Bogeria i èpica

La remuntada va ser possible gràcies, sobretot, a l’entrada al terreny de joc de Webó i, encara més, del Chori Castro, jugador que ara per ara es troba en un gran moment i que pot ser una de les armes del Mallorca per a aquesta fase final de la Lliga. Castro, ja ho va demostrar dimecres passat a la semifinal de Copa davant el Barça, és un jove valor d’aquest Mallorca i, per aquelles coses que passen en el futbol, avui es troba en una forma física i mental extraordinària i mereix que Manzano hi confiï més. Els dos gols d’ahir parlen clar. El partit va ser de bogeria, vàrem passar de la decepció més brutal i veient-nos a Segona Divisió a l’eufòria d’una remuntada que no va ser completa (ho hauria pogut ser si l’àrbitre hagués assenyalat penal en una jugada dins l’àrea bètica) i al final del matx estàvem raonablement satisfets.

Però això no ens ha de fer perdre la perspectiva. Els jugadors del Mallorca han de sortir des del primer minut a mossegar, a picar pedra, a suar la camiseta. Molt més en els partits a casa, on no hem de perdre ni un punt més, almenys fins que s’hagi assolit l’objectiu de la permanència. Que les emocions no ens facin perdre de vista el sentit comú. Ahir el Mallorca va demostrar que té bons jugadors i que es troba en un gran moment anímic. Però per això mateix cal ser més exigents amb el grup que dirigeix Gregorio Manzano i cal demanar-los noranta minuts de lluita, d’esforç i de sacrifici, perquè la lluita per la permanència és una lluita a contra rellotge i en la qual hem de partir de la base que els punts a l’estadi de Son Moix són sagrats. Cada punt que es deixa de guanyar a casa és una passa enrere. És una jornada negativa. I així com té el calendari enguany el Mallorca, no es pot permetre perdre més punts a Son Moix.