... i altres herbes

El conjunt de Manzano és molt superior al Numància de Sergio Kresic. Sens dubte. Per cert, la destitució d’un entrenador just pot justificar-se argumentant que el tècnic no sap treure el millor rendiment a la plantilla. I m’han de creure si us dic que aquest grup de jugadors que formen el Reial Mallorca és molt millor del que sembla amb Manzano a la banqueta. És a dir, que fer fora el tècnic andalús instal·lat a Valladolid i residència temporal a Palma estaria més que justificat. De la covardia de substituir Aduriz diumenge passat ja en parlaré un altre dia.

Optimisme
Tenc absolutament clar que el Reial Mallorca aconseguirà la permanència. Es tracta, senzillament, d’una qüestió de qualitat. El Mallorca, ja ho sabeu, just empatà diumenge davant el Deportivo, però avui es troba un punt més a prop de la permanència. Estic també ben convençut que Osasuna i Espanyol no baixaran i que, en canvi, Recreativo i Numància és ben complicat que se salvin. Així, em queda el dubte d’un sol lloc. El Mallorca no ho serà. Segur.

Àrbitres
Atribuir als àrbitres la pèssima situació del Reial Mallorca a la classificació és cercar una excusa doiuda per no veure la pròpia incompetència. Dit això, també és cert que a les darreres jornades, sempre que els àrbitres han adoptat una decisió complicada, s’han inclinat per l’opció que perjudicava el Mallorca. Pensar que les decisions arbitrals que han perjudicat l’equip vermell són conseqüència del fet que Mateu Alemany es postulàs com a alternativa a Àngel María Villar em sembla poc creïble. No em puc imaginar que Villar hagi donat ordre o suggerit a Sánchez Arminio que els àrbitres han de perjudicar el Mallorca. Senzillament, no m’ho crec. Sempre he pensat que no serveix de res queixar-se i que, fins i tot, expressar el teu disgust pels arbitratges pot arribar a ser contraproduent. També n’hi ha que defensen que qui no plora...

Dos dies lliures
Em va sorprendre, i molt, saber que Gregorio Manzano donava dos dies lliures a la plantilla, que no tornarà a entrenar fins dimecres horabaixa. És ver que durant les setmanes precedents els futbolistes han tingut menys dies lliures del que és desitjable per culpa de la Copa del Rei, però no entrenar fins dimecres en una setmana tan transcendental com aquesta... En tot cas, també és vera que no per molt entrenar s’aconsegueixen millors resultats. Ara bé, que el Mallorca és un equip poc treballat és una obvietat i que es fa poca feina a pilota aturada, també. Que a aquest equip li fallen molts automatismes és una altra qüestió a la vista de tothom, però... Pot semblar demagògia, però jo els faria entrenar matí, migdia i vespre.

Un bon article
Bartomeu Beltran, metge i comunicador –així signa les seves col·laboracions a la germana Ultima Hora–, defensa amb vehemència que els nostres intel·lectuals mai no haurien de preocupar-se de qüestions tan banals com les econòmiques, que aquesta societat hauria de generar els mecanismes necessaris perquè tinguessin resolta la qüestió pecuniària. Ho vaig recordar diumenge quan llegia l’article del mestre i amic Pere Fullana "La voluntat del mallorquinisme" a la pàgina 2 de l’edició dominical de dBalears. I és que Fullana és un dels que assenyala Beltran com "un dels nostres intel·lectuals". Però no és de Beltran de qui jo us volia parlar, sinó de l’article de Fullana, ja que expressa idees força interessants.

M’heu de permetre que en destaqui un bon grapat de frases: "La trajectòria d’un club que aspira a consolidar-se i a liderar un projecte social no pot actuar amb la superficialitat i la provisionalitat de la qual el Mallorca n’ha estat un exemple". Fullana es refereix a l’entrevista que dBalears publicava dissabte amb el president Alemany. "Parla de recuperar i unir el mallorquinisme. Jo diria que més aviat ha arribat la conjuntura ideal per repensar el mallorquinisme i posar els fonaments per fer del Mallorca un punt de referència i de vertebració d’aquest país...", escriu Fullana. I afegeix: "... Els mallorquins necessiten urgentment gestos, volen dirigents que apuntin a horitzons atractius i esperen punts de vista que serveixin per incrementar l’autoestima col·lectiva". I, finalment, m’heu de permetre que destaqui una frase: "Si allò que realment es pretén és direccionar en positiu l’estat d’ànim dels mallorquins, és evident que la qüestió no és únicament esportiva o empresarial, sinó més aviat cultural". Idò.

At. Balears
Fernando Crespí, president de l’Atlètic Balears, tal com ha succeït amb els seus antecessors en el càrrec, manté una dura pugna amb Jeroni Petro, president de la Procampo, l’associació que reuneix els propietaris de l’Estadi Balear. Crespí, que també té accions de l’Estadi Balear, assegura que no vol doblers i que just reclama una assemblea de la Procampo. Crespí pretén que Petro exposi davant els propietaris de l’Estadi Balear els comptes de l’entitat. En aquest sentit, el president de l’Atlètic Balears vol que Petro expliqui què paga el seu fill per explotar el bar del camp i a què es destinen els doblers que cobra la Procampo d’una companyia de telefonia mòbil. Així mateix, vol saber i veure les factures –lògicament– de la reforma i ampliació del bar. Crespí està enfadat i vol explicacions i transparència. No és poc.