Toni Colom va fer embogir Bunyola. El ciclista del Katusha es va imposar en l’etapa reina de la Challenge Volta a Mallorca, la quarta, de 143,3 quilòmetres, amb una exhibició de força amb la qual va aconseguir entrar en solitari a la meta del seu poble, aclamat pels seus veïns i amics. La victòria d’etapa serveix a Colom per situar-se líder de la general quan només manca una etapa per al final, i avantatja per 41 segons Jérôme Pineau, Edvald Boasson i Sylvian Chavanel. Abans de la sortida, el bunyolí comentava que si les cames li responien cercaria el triomf d’etapa, encara que recordava que tot el pilot el vigilaria. I li varen respondre. L’etapa va començar amb l’escapada dels aventurers del dia, Paleo, del Xacobeo Galicia, Schmitz, del Van Vliet i Serrano del Contentpolis, en el quilòmetre dos. En el quilòmetre set es va produir la notícia desgraciada de la jornada, la caiguda del mallorquí Vicenç Reynés, que fou evacuat a l’hospital, encara que només amb contusions.
Quan el grup capdavanter havia assolit 3 minuts i 40 segons d’avantatge, Rosendo, de l’Andalucía, va sortir del pilot i poc abans de començar la primera ascensió al coll de Sóller s’afegí als escapats. El Katusha, l’equip de Toni Colom, era el controlador del gran grup i no deixava que l’avantatge dels escapats superàs els quatre minuts. El Katusha estirava i després de passar per Valldemossa va neutralitzar l’escapada, cosa que deixa via lliure a Colom perquè tractàs d’atacar. I axí ho va fer. Primer ho va provar en companyia de Joan Horrach, abans d’arribar a Sóller, però la destralada dels dos mallorquins no fructificà. Colom no volia decebre els seus i, quan el grup tornava a enfilar les primeres rampes del coll de Sóller, va atacar amb molta força.
El mallorquí va coronar el cim amb 54 segons de diferència respecte dels 10 perseguidors, que havien intentat seguir-lo. Colom va posar la directa per una carretera que coneix com si fos casa seva i va protagonitzar un descens vertiginós per desviar-se cap a Bunyola amb gairebé un minut de marge. El bunyolí va entrar als carrers del seu poble enmig de la cridòria i els ànims dels seus veïns. Colom va haver de repartir besades i dedicatòries abans de creuar la línia de meta, situada davant el Club Esportiu Bunyola, la penya Toni Colom. No hi podia haver cap final millor per a la quarta etapa de la Challenge. Ara s’ha d’arrodonir la tasca en la darrera etapa.
"Millor, impossible"
Un emocionat Toni Colom va atendre els mitjans després d’imposar-se en la quarta etapa i de situar-se líder de la general, i va afirmar que "avui (ahir per al lector) és un dia somiat". "Millor, impossible: líder, guanyador de l’etapa, un equip perfecte. En resum, avui (ahir) és un dia somiat", va afirmar el bunyolí, que va quedar sense paraules per descriure el que sentia. "És indescriptible el que ha passat en aquesta jornada. Feia molt de temps que no guanyava i tenia ganes de tornar-ho a fer. He treballat molt durant l’hivern i ha estat en arribar al coll de Sóller, després de la feina feta per l’equip i de la manera que l’ha feta, que he dit: ‘Això no ho puc desaprofitar’. He arrancat, he vist que la gent feia cara de cansada, no m’ha seguit ningú i, un quilòmetre abans del final, he vist que era meu", explicà respecte del curs de l’etapa.
Colom va voler dedicar la victòria a tot Bunyola, però sobretot a un persona molt especial. "Vull dedicar la victòria a tots els meus veïnats de Bunyola, als meus amics, a la meva família, a la meva dona i al meu fill, que està en camí", va recordar. Amb vista a la darrera etapa de la Challenge, en la qual es pot proclamar campió, Colom afirmà que "si tenim cap, podem aconseguir la victòria". "Demà (avui per al lector) intentarem controlar la cursa. Els esprintadors ho voldran provar, però amb tranquil·litat i fent les coses bé, amb cap, podem aconseguir la victòria. Esperem que no plogui, que faci un dia agradable i que la gent gaudeixi altra vegada del ciclisme", declarà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enhorabona a en Toni. El ciclisme és un esport molt dur i guanyar sempre és molt i molt difícil. Endavant