El Reial Mallorca alena. És viu, respira, però quedà en evidència que es tracta d’un equip mediocre, senzill i covard. Derrotà el Numància (0-1), féu una pasa imprescindible cap a la permanència, però continua encara en zona de descens. El conjunt de Manzano va fer una discreta primera meitat, però arribà al descans amb avantatge en el marcador. I el més important, amb la sensació que l’equip era millor i podria ampliar la renda just que s’ho proposàs. Però el Mallorca reculà a la represa, endarrerí la seva posició i fou dominat pel conjunt de Sergio Kresic, que disposà de clares oportunitats per empatar. Mantenir-se a Primera Divisió és avui una mica més senzill, és evident que hi ha un grapat d’equips pitjors que l’onze de Manzano, però l’equip haurà de millorar molt per no patir en excés per salvar la categoria.
Guanyar era fonamental, imprescindible. I el Reial Mallorca de Gregorio Manzano afrontà el transcendental duel davant el Numància sense Pep Lluís Martí ni Corrales, sancionats. Així, Scaloni i Ayoze ocuparen les bandes en defensa, amb David Navarro i Nunes com a centrals. En el centre del camp, Cléber Santana fou l’acompanyant de Mario Suárez, amb Varela i Arango a les bandes. Aduriz, com és habitual, fou l’home més avançat de l’equip vermell, amb Jurado just per darrere. El conjunt de Sergio Kresic dominà d’inici, però ho va fer exhibint totes les seves limitacions. El Numància, que venia de perdre quatre jornades de manera consecutiva, posà en pràctica un futbol directe, sense elaborar, abusant de la pilotada llarga, de la centrada alta cap a l’àrea. El Mallorca no tenia dificultats per neutralitzar els innocents intents dels homes de Kresic.
El Numància es mostrava limitat, primitiu i rudimentari, però passaven els minuts i el Mallorca es limitava a defensar la seva parcel·la. Els homes de Kresic jugaven amb més intensitat, però també quedà clar ben aviat que els de Manzano eren superiors tècnicament. Poc després que es complissin els primers deu minuts, Aduriz disposà d’una clara oportunitat, però el seu xut sortí alt. Poc després, Juan Pablo no encertà a blocar una falta treta per Varela, però Jurado no encertà a marcar en el rebuig. El Mallorca, aleshores, era ja molt superior. Així, Aduriz inaugurà el marcador en aprofitar una centrada d’Arango quan es complia el minut 21.
El conjunt de Manzano tenia avantatge, feia una important passa cap a la permanència, però restava encara tot un món. El Numància, en tot cas, no experimentà cap canvi substancial amb el pas dels minuts i el Mallorca, ja en el tram final, hauria pogut deixar el duel resolt. Arango obligà Juan Pablo a lluir-se amb un xut des de més de 35 metres i Aduriz, de cap, envià la pilota fora per poc abans que Medina Cantalejo assenyalàs el camí dels vestidors. La segona part començà sense canvis als onzes, tot i que el partit fou ben diferent des del primer moment. El Numància va obtenir el control de la pilota, dominà territorialment i s’aproximà amb perill a les rodalies d’Aouate. El Mallorca havia reculat, la defensa havia endarrerit, i molt, la seva posició, i el conjunt de Kresic dominava. Faltava intensitat, ritme, profunditat, idees... Però el Mallorca guanyava i sumava tres punts vitals. Aranda envià la pilota al pal, el Numància continuava acaparant la possessió de l’esfèric i el marcador, a Déu gràcies, no es movia.
Faltava encara més d’un quart d’hora quan Del Pino envià la pilota al travesser. Kresic cercà solucions i Manzano intentà donar un nou aire a l’equip amb l’entrada de Webó i Josemi, que substituïren Jurado i Varela. Aranda, ja en el tram final, fallà una clamorosa oportunitat. El Mallorca patia, però acabà sumant els tres punts i féu una important passa cap a la permanència. Això no obstant, el conjunt de Manzano quedà en evidència davant un Numància extremadament inferior que així i tot disposà d’oportunitats per aconseguir l’empat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
sí, senyor, Frank....tens més raó que un sant...
Estic d'acord amb en Frank, diumenge tots els suecs a animar al mallorca i per favor duis també a ses seuques, o q vengin totes soles.
En härlig seger för Real Mallorca i går hoppas alla svenska på ön håller på laget och besöker arenan. Ha en bra vår
Ara ja no importa juga be.El que val son els tres punts i salvarnos.Ja en parlarem a l´estiu.
Va anar bé, ara dissabte el Barça guanyarà a l'Espanyol. Esperem que el Mallorca també guanyi el seu partit.
Que us creis la por fa fer que no juguis del tot be.Veure que vas davant del numancia i tens la permanencia a prop et fa molt poruc. Pero hwm de seguir endavant,El diumnege passsat contra el Corunya ens mereixeiem la vixtoria i no va poder ser.AVUI no podem excusar la victoria.Mai s´han d´excusar les victories.Ara ens quedar ajudar a l´equip ,anar diumenge a omplir l´estadi cada diumnege.Tot es possible.VISCA EL MALLORCA
A la fi s'ha aconseguit una victòria fora de casa. No ens hem d'enganyar, el Mallorca ha tingut molta sort. Envers de cercar el segon gol a la segona part s'ha limitat a defensar i el Numancia se mereixia l'empat. En Manzano ha fet dos canvis a la vegada quasi al final tot i que es veia clar que el Mallorca ho passava molt malament. ¿No hagués estat millor fer un canvi als inicis del segon temps possant un jugador per aguantar més la pilota? El Mallorca no donava ni dues passades bé. No tenim entrenador. Qualsevol entrenador hagués fet canvis així com anava el partit. De totes maneres estic content amb la victòria però encara no s'ha fet res de l'altra mon i queda molt per fer. La permanència passa per puntuar a cada partit i han de sortir cada partit com si fós una final.