TW
0

Eliminats! El somni s’ha trencat. El Reial Mallorca empatà (1-1) amb el FC Barcelona en un duel en el qusl els homes de Manzano tingueren les seves opcions. Marcaren a les acaballes del primer temps, el Barça quedà amb deu i Pep Lluís Martí fallà un penal. Josemi fou expulsat, el partit s’igualà i Messi –quin jugadoràs!– sentencià l’eliminatòria amb un gran gol. El Reial Mallorca i el FC Barcelona es jugaven una plaça a la final de la Copa del Rei, però Manzano i Guardiola optaren per donar descans a un bon grapat de titulars i alinearen un onze farcit dels menys habituals. El Barça arribava a Palma amb l’avantatge del partit d’anada (2-0), però presentà una alineació mancada de les grans estrelles. Ni Valdés, ni Etoo, ni Henry no entraren en la convocatòria i Messi començà veient el duel des de la banqueta. El Mallorca, almanco d’entrada, no aprofità la feblesa dels blaugranes, que afrontaven el matx plens de dubtes després de veure com el Madrid ha reduït el seu avantatge en la Lliga a només quatre punts.

Així, Manzano alineà Lux a la porteria; a la defensa, Ramis i Navarro en foren els centrals –Nunes, lesionat, no fou convocat–, mentre que Josemi i Corrales n’ocuparen les bandes; al centre del camp, Martí i Mario foren els encarregats d’organitzar, distribuir i ordenar el joc de l’equip, amb Castro i Arango per les bandes; i, en atac, Keita i Webó. Quin desastre! Ahir havien de jugar els millors, els titulars, ja que s’havia d’intentar el somni d’arribar a una nova final de Copa. Just començar el partit, Iniesta, que reapareixia, demostrà que està ben recuperat en una espectacular internada que Lux encertà a neutralitzar.

El partit no era de gaire qualitat –el vent és el pitjor enemic del futbol de qualitat–, però sí de gran emoció. El Barça estava més ben col·locat i dominava, però les aproximacions perilloses eren gairebé inexistents. Arango disposà de l’oportunitat més clara del Mallorca, però el seu xut sortí desviat. L’equip de Manzano no renunciava al gol, però no cercava amb claredat la porteria rival. La qualitat del rival, encara en el primer temps, imposava respecte i el cronòmetre avançava sense novetats en el marcador. Per la seva banda, els homes de Guardiola tenien la pilota i marcaven el ritme, encara que tampoc no aconseguien crear ocasions davant la porteria de Lux. Però ja en el darrer alè del primer temps, Webó deixà la pilota a Gonzalo Castro, que amb un xut fort des de fora de l’àrea superà Pinto. L’eliminatòria estava viva.

La segona meitat començà sense canvis. Tot i que, d’entrada, el Barça dominà i controlà, la seva fe durà poc. Una gran jugada de Keita va fer possible que Webó superàs Pinto a boca de canó, però Rubinos Pérez anul·là el gol per fora de joc del davanter camerunès. L’encertà. Poc després, Cáceres va fer un penal clar sobre Castro. L’àrbitre assenyalà el punt fatídic i el defensa blaugrana fou expulsat. Martí executà la pena màxima i Pinto, amb el peu, rebutjà l’esfèrica. Quina llàstima! Guardiola reaccionà i féu entrar Márquez en substitució d’Iniesta. El Mallorca, aleshores, dominava, feia un partit intel·ligent i el somni d’arribar a la final era possible. El tècnic blaugrana cercà solucions al millor joc del Mallorca i Messi entrà al camp. Bojan fou el sacrificat. L’equip funcionava, però Manzano també va moure la banqueta i Cléber suplí Mario.

Josemi va veure la segona cartolina groga per una entrada dura a Messi a la frontal de l’àrea. El Mallorca quedava amb deu en el minut 63 i el partit canvià. Amb deu contra deu, el Barça recuperà la possessió i el control de la pilota. Manzano, de manera incomprensible, posà Scaloni al lloc de Castro, el millor home del Mallorca fins aleshores. El tècnic arriscà, quan faltava poc menys d’un quart d’hora, canviant Aduriz per Corrales. No quedava més remei que atacar, que cercar el miracle. Messi, un malson per a la defensa mallorquinista, aprofità una badada de David Navarro per superar Lux amb un toc genial. L’eliminatòria quedava així definida. El Mallorca estava eliminat.