TW
0

Arango no està bé. L’internacional veneçolà mai no ha estat un home excessivament extravertit ni amant de la broma, ans al contrari, sempre s’ha caracteritzat per ser un futbolista aplicat, reservat i dels que fan la seva feina sense alçar la veu, però enguany no està fi, tot i ser un dels futbolistes que més qualitat acredita de la plantilla del Reial Mallorca. Aquesta temporada, en la qual se li concediren els galons de capità i en la qual estava destinat a ser un dels líders dins el vestidor mallorquinista, després que l’estiu passat sortissin del club homes carismàtics com Ibagaza, Güiza i Jonás Gutiérrez, està sent el seu pitjor any des que aterrà a l’Illa la campanya 2004/05.

Arango, que compta amb la total confiança del tècnic Gregorio Manzano i és titular indiscutible, no està responent a les expectatives i el seu crèdit s’està exhaurint al mateix ritme que la paciència de bona part de l’afició mallorquinista. És, amb 1.617 minuts disputats en Lliga, el segon futbolista que més juga en el Mallorca –només superat pel mallorquí Pep Lluís Martí, amb 1.626 minuts–, però tot i això el seu futbol no marca les diferències. El fet de ser un futbolista polivalent i d’ocupar posicions avançades, alternant les demarcacions de segon davanter amb la d’extrem, fan que sigui el jugador de Mallorca que més remata a porteria: en els 20 partits en què ha actuat fins ara aquesta temporada, ha rematat un total de 62 vegades –més de tres pics per partit–, però just ha pogut marcar dos gols, i en un mateix partit (davant l’Athletic, que acabà 3-3).

Mai no havia celebrat tants pocs gols en aquestes altures de Lliga. Sempre s’ha dit que "el futbol és un estat d’ànim" o que "es juga ben igual com s’entrena", i allò que s’ha pogut constatar darrerament per Son Bibiloni és que Arango sembla tenir el cap a una altra banda, parla poc amb els seus companys i la seva actitud en els entrenaments a vegades frega l’apatia. Ahir abandonà la sessió matinal abans d’hora i sense aparentar molèsties físiques. Què li passa a Juan Arango?

Ramis: "A Sòria, l’objectiu és guanyar o guanyar"

Després d’haver gaudit de dos dies de descans, la plantilla del Reial Mallorca retornà ahir a la feina amb energies renovades i amb la cita del pròxim diumenge davant el Numància al cap. Tal com reconegué el central pobler Ivan Ramis en roda de premsa, "el partit de Sòria és una de les finals que ens queden i el nostre objectiu és guanyar o guanyar". Això sí, es volgué curar en salut i afegí que "si no podem sumar els tres punts, un empat fora de casa també és un bon resultat".

El defensa mallorquí ja es troba totalment recuperat de les molèsties físiques que ha arrossegat les dues darreres setmanes i estarà a disposició de Gregorio Manzano per al partit contra el Numància. "Han estat dues setmanes de lesió, però no he perdut condició física", comentà Ramis, qui és conscient que en aquests moments serà difícil desbancar David Navarro i Nunes de la titularitat. "Si l’equip funciona, pens que han de jugar els mateixos. Ara bé, jo m’entrén al cent per cent per, arribat el moment de jugar, poder demostrar que també es pot comptar amb mi". Finalment, Ramis sap que a Sòria els esperarà el fred i un ambient calent a la graderia, però afirma que "això no ens ha d’afectar".