El Liverpool apallissa un Madrid penós (4-0)

LIVERPOOL: Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fábio Aurélio, Xabi Alonso, Mascherano, Babel, Kuyt, Gerrard i Fernando Torres.Lucas per Xabi Alonso en el minut 59, Spearing per Gerrard en el minut 72 i Dossena per Fernando Torres en el minut 84.

REIAL MADRID: Casillas, Sergio Ramos, Pepe, Cannavaro, Heinze, Gago, Lass, Sneijder, Robben, Higuaín i Raúl.
Marcelo per Robben en el minut 46, Van der Vaart per Cannavaro en el minut 64 i Guti per Gago en el minut 77.

GOLS:
1-0: minut 16, Torres.
2-0: minut 28, Gerrard de penal.
3-0: minut 47, Gerrard.
4-0: minut 88, Dossena,.

ÀRBITRE: Frank de Bleeckere (Bèlgica). Amonestà Pepe, Heinze i Marcelo per part del Reial Madrid i Gerrard, Mascherano i Dossena per part del Liverpool.

El Reial Madrid es deixà bona part del seu prestigi europeu a Anfield i es desprengué de part de l’aura que l’acompanya en les màgiques nits continentals en un partit que el va ridiculitzar i en el qual va sentir impotència davant d’un Liverpool (4-0) intens, ambiciós i letal en atac. L’equip blanc va abaixar el teló a la màxima competició europea i hi oferí la seva versió més decadent. Superat en joc i en valors per un Liverpool fresc, lúcid i de gran precisió, que li va causar una derrota de les que marquen trajectòria, de les que clamen per una ‘regeneració’ en un club a la deriva, que no va suportar el pes d’Anfield ni un sol minut.

El Reial Madrid va mostrar un futbol rudimentari, lent i sense mobilitat a la zona ampla, amb els seus centrals retratats en cada disputa individual. Sense ritme de pilota, ni ubicació ni intensitat, el conjunt de Juande Ramos va patir l’allau local des de l’inici. Casillas, amb les seves habituals aturades miraculoses, va evitar que el posterior desastre majúscul es manifestàs abans del cinquè minut de joc. Primer va salvar, u contra u, amb Torres i tot seguit va refusar un cacau de Mascherano des de la frontal.

Davant d’un Reial Madrid impossibilitat, Torres va avançar en el minut 16 el Liverpool després d’aprofitar-se de les errades en cadena de Cannavaro i Pepe. Malgrat tot, la jugada fou polèmica per una possible falta prèvia del Niño sobre el portuguès, que l’àrbitre no aprecià. Minuts després, l’àrbitre es va inventar unes mans de Heinze dins l’àrea. Gerrard no desaprofità el regal i transformà el penal (2-0), amb el qual posà com a impossible l’eliminatòria. Ni esperit ni història no salvaven ja un Reial Madrid travat, empetitit, sense recursos ni arguments.

La tremolor inicial dels blancs es va reproduir novament al començament del segon acte. Juande va substituir Marcelo per Robben, en una evidència més que l’holandès no pot ser pedra angular de cap futur projecte. Una transició ràpida del Liverpool, un equip ‘modernitzat’ en comparació amb un Reial Madrid de fang, permeté a Gerrard oferir una nova lliçó del seu mestratge en les arribades. El capità afusellà Casillas, tot sol des de l’interior de l’àrea després d’una gran jugada de Babel per la banda esquerra. Dossina establí el 4-0 definitiu a les acaballes.