A diferència d’altres ocasions, però, en les quals l’equip no carburava i acabava la primera meitat en desavantatge en el marcador, ahir saberen mantenir el tipus i la porteria a zero malgrat no trobar les vies d’accés al perill. Així, no es tancà la porta a la possibilitat de triomf en el primer acte. Una gran primera passa, ja que de passada també s’evitaren imatges com les que ens tenien acostumats durant la temporada. Jugadors caminant arrossegant les cames, sols i amb el cap baix. Era impossible guanyar partits d’aquesta manera. I més quan aixecaven la vista i observaven que les graderies de l’Ono Estadi eren pràcticament buides i la poca gent que hi havia ja no tenia paciència.
Aquí hi ha la diferència substancial, en els aspectes intangibles. En la confiança en les pròpies possibilitats, a saber que tot el club té un objectiu comú i que tot l’esforç i la il·lusió hi van destinats. En l’ànim que transmet l’afició, que és l’armadura amb la qual els jugadors se senten més forts. Així, l’equip està refent l’ànima. Durant la temporada m’ho he demanat en moltes ocasions. On és l’ànima de l’equip? On és "allò" que el defineix? No trobava la resposta a aquestes preguntes i l’equip no oferia pistes a les quals aferrar-se.Ara, sembla que a poc a poc els de Manzano van recuperant l’ànima, encara que no s’hi haurien d’entretenir gaire, ja que la baixada a l’infern és més ràpida del que ens pensam.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.