“No som un entrenador més”

La victòria aconseguida davant el Numància ha donat tranquil·litat i confiança a la plantilla, però per assolir l’objectiu de la salvació queda molta feina per fer...

Tot just som a l’inici de la segona volta i sabem que estam obligats a fer-ne una de molt bona per assolir la permanència. Hem tingut un bon començament, guanyar el Numància ens ha permès no quedar despenjats a la classificació. I ara una victòria més diumenge ens deixaria en una bona posició per conservar la categoria.

Així i tot, la mala imatge que donà l’equip en la segona part a Sòria no ens deixà gens tranquils.

Jo em qued amb la victòria en si. L’equip no va recular, va ser el Numància que ens va tancar al nostre camp i penjava constantment pilotes a la nostra àrea. Vàrem fallar perquè no conservàrem la pilota quan la teníem. Hi insistesc, no hi va haver cap consigna per endarrerir les línies. La veritat és que els equips que visiten el Numància no ho passen gaire bé; és un camp difícil. Nosaltres vàrem vèncer i no podem posar cap emperò al triomf.

Què els falta als jugadors perquè posin una marxa més?

Tant de bo que puguem veure aquests mateixos futbolistes amb una classificació més tranquil·la. Als jugadors de qualsevol equip, quan es veuen a baix de la taula, les coses no sempre els surten com voldrien, però ells mateixos, quan estan ben classificats i tranquils, reten a un altre nivell. Això és així. Ho vàrem poder comprovar l’any passat, en què també tinguérem etapes grises i, a força d’encadenar bons resultats, acabàrem la Lliga que tot ens sortia. Quan els resultats hi acompanyen, els futbolistes se senten més segurs, les coses els surten millor i estan més encertats.

No considerau que hi ha hagut alguns jugadors que fins ara han retut per sota del nivell que se n’esperava?

Hi ha hagut irregularitat, alts i baixos, en alguns jugadors que l’any passat es mostraren més regulars. Són peces importants dins el vestidor que quan no han estat bé l’equip se n’ha ressentit.

Us preocupa especialment que un jugador franquícia com és Juan Arango, que l’any passat fou el segon màxim golejador de l’equip, acumuli només dos gols en Lliga a aquestes altures de temporada?

Si digués que no em preocupa, mentiria. Arango és el jugador en qui, per la seva qualitat i pels minuts que ha jugat, quasi sempre se centren totes les mirades, i tots voldríem que a aquestes altures hagués marcat set o vuit gols. No és així i ho trobam a faltar. És el salt de qualitat que ens manca. Esperem que tingui una mica més de sort i recuperi l’olfacte golejador i, si pot ser, que sigui aquest diumenge quan comenci a canviar la seva dinàmica negativa.

Es fa especialment difícil començar a treballar cada temporada amb una plantilla pràcticament nova respecte de la del curs anterior, a causa de les constants baixes i altes?

Aquesta és una realitat inevitable del nostre club, excepte que algun dia es vulgui canviar aquesta política i es vulgui fer una estructura esportiva a un altre nivell econòmic i esportiu. Però jo aquí no hi puc entrar. Si l’escenari hagués estat un altre, no el del Mallorca, i haguéssim conservat la plantilla de l’any passat, hauríem fet una important passa cap endavant per cercar unes metes més altes a la classificació. No va ser així perquè la realitat econòmica del Mallorca és la que és i cal vendre per subsistir. L’any passat vàrem batre tots els rècords de venda i això ha provocat allò que tots sabem, una profunda reestructuració de la plantilla. En el món del futbol, per construir un bon equip es necessita bastant temps; per destruir-lo, en fa falta ben poc. Per conjuntar un equip nou, si els resultats hi acompanyen, es guanya temps; i si no, costa una mica més.

Quines mancances té aquesta plantilla que cal solucionar més urgentment, quines no tenen solució i quins aspectes positius cal potenciar?

Pens que la principal mancança que hem intentat corregir per a la segona volta ha estat evitar l’elevada xifra de gols que hem encaixat en la primera. Posant en una mateixa balança el factor de l’efectivitat i el de la solidesa defensiva, hi ha una descompensació absoluta. Jo no crec que siguem un equip roquer, que no cerca la porteria rival i no crea ocasions de gol. Si som tan avall en la classificació és perquè no hem estat efectius i hem marcat molt pocs gols; però si almanco fóssim sòlids en defensa, encara tindríem l’argument que si no guanyam, almanco empatam. Les llacunes en defensa, la poca efectivitat en atac i no haver sabut llegir alguns partits per acabar guanyant-los quan els teníem guanyats han marcat la nostra primera volta. Per això cal valorar la victòria davant el Numància, perquè hi anàrem a vèncer i vencérem. Com ho férem, ara no importa. M’hauria agradat jugar més i millor, però ara el més important és anar sumant punts.

