Només faltaria que digués el contrari. El president parlà també de la reacció de l’equip i repartí mèrits arreu. "No crec en l’existència de l’efecte Alemany. Mai no he cregut en els personalismes en el món del futbol. Crec que la reacció és fruit de la feina de tothom, del club, de la plantilla i del cos tècnic", digué.

Alemany (III)
Mateu Alemany és perfectament conscient del que pot dir i del que és millor obviar. Vos ho dic, perquè només faltaria que el president digués ara que Gregorio Manzano ha complert ja el seu cicle en el Reial Mallorca. És prou evident que no ho pot manifestar, tot i que cada dia n’està més convençut. En qualsevol cas, la decisió final sobre el futur de Manzano dependrà de mil-i-un factors diferents que encara és prest per avaluar. En aquest sentit, el factor econòmic, tot i que serà important –Manzano té firmat una temporada més– , no serà determinant. Però Alemany prepara també per a la temporada pròxima una profunda remodelació de totes les estructures del club.

Diguem-ne, que pretén optimitzar la gestió. És prou evident que Alemany és conscient que ha arribat l’hora de posar mà a l’estructura del club més allunyada de Son Moix –em referesc al futbol base, que com saben té el seu centre d’operacions a Son Bibiloni–. Una altra cosa ben diferent és la secretaria tècnica. Alemany –no entenc per què– sembla que té absoluta confiança amb Nando Pons i que pensa en la seva feina, però no pot descartar-se res.

Alemany (IV)
Reial Múrcia, Màlaga, Sporting, Las Palmas, Alabès, Llevant, Celta i Reial Societat estan ara mateix immersos dins un concurs de creditors –abans suspensió de pagaments–. Es tracta, avui dia, d’una normativa que ha de canviar en poc temps, però que de moment beneficia, i molt, les societats anònimes esportives i perjudica els futbolistes. Aquesta legislació, avui encara vigent, és la que ha provocat que amb excepció de l’Sporting de Gijón, els clubs hagin pagat només la meitat dels deutes amb els jugadors i en un període de cinc anys. Clar, així és fàcil imaginar-se que els futbolistes del Reial Mallorca estiguessin aterrats quan es parlava de la possibilitat que l’entitat presidida aleshores per Vicenç Grande fes concurs de creditors. Alemany, en aquest sentit, la primera, i més important feina que realitzà, fou deixar clar als futbolistes que el Reial Mallorca no presentaria concurs de creditors en finalitzar la temporada.

Alemany (V)
És una gran incògnita saber quin futur espera al R. Mallorca la temporada pròxima. D’una cosa poden estar ben segurs: Mateu Alemany intentarà que el Mallorca quedi a mans mallorquines. I com més, millor.

Turisme i esport
Em sembla intel·ligent i molt sensat que el conseller d’Esports, Mateu Cañellas, hagi fet saber que del seu departament no sortirà ni un sol euro perquè la propera eliminatòria de la Copa Davis entre Espanya i Alemanya es pugui fer a Mallorca. Ja sabeu que el conseller de Turisme Miquel Nadal ha iniciat en les darreres setmanes una clara ofensiva per veure millorat el pressupost que destina el Govern a promoció turística. I, certament, té raó Nadal en la eclamació, ja que comunitats com Andalusia o les Canàries destinen molts més doblers que les Illes Balears a promoció. Dit això, no m’estranyaria ni poc ni molt que si, finalment, Turisme no veu incrementat el seu pressupost l’eliminatòria de la Davis, no es pugui disputar a Mallorca. De fet, Joan Sastre, director general de Promoció Turística, ja sap on va destinat fins al darrer euro del pressupostat.

Palma Arena
Em sembla mal de creure que hi hagi dificultats per homologar el velòdrom del Palma Arena. Només faltaria que una pista a la qual s’ha disputat un Campionat del Món no pogués homologar-se. La UCI hauria de saber com més aviat millor que si la pista no es pot homologar, la solució més bona, i la més lògica, és desmuntar la pista i convertir el Palma Arena en una instal·lació polivalent i funcional. Sense la pista seria molt més senzill. És a dir, que la superfície serà homologada. Només faltaria!

Son Moix
El Palau Municipal d’Esports de Son Moix continua tancat des del temporal d’octubre del 2007. Ja està bé! Ja n’hi ha prou! Ens digueren que estaria obert el setembre passat, després ho retardaren per gener i ara... Gestionar per a l’administració no és feina fàcil, però si Baldomero Oliver no es veu capacitat, no hi ha res millor que cercar solucions dràstiques.