... i altres herbes

És a dir, que els propietaris nous hauran d’afegir al preu de compra els doblers d’aquesta imprescindible ampliació. Hi ha una opció per no haver-hi de recórrer: vendre futbolistes. Ara bé, posaria messions que a Alemany no li quedarà més remei que fer ambdues coses: vendre algun jugador i realitzar una ampliació de capital. Sigui com sigui, estic convençut que Alemany serà capaç d’assegurar que el Mallorca quedi en mans de mallorquins. No tenc cap dubte, a més a més, que en aquesta ocasió podrà adquirir accions de l’entitat tothom que hi estigui interessat. Ah, per cert, no dubtin que Mateu Alemany continuarà en el Mallorca. Gràcies a Déu! És el millor per a l’entitat.

Prudència
El Reial Mallorca ha encadenat dues victòries consecutives i camina amb pas ferm i segur cap a la permanència. L’equip ha reaccionat i, tot i que encara es troba en zona de descens, gairebé ningú no dubta ja de la continuïtat a Primera Divisió. Dit això, ara per ara el pitjor enemic que té el Reial Mallorca és l’eufòria, la relaxació. Saber controlar l’alegria, moderar la festa i tenir ben present que encara no s’ha aconseguit res és fonamental per al futur. De fet, és imprescindible saber que el Mallorca ja encadenà dos triomfs consecutius en la primera volta –també davant el Numància i el Racing de Santander– i ja saben vostès què succeí a continuació. És a dir, que s’ha de fugir dels excessos de confiança. Perdonin vostès el meu atreviment, però de cada dia veig més clar que el Numància i el Recreativo és ben complicat que puguin salvar-se.

I qui té moltes opcions de jugar també a Segona la temporada que ve és l’Sporting de Gijón. En qualsevol dels casos, el Reial Mallorca aconseguirà la permanència segur. De fet, la realitat és que si el conjunt vermell guanya diumenge a Gijón, que teòricament és un camp assequible, és gairebé segur que sortirà ja de la zona de descens. El nombre d’equips implicats en la lluita per evitar baixar a Segona s’ha incrementat de manera considerable en les dues darreres jornades i s’ha de considerar que només sis punts separen al desè classificat –el Valladolid– del Mallorca.

Bon futbol
Al final, la qualitat se sol imposar i és ben evident que la plantilla del Reial Mallorca és millor que moltes altres de Primera. Diumenge, l’equip de Gregorio Manzano jugà bé durant més minuts del que és habitual.

Un gran detall
Mateu Alemany està d’enhorabona. Diumenge, va tenir un detall que l’honora en fer possible que fos Miquel Àngel Nadal qui imposàs la insígnia d’or i brillants del club al seu nebot Rafel. Alemany és el president i ningú no s’hauria estranyat si hagués estat ell qui distingís Rafel Nadal. Però Alemany es va estimar més que fos Miquel Àngel. Una decisió sàvia, que diu molt a favor seu.

L’afició
L’afició del Reial Mallorca és com és i no la canviarem. És escassa, freda, distant, poc animosa. Ara bé, sempre és fidel a l’equip quan més necessitat està. Els incondicionals mallorquinistes no fallen quan és imprescindible el seu suport per aconseguir la permanència, per evitar la tragèdia. I, evidentment, també fan costat a la plantilla en les grans ocasions, a l’hora de fer història en positiu, quan s’ensuma una gesta... Ja saben vostès que Son Moix pot acollir més de 23.000 espectadors, però que enguany ni la visita del Reial Madrid no n’ha omplit les graderies. De fet, just 17.344 espectadors presenciaren en directe el matx amb el conjunt blanc. La segona millor entrada de la temporada fou contra el València (16.153), mentre que diumenge enfront del Racing de Santander acudí a Son Moix un total de 15.141 aficionats –el tercer partit amb més gent–. Certament, encara és poc, però ningú no pot negar que l’arribada d’Alemany ha retornat la il·lusió a l’afició. I això no és poc.

Mallorca B
El Mallorca B perdé dissabte el seu primer partit de Lliga. El conjunt de Jaume Bauzà acumulava 25 jornades sense perdre, però no pogué mantenir la seva impressionant ratxa. Així i tot, el filial del conjunt vermell té només dos punts d’avantatge sobre el Santanyí i quatre respecte de l’Sporting Maonès. El filial no té, per tant, el títol garantit. És a dir, que no es pot descuidar. En qualsevol cas, no puc deixar d’esmentar la bona feina de Jaume Bauzà, que amb un equip molt jove, tot i que amb futbolistes de gran qualitat, fa una campanya excepcional. Bauzà, sense cap dubte, és un entrenador preparat per afrontar qualsevol tipus de repte.

Jordi Badia
M’han de permetre que els recomani avui el llibre de Jordi Badia El Barça, al descobert, editat per Ara Llibres aquest mateix mes de febrer. Badia fou director de comunicació del FC Barcelona de 2003 a 2008 i el seu testimoni revela una part de la història de l’equip blaugrana no contada mai fins ara. D’aquesta manera, no hi eludeix les tres grans crisis dels darrers anys: la dimissió del vicepresident Sandro Rossell, el conflicte amb el cunyat de Joan Laporta, Alejandro Echevarria, i la dimissió de sis membres de la junta directiva arran de la moció de censura del juliol passat.