Quina valoració feis, ara en fred, de la gestió de Vicenç Grande?

Crec que la principal equivocació de Grande fou quan, arran del concurs de creditors, no va saber fer-se a un costat i haver posat una persona al seu lloc per dirigir el club. Dit això, jo hi he treballat dos anys i mig i la meva relació amb ell sempre ha estat d’amistat i respecte. Em va donar suport i es va posar al capdavant en els moments difícils. No tenc cap queixa del que ha fet com a president. Amb ell com a president, també s’han aconseguit grans coses i és just reconèixer-ho.

Com heu intentat mantenir els futbolistes al marge de totes les polèmiques institucionals?

Fent-los veure que havien d’aïllar-se de l’allau d’opinió pública que apareixia diàriament als mitjans de comunicació. Fins que arribà un dia que els jugadors vingueren a parlar amb mi i llavors vaig pensar que el problema ja no es podia deixar de banda i que calien explicacions. Els futbolistes es començaren a preocupar quan aparegueren informacions que apuntaven que el club podria veure’s afectat pel procés concursal. Aquestes situacions, quan arriben a un vestidor, són males de controlar, i en aquest punt vaig veure que no hi havia ningú al club per informar-nos-en. Vaig haver d’aïllar els jugadors, donar-los les explicacions que em donaven a mi i dir-los que l’única manera de subsistir als problemes econòmics era mantenir l’equip a Primera. Tot i estar en aquesta situació, no podíem abaixar els braços, sinó que havíem d’oferir el millor de nosaltres sobre el terreny de joc.

Davant aquest panorama, l’arribada de Mateu Alemany ha estat balsàmica.

En poc més d’un mes d’ençà que ha arribat la tranquil·litat ha tornat. I la tranquil·litat als despatxos s’ha traslladat al terreny de joc. La relació de Mateu (Alemany) amb el món del futbol dura ja molts anys i sap com tractar i gestionar les situacions delicades d’un club. La seva relació amb tots els que feim feina en el Mallorca és professional i normal. Sap ser proper quan s’ha de ser proper i quedar en el seu lloc quan hi ha d’estar.

Després de veure com han anat caient un rere l’altre els entrenadors dels equips de la zona baixa de la classificació, us sorprèn continuar en el Mallorca?

La situació d’un equip de futbol no va en correspondència ni amb les crítiques ni moltes vegades amb els resultats, sinó amb l’ambient de feina. La veritat és que si hi hagués una mala relació entre els jugadors i el cos tècnic, es notaria. Ara bé, destituir un entrenador per les crítiques rebudes no sempre és la solució. El problema en aquests moments en el Mallorca no és l’entrenador, és pensar com ens hem de salvar. Cercar fórmules per destituir el tècnic és la darrera opció desesperada dels equips professionals.

Us sentiu qüestionat?

De cap manera, ans el contrari. Sempre estic en el meu càrrec ferm i amb el suport total de tothom cap a la meva feina. En el Mallorca no som un entrenador més. Crec que, poc o molt, som una petita part de la història del Mallorca. M’han vist fer feina en situacions complicades i saben quina casta d’entrenador som. I si fins ara no s’han plantetjat la meva destitució...

L’any de contracte que us queda, estau disposat a complir-lo tant si l’equip es manté a Primera com si baixa a Segona Divisió?

A Primera sempre, perquè quedarem a Primera. En aquests moments no consider la possibilitat de baixar a Segona. Fa tres anys vaig arribar perquè l’equip es mantingués a Primera. Tu saps tota la feina que hem fet de llavors ençà. Quedant quinze jornades, no diré mai que seré entrenador del Mallorca a Segona. La meva obligació és mantenir l’equip a Primera i és allò que faré.

Estaríeu disposat a renunciar a l’any de contracte que us manca per abaratir una hipotètica destitució, el preu de la qual es comenta que n’és el principal obstacle?

El primer que s’hauria d’aclarir és qui fa aquests comentaris. Llançar aquesta premissa sense donar noms és molt fàcil. Si hagués sortit del club tindria una base sòlida, però no hi ha res. Allò que hi ha és gent amb mala bava. Fa molts anys que faig feina en el futbol i que s’especuli amb això em fa pena.