Pere MuñozPalma02/03/09 0:00
TW
0

El Mallorca suma i sembla que el que podia ser impossible ara es troba més a prop. La salvació és allò que fa temps que cercam i no arribam a trobar. Ara per ara, no només hem d’anar guanyant puntets: també és necessari que els altres no sumin. Aquesta temporada és d’aquelles per oblidar perquè, des del primer dia, tot ha estat trist i patètic. La venda dels jugadors, els projectes massa grandiloqüents d’en Grande, el coitus interruptus amb Davidson, el farol de Sephard, el president in pectore Ramonell, el president per un mes José Miguel García, l’aprovació dels comptes, l’arribada d’Alemany, la pèrdua de papers de Manzano, la manca d’empenta d’alguns jugadors... i encara podríem continuar amb molts més desastres i desencerts. És realment difícil fer tantes coses malament en una sola temporada.

L’afició frisa que l’actual s’acabi, que girem full i que es comenci un projecte nou. Però quin serà el nou projecte? No hem d’oblidar que el club continua en venda i que d’aquí a poques setmanes començarem sentir els balls de xifres i les paraules dels possibles compradors –si n’hi ha. Ara, però, interessa la salvació i el partit de Copa del Rei davant el Barça, dimecres. Dimarts anirem a escoltar la comunicació de Joan Laporta, un president capaç de fer una conferència amb una mica de sentit i des d’una òptica de país. Tant de bo els nostres presidents també tenguessin aquest sentit de país! Per cert, l’Obra Cultural també hauria de convidar el president del Reial Madrid: sens dubte, seria tot un espectacle sentir aquesta "peça", que ja és el màxim favorit al premi de la inoportunitat, la ignorància i la manca de sentit comú. Au, idò, a continuar igual, a lluitar, a treballar i a no defallir perquè la salvació encara és possible